Preeclàmpsia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaPre-eclampsia
Hypertrophic decidual vasculopathy high mag.jpg
Micrografia mostrant una vasculopatia decidual hipertròfica, una troballa histomorfològica vista en la hipertensió gestacional - un component de la preeclampsia. Tinció d'HE.
Tipus hipertensió gestacional i hipertensió arterial
Especialitat obstetrícia
Associació genètica ADRA1D Tradueix, INVS Tradueix, ERP44 Tradueix, FGF14 Tradueix, MYCBP2 Tradueix, TGFBRAP1 Tradueix, WWTR1 Tradueix, MCM8 Tradueix, STOX1 Tradueix i FGFR2 Tradueix
Classificació
CIM-10 O11, O14
CIM-9 642.4-642.7
Recursos externs
OMIM 609403, 609404, 609402, 189800 i 614592
DiseasesDB 10494
MedlinePlus 000898
eMedicine med/1905 ped/1885
MeSH D011225
UMLS CUI C0032914
DOID DOID:10591
Modifica les dades a Wikidata

La preeclàmpsia és un trastorn de l'embaràs caracteritzat per pressió arterial alta i grans quantitats de proteïna en l'orina. Encara que present en la majoria dels casos, la proteïna en l'orina no necessita estar present per fer el diagnòstic de preeclampsia.[1][2] Quan hi ha hipertensió arterial aquesta pot ser utilitzada per fer-ne el diagnòstic. Afecta a molts sistemes del cos, causant una disfunció orgànica; això inclou la presència d'un recompte baix de plaquetes (trombocitopènia), insuficiència hepàtica, el desenvolupament de la nova disfunció renal, l'acumulació de líquid en els pulmons (edema pulmonar), i/o trastorns cerebrals o visuals de nova aparició.[1][3] Si es deixa sense tractament, la preeclàmpsia es pot convertir en eclàmpsia, que provoca convulsions durant l'embaràs i que pot posar en perill la vida. La preeclàmpsia s'associa amb múltiples efectes adversos materns i fetals.

La causa i la patogènesi de la malaltia encara no s'ha descobert definitivament, encara que la síndrome és gairebé segur que el resultat de múltiples factors. Ara es pensa que la placentació anormal (desenvolupament i disposició de la placenta) i la funció de la placenta és un fort factor predisposant per a la preeclàmpsia, encara que hi ha una gran quantitat de factors contribuents i afins que compliquen la recerca d'un mecanisme precís per a la preeclàmpsia.[3] Aquests inclouen factors immunològics, hematològics, genètics i ambientals. Els efectes centrals de la preeclampsia són el resultat de la presència d'una hipòxia (subministrament inadequat d'oxigen) uteroplacentària, un desequilibri en les proteïnes angiogèniques i anti-angiogèniques, un estrès oxidatiu, una disfunció endotelial (revestiment dels vasos sanguinis) materna, i una inflamació sistèmica elevada.[3][4] Donat el caràcter sindròmic i mulitfactorial de la malaltia, encara no és possible predir rutinàriament l'evolució de la preeclàmpsia.

La preeclàmpsia afecta entre el 2-8% dels embarassos a tot el món.[5] Es pot presentar després de les 20 setmanes de gestació, encara que amb més freqüència després de les 32 setmanes. La preeclàmpsia que es presenta abans de les 32 setmanes es considera d'inici primerenc i s'associa amb una major morbiditat.[6] La majoria dels casos es diagnostiquen abans de l'inici del part. El lliurament del fetus i de la placenta és l'únic tractament conegut per la preeclampsia. En rares ocasions, la preeclàmpsia també es pot presentar en el període postpart.[7]

Un terme mèdic antiquat per a la preeclàmpsia és la toxèmia de l'embaràs, un terme que es va originar en la creença errònia que aquest trasntorn era causat per toxines.[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Pregnancy, developed by the Task Force on Hypertension in. Hypertension in pregnancy, 2013. ISBN 978-1-934984-28-4. 
  2. Eiland, Elosha; Nzerue, Chike; Faulkner, Marquetta «Preeclampsia 2012». Journal of Pregnancy, 2012, 2012, pàg. 1–7. DOI: 10.1155/2012/586578.
  3. 3,0 3,1 3,2 Steegers, Eric AP; von Dadelszen, Peter; Duvekot, Johannes J; Pijnenborg, Robert «Pre-eclampsia». The Lancet, 376, 9741, agost 2010, pàg. 631–644. DOI: 10.1016/S0140-6736(10)60279-6.
  4. Al-Jameil «A Brief Overview of Preeclampsia». Journal of Clinical Medicine Research, 2013. DOI: 10.4021/jocmr1682w.
  5. WHO recommendations for prevention and treatment of pre-eclampsia and eclampsia., 2011. ISBN 978-92-4-154833-5. 
  6. Lisonkova, S; Joseph, KS «Incidence of preeclampsia: risk factors and outcomes associated with early- versus late-onset disease.». American journal of obstetrics and gynecology, 209, 6, Dec 2013, pàg. 544.e1-544.e12. DOI: 10.1016/j.ajog.2013.08.019. PMID: 23973398.
  7. Arulkumaran, N.; Lightstone, L. «Severe pre-eclampsia and hypertensive crises». Best Practice & Research Clinical Obstetrics & Gynaecology, 27, 6, desembre 2013, pàg. 877–884. DOI: 10.1016/j.bpobgyn.2013.07.003.
  8. http://www.britannica.com/EBchecked/topic/601156/toxemia-of-pregnancy