Vés al contingut

Pericardi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaPericardi
Detalls
Llatípericardium Modifica el valor a Wikidata
artèria pericardiofrènica Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD010496 Modifica el valor a Wikidata
TAA12.1.08.001
A12.1.08.002 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 9869 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.524
EB Onlinescience/pericardium Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

El pericardi, també anomenat sac pericàrdic, és un sac de doble paret que conté el cor i les arrels dels grans vasos.[1] Té dues capes, una capa externa feta de teixit connectiu inelàstic fort (pericardi fibrós) i una capa interna feta de membrana serosa (pericardi serós).[2][3] Envolta la cavitat pericàrdica, que conté líquid pericàrdic,[2] i defineix el mediastí mitjà Separa el cor de la interferència d'altres estructures, el protegeix contra infeccions i traumatismes contundents i lubrica els moviments del cor.

S'uneix al diafragma pel lligament pericardiofrènic. Té una forma de con invertit (amb la basa a sota). La seva cara externa, tant per davant com pels costats posseeix formacions adiposes. La seva cara interna és la fulla parietal del pericardi serós.

S'estén des de l'arrel dels grans vasos fins al diafragma. Des d'una cavitat pleural fins a una altra cavitat pleural. Des de l'estèrnum fins a l'esòfag.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Pericardiectomy». Johns Hopkins Medicine, 19-11-2019. [Consulta: 20 setembre 2020].
  2. 2,0 2,1 Hegde, Sheila M. (2019-01-01), 33 - Pericardial Disease, Elsevier, ISBN 978-0-323-39226-6, doi:10.1016/b978-0-323-39226-6.00033-3, <http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B9780323392266000333>. Consulta: 17 novembre 2020
  3. Mou, Steven S. & McCrory, Michael C. (2019-01-01), 28 - Inflammatory Heart Disease: Pericardial Effusion and Tamponade, Pericarditis, and Myocarditis, Elsevier, ISBN 978-1-4557-0760-7, doi:10.1016/b978-1-4557-0760-7.00028-0, <http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B9781455707607000280>. Consulta: 17 novembre 2020
  4. Winieski, Lawrence E. Snell's Clinical Anatomy By Regions. Wolters Kluwer, p. 241. 

Vegeu també

[modifica]