Esteatosi hepàtica

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
«fetge gras» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «foie gras».
Infotaula de malaltiaEsteatosi hepàtica
Non-alcoholic fatty liver disease1.jpg
Micrografia d'una esteatosi hepàtica no alcohòlica, mostrant una esteatosi macrovesicular marcada. Tinció: Tricròmic de Masson/Verhoeff.
Tipus lipid storage disease
Especialitat gastroenterologia
Associació genètica LCP1, PNPLA3, YIPF1, SAMM50, PARVB, ESRRG, FARP1, FDFT1, ST8SIA1, CACNA2D1, MACROD2, SLC9A9 i COL13A1
Classificació
CIM-10 K70, K76.0
CIM-9 571.0, 571.8
Recursos externs
OMIM 228100
DiseasesDB 18844
eMedicine med/775
MeSH C06.552.241
UMLS CUI C0015695 i C0015696
DOID DOID:9452
Modifica dades a Wikidata

L'esteatosi hepàtica,[1] també coneguda com a lipoïdosi hepàtica,[1] és una condició patològica reversible amb grans vacúols de triacilglicerols que s'acumulen en les cèl·lules del fetge a través del procés d'esteatosi (emmagatzematge excessiu de greix). Si bé té múltiples causes, el fetge gras pot ser considerat una sola malaltia que es produeix a tot el món en aquells amb consum excessiu d'alcohol i en els quals són obesos (amb efectes de la resistència a la insulina o sense).[2] La malaltia també s'associa amb altres procesos que influeixen en el metabolisme dels greixos.

Morfològicament és difícil distingir l'esteatosi hepàtica alcohòlica de la no alcohòlica, ja que totes dues mostren canvis grassos micro i macrovesiculars en diferents etapes de la seva evolució. Pel diagnòstic de l'esteatosi són fonamentals els estudis ultrasonogràfics i/o de RM, la qual determina la relació aigua-greix en el fetge amb una bona especificitat (~93%) i alta sensibilitat (~96%) i detecta bé l'esteatosi quan és >20% del parènquima.[3] La espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear és un procediment de molta fiabilitat, si bé no és una tècnica a l'abast de la majoria de centres mèdics.[4] La TC d'energia única quantitativa també és una eina diagnòstica vàlida, ja que diferencia la densitat del teixit hepàtic sa i la del esteatòsic.[5] A banda de les habituals analítiques de perfil hepàtic i lipídic, les proves d'alè amb metacetina tenen utilitat a l'hora de diferenciar les esteatosis simples de les esteatohepatitis no alcohòliques.[6]

El fetge gras simple té un curs benigne, mentre que un 25% dels pacients sense tractar que presenten esteatosi hepàtica amb canvis d'inflamació i fibrosi poden desenvolupar una cirrosi en un període d'uns 10 anys. Cal recordar que la cirrosi apareix en el fetge d'un alcohòlic i també en el de un no alcohòlic. Els principals factors de risc per sofrir aquestes complicacions a partit d'un fetge gras són: edat (més de 45 anys), concurrència de diabetis tipus II i elevació dels nivells de triglicèrids i transaminases en les analítiques de sang. És recomanable efectuar una biòpsia hepàtica a les persones amb criteris de fetge gras que presentin almenys dos dels factors abans esmentats.[7]

L'esteatosi no alcohòlica s'acompanya d'alteracions electrocardiogràfiques relacionades amb el sistema de conducció cardíac.[8] Per aquest motiu, es considera que pot ser un factor aritmogènic que es correlaciona també amb la presència de greix ectòpic a miocardi i pericardi.[9]

Nòdul fibrós en una esteatosi hepàtica. Microscopi òptic. 100X. Tinció d'HE.

Experiments fets en ratolins indiquen que el resveratrol, juntament amb una certa restricció calòrica, pot tenir un efecte protector davant l'esteatosi hepàtica; ja que activa el procés autofàgic i disminueix l'estrès del reticle endoplasmàtic dels hepatòcits.[10] Aquestes troballes concorden amb observacions anteriors sobre el paper de dita substància en la prevenció de l'esteatosi no alcohòlica i la reparació d'un metabolisme lipídic alterat.[11] Diverses combinacions de productes vegetals propis de la farmacopea oriental han estat proposades com suplements dietètics o agents preventius.[12][13] La silimarina, una substància extreta del card marià i ja utilitzada com a tònic hepàtic pels herboristes occidentals, ha demostrat tenir efectes benèfics in vivo i in vitro sobre els fetges de ratolins sotmesos a una esteatohepatitis no alcohòlica induïda.[14] La pioglitazona (un fàrmac emprat per tractar la diabetis tipus 2) també sembla tenir la capacitat d'atenuar l'esteatosi, al millorar l'expressió dels gens hepàtics relacionats amb la lipòlisi i inhibir la dels responsables de la lipogènesi.[15] Igualment, segons treballs experimentals, es creu que l'ezetimiba (un hipolipemiant) redueix el grau d'esteatosi.[16] La vildagliptina, un altre compost hipolipemiant que és un inhibidor de la dipeptidil peptidasa-4 (DPP4), actua afavorint l'acció de les incretines GLP-1 i GIP (polipèptid inhibidor gàstric, en anglès: Gastric Inhibitory Polypeptide), un fet que disminueix els nivells de triglicèrids hepàtics amb independència del pes corporal i sense alterar la resistència perifèrica a l'insulina.[17] Un problema de molts d'aquests compostos és que els seus efectes secundaris a llarg termini poden ocasionar més perjudicis en determinats pacients que els beneficis que aporten al tractament de l'esteatosi hepàtica. Per exemple, cal tenir una precaució especial a l'hora de prescriure inhibidors de la DPP4 en persones amb problemes cardíacs.[18] Estudis en murins indiquen que dosis baixes de CO augmenten els mecanismes d'autofàgia i tenen un efecte protector davant l'esteatosi hepàtica induïda, sense provocar danys als hepatòcits.[19]

Per quantificar amb valor pronòstic la mida dels vacúols en determinats casos, s'ha crear un mètode automatitzat d'anàlisi d'imatges de les preparacions histològiques hepàtiques tenyides amb hematoxilina-eosina.[20]

Causes[modifica | modifica el codi]

L'esteatosi hepàtica s'associa comunament amb la ingesta d'alcohol o la síndrome metabòlica (diabetis, hipertensió, obesitat i dislipidèmia), però també pot tenir moltes altres causes:[21][22]

Metabòliques

Abeta-lipoproteïnèmia (una malaltia genètica autosòmica recessiva caracteritzada per una absorció alterada dels greixos),[23] malalties d'emmagatzematge de glicogen, malaltia de Weber-Christian (un tipus de panniculitis que pot cursar amb afectació hepàtica),[24] esteatosi aguda de l'embaràs (una rara i seriosa complicació que apareix en el tercer trimestre de gestació i provoca una greu esteatosi hepatocitària sense inflamació o necrosi),[25] lipodistròfia (un trastorn del teixit adipós que pot tenir un origen genètic, autoimmune o tòxic).[26] La síndrome de Chanarin-Dorfman (una malaltia hereditària infreqüent caracteritzada per l'acumulació de triglicèrids en el citoplasma cel·lular derivada d'un error del funcionament lisosòmic) ocasiona esteatosis macrovacuolars que ponen convertir-se en esteatohepatitis importants.[27]

Nutricionals

Desnutrició, nutrició parenteral total, dejú perllongat i pèrdua de pes severa (factors bioquímics individuals poden condicionar la gravetat de l'esteatosi en aquests casos),[28] síndrome de realimentació, derivació jejunoileal, derivació gàstrica, diverticulosi jejunal amb sobrecreixement bacterià.[29] En malalties nutricionals greus, com el kwashiorkor infantil, l'esteatosi es provocada per alteracions en les organel·les hepatocitàries (peroxisomes i mitocòndries) que regulen el metabolisme lipídic.[30]

Fàrmacs i toxines

Amiodarona (un antiarítmic bloquejador dels canals de potassi), metotrexat, diltiazem (un bloquejador dels canals de calci), tetraciclina, teràpia antiretroviral de gran activitat, glucocorticoides, tamoxifèn (un regulador dels receptors estrogènics),[31] hepatotoxines ambientals (per exemple, fòsfor, alguns enverinaments per bolets). L'aspirina provoca hepatoesteatosis greus en cas de sobredosi.[32] No són infreqüents les esteatosis derivades d'una reacció idiosincràtica a una substància en particular.[33]

Alcohol

L'alcoholisme és una de les principals causes d'esteatosi per la producció de metabòlits tòxics com aldehids durant el metabolisme de l'alcohol en el fetge. Aquest fenomen es produeix amb més freqüència amb l'alcoholisme crònic.

Altres

Celiaquia,[34] malaltia inflamatòria intestinal, infecció pel VIH, hepatitis C (especialment genotip 3), i deficiència d'alfa-1-antitripsina.[35] La síndrome de Reye provoca una esteatosi hepàtica microvesicular i de distribució panlobular.[36]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Esteatosi hepàtica». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Buqué, X; Aspichueta, P; Ochoa, B «Fundamento molecular de la esteatosis hepática asociada a la obesidad» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2008; 100 (9), pp: 565-578. ISSN: 1130-0108 [Consulta: 6 juliol 2017].
  3. Gaillard, F «Diffuse hepatic steatosis» (en anglès). Radiopaedia.org, 2015, Nov, pàgs: 9 [Consulta: 8 juliol 2017].
  4. Szczepaniak LS, Nurenberg P, Leonard D, Browning JD, et al «Magnetic resonance spectroscopy to measure hepatic triglyceride content: prevalence of hepatic steatosis in the general population» (en anglès). Am J Physiol Endocrinol Metab, 2005 Feb; 288 (2), pp: E462-8. DOI: 10.1152/ajpendo.00064.2004. PMID: 15339742 [Consulta: 19 setembre 2017].
  5. Cheng X, Blake GM, Brown JK, Guo Z, et al «The measurement of liver fat from single-energy quantitative computed tomography scans» (en anglès). Quant Imaging Med Surg, 2017 Jun; 7 (3), pp: 281–291. DOI: 10.21037/qims.2017.05.06. PMC: 5537127. PMID: 28811994 [Consulta: 26 agost 2017].
  6. Bernal-Reyes, R «Hígado graso, esteatohepatitis alcohólica y esteatohepatitis no alcohólica» (en castellà). Rev Gastroenterol Mex, 2012 Ag; 77 Supl. 1, pp: 84-86. DOI: 10.1016/j.rgmx.2012.07.032. ISSN: 0375-0906. PMID: 22939493 [Consulta: 8 juliol 2017].
  7. Tannapfel, A; Flott-Rahmel, B «Histopathological Diagnosis of Non-Alcoholic and Alcoholic Fatty Liver Disease. A: Liver Biopsy in Modern Medicine, Dr. Yoshiaki Mizuguchi (Ed.), Cap. 2» (en anglès). InTech, 2011, Oct, pp: 13-34 ISBN 978-953-307-883-0 [Consulta: 8 juliol 2017].
  8. Mangi MA, Minhas AM, Rehman H, Pathan F, et al «Association of Non-alcoholic Fatty Liver Disease with Conduction Defects on Electrocardiogram». Cureus, 2017 Mar 21; 9 (3), pp: e1107. DOI: 10.7759/cureus.1107. PMC: 5400518. PMID: 28439482 [Consulta: 28 juliol 2017].
  9. Mangi MA, Rehman H, Minhas AM, Rafique M, et al «Non-Alcoholic Fatty Liver Disease Association with Cardiac Arrhythmias». Cureus, 2017 Abr 13; 9 (4), pp: e1165. DOI: 10.7759/cureus.1165. PMC: 5429146. PMID: 28507837 [Consulta: 28 juliol 2017].
  10. Ding S, Jiang J, Zhang G, Bu Y, et al «Resveratrol and caloric restriction prevent hepatic steatosis by regulating SIRT1-autophagy pathway and alleviating endoplasmic reticulum stress in high-fat diet-fed rats» (en anglès). PLoS One, 2017 Ag 17; 12 (8), pp: e0183541. DOI: 10.1371/journal.pone.0183541. PMID: 28817690 [Consulta: 26 agost 2017].
  11. Andrade JM, Paraíso AF, de Oliveira MV, Martins AM, et al «Resveratrol attenuates hepatic steatosis in high-fat fed mice by decreasing lipogenesis and inflammation» (en anglès). Nutrition, 2014 Jul-Ag; 30 (7-8), pp: 915-919. DOI: 10.1016/j.nut.2013.11.016. PMID: 24985011 [Consulta: 26 agost 2017].
  12. Lee JH, Lee JJ, Cho WK, Yim NH, et al «KBH-1, an herbal composition, improves hepatic steatosis and leptin resistance in high-fat diet-induced obese rats» (en anglès). BMC Complement Altern Med, 2016 Set 13; 16, pp: 355. DOI: 10.1186/s12906-016-1265-z. PMC: 5020448. PMID: 27618865 [Consulta: 28 agost 2017].
  13. Kim J, Lee H, Lim J, Oh J, et al «The Angiogenesis Inhibitor ALS-L1023 from Lemon-Balm Leaves Attenuates High-Fat Diet-Induced Nonalcoholic Fatty Liver Disease through Regulating the Visceral Adipose-Tissue Function» (en anglès). Int J Mol Sci, 2017 Abr 17; 18 (4), pii: E846. DOI: 10.3390/ijms18040846. PMC: 5412430. PMID: 28420164 [Consulta: 28 agost 2017].
  14. Marin V, Gazzin S, Gambaro SE, Dal Ben M, et al «Effects of Oral Administration of Silymarin in a Juvenile Murine Model of Non-alcoholic Steatohepatitis» (en anglès). Nutrients, 2017 Set 12; 9 (9), pii: E1006. DOI: 10.3390/nu9091006. ISSN: 2072-6643. PMID: 28895929 [Consulta: 14 setembre 2017].
  15. Hsiao PJ, Chiou HC, Jiang HJ, Lee MY, et al «Pioglitazone Enhances Cytosolic Lipolysis, β-oxidation and Autophagy to Ameliorate Hepatic Steatosis» (en anglès). Sci Rep, 2017 Ag 22; 7 (1), pp: 9030. DOI: 10.1038/s41598-017-09702-3. PMID: 28831172 [Consulta: 26 agost 2017].
  16. Chang E, Kim L, Park SE, Rhee EJ, et al «Ezetimibe improves hepatic steatosis in relation to autophagy in obese and diabetic rats» (en anglès). World J Gastroenterol, 2015 Jul 7; 21 (25), pp: 7754-7763. DOI: 10.3748/wjg.v21.i25.7754. PMC: 4491962. PMID: 26167075 [Consulta: 28 agost 2017].
  17. Macauley M, Hollingsworth KG, Smith FE, Thelwall PE, et al «Effect of vildagliptin on hepatic steatosis» (en anglès). J Clin Endocrinol Metab, 2015 Abr; 100 (4), pp: 1578-1585. DOI: 10.1210/jc.2014-3794. PMC: 4399299. PMID: 25664602 [Consulta: 28 setembre 2017].
  18. Verma S, Goldenberg RM, Bhatt DL, Farkouh ME, et al «Dipeptidyl peptidase-4 inhibitors and the risk of heart failure: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). CMAJ Open, 2017 Feb 24; 5 (1), pp: E152-E177. DOI: 10.9778/cmajo.20160058. PMC: 5403656. PMID: 28459046 [Consulta: 28 setembre 2017].
  19. Kim HJ, Joe Y, Kim SK, Park SU, et al «Carbon monoxide protects against hepatic steatosis in mice by inducing sestrin-2 via the PERK-eIF2α-ATF4 pathway» (en anglès). Free Radic Biol Med, 2017 Set; 110, pp: 81-91. DOI: 10.1016/j.freeradbiomed.2017.05.026. PMID: 28578014 [Consulta: 9 octubre 2017].
  20. Nativ NI, Chen AI, Yarmush G, Henry SD, et al «Automated image analysis method to detect and quantify macrovesicular steatosis in human liver hematoxylin and eosin-stained histology images» (en anglès). Liver Transpl, 2014 Feb; 20 (2), pp: 228-236. DOI: 10.1002/lt.23782. PMC: 3923430. PMID: 24339411 [Consulta: 14 setembre 2017].
  21. Angulo P «Nonalcoholic fatty liver disease». N. Engl. J. Med., 346, 16, 2002, pàg. 1221–31. DOI: 10.1056/NEJMra011775. PMID: 11961152.
  22. «Nonalcoholic fatty liver disease». American Family Physician, 73, 11, 2006, pàg. 1961–8. PMID: 16770927.
  23. Suarez L, Valbuena ML, Moreno A, Santonja C, et al «Abetalipoproteinemia associated with hepatic and atypical neurological disorders» (en anglès). J Pediatr Gastroenterol Nutr, 1987 Sep-Oct; 6 (5), pp: 799-802. ISSN: 0277-2116. PMID: 3694376 [Consulta: 5 juliol 2017].
  24. Amarapurkar, DN; Patel, ND; Amarapurkar, AD «Panniculitis and liver disease (hepatic Weber Christian disease)» (en anglès). Journal of Hepatology, 2005; 42, Letters to the Editor, pp: 149-150. DOI: 10.1016/j.jhep.2004.07.026. ISSN: 0168-8278 [Consulta: 5 juliol 2017].
  25. Ko H, Yoshida EM «Acute fatty liver of pregnancy» (en anglès). Can J Gastroenterol, 2006 Gen; 20 (1), pp: 25–30. PMC: 2538964. PMID: 16432556 [Consulta: 6 juliol 2017].
  26. Hegele, RA «Molecular basis of partial lipodystrophy and prospects for therapy» (en anglès). Trends Mol Med, 2001 Mar; 7 (3), pp: 121-126. DOI: 10.1016/S1471-4914(01)01930-X. PMID: 11286783 [Consulta: 29 juliol 2017].
  27. Ersoy O, Alkım C, Onuk MD, Demirsoy H, Argon D «A rare cause of fatty liver and elevated aminotransferase levels: Chanarin-Dorfman syndrome: a case report» (en anglès). Int J Hepatol, 2011; 2011, pp: 341372. DOI: 10.4061/2011/341372. PMC: 3170759. PMID: 21994851 [Consulta: 12 setembre 2017].
  28. Hashimoto T, Cook WS, Qi C, Yeldandi AV, et al «Defect in Peroxisome Proliferator-activated Receptor α-inducible Fatty Acid Oxidation Determines the Severity of Hepatic Steatosis in Response to Fasting» (en anglès). J Biol Chem, 2000 Sep 15; 275 (37), pp: 28918-28928. DOI: 10.1074/jbc.M910350199. PMID: 10844002 [Consulta: 9 juliol 2017].
  29. Bures J, Cyrany J, Kohoutova D, Förstl M, et al «Small intestinal bacterial overgrowth syndrome» (en anglès). World J Gastroenterol, 2010 Jun 28; 16 (24), pp: 2978–2990. DOI: 10.3748/wjg.v16.i24.2978. PMC: 2890937. PMID: 20572300 [Consulta: 9 juliol 2017].
  30. van Zutphen T, Ciapaite J, Bloks VW, Ackereley C, et al «Malnutrition-associated liver steatosis and ATP depletion is caused by peroxisomal and mitochondrial dysfunction» (en anglès). J Hepatol, 2016 Des; 65 (6), pp: 1198-1208. DOI: 10.1016/j.jhep.2016.05.046. PMID: 27312946 [Consulta: 29 juliol 2017].
  31. «Tamoxifen-induced non-alcoholic steatohepatitis: where are we now and where are we going?». Expert Opinion on Drug Safety, 6, 1, Jan 2007, pàg. 1–4. DOI: 10.1517/14740338.6.1.1. PMID: 17181445.
  32. Bessone F, Tanno H «Hepatotoxicidad inducida por antiinflamatorios no esteroides» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2000; 23 (4), pp: 200-205. ISSN: 0210-5705. PMID: 10863862 [Consulta: 26 juliol 2017].
  33. Tejada Cifuentes, F «Hepatotoxicidad por fármacos» (en castellà). Rev Clin Med Fam, 2010; 3 (3), pp: 177-191. DOI: 10.4321/S1699-695X2010000300006. ISSN: 1699-695X [Consulta: 6 juliol 2017].
  34. «Celiac disease-related hepatic injury: Insights into associated conditions and underlying pathomechanisms.». Dig Liver Dis, 48, 2, 2016, pàg. 112-9. DOI: 10.1016/j.dld.2015.11.013. PMID: 26711682.publicació d'accés obert
  35. «Alpha 1-antitrypsin mutations in NAFLD: high prevalence and association with altered iron metabolism but not with liver damage». Hepatology, 44, 4, octubre 2006, pàg. 857–64. DOI: 10.1002/hep.21329. PMID: 17006922.
  36. Glasgow JF, Middleton B «Reye syndrome—insights on causation and prognosis» (en castellà). Arch Dis Child, 2001 Nov; 85 (5), pp: 351–353. PMC: 1718987. PMID: 11668090 [Consulta: 26 juliol 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Santos, Sergio (Ed). Hepatic Steatosis: Clinical Risk Factors, Molecular Mechanisms and Treatment Outcomes (Hepatology Research and Clinical Developments). 1st Edition (en anglès). Nova Science Pub Inc, 2014, Ag 30; pàgs: 271. ISBN 9781633214033 [Consulta: 12 setembre 2017]. 
  • Calleja, José L.; Crespo, Javier (Eds). Esteatosis hepàtica no alcohólica. A: Libro Blanco de la Hepatología en España. Cap. 3, 1ª Edición (en castellà). AEEH, 2015, Gen; pàgs: 189-194. ISBN 9788461737857 [Consulta: 9 octubre 2017].  Disponible a: http://aeeh.es/wp-content/uploads/2015/02/8f1dfdf8ff94bb6ed4bd1b41c5f363301.pdf
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esteatosi hepàtica Modifica l'enllaç a Wikidata