Preeclàmpsia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaPreeclàmpsia
Micrografia mostrant una vasculopatia decidual hipertròfica, una troballa histomorfològica vista en la hipertensió gestacional —un component de la preeclàmpsia. Tinció d'HE. modifica
Tipushipertensió gestacional, hipertensió arterial i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatobstetrícia Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaADRA1D (en) Tradueix, INVS (en) Tradueix, ERP44 (en) Tradueix, FGF14 (en) Tradueix, MYCBP2 (en) Tradueix, TGFBRAP1, WWTR1 (en) Tradueix, MCM8 (en) Tradueix, STOX1 (en) Tradueix i FGFR2 Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11JA24 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10O11, O14
CIM-9642.4-642.7
CIAPW81 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0134140 Modifica el valor a Wikidata
OMIM609403, 609404, 609402, 189800 i 614592 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB10494 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000898 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1476919 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD011225 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet275555 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0032914 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:10591 Modifica el valor a Wikidata

La preeclàmpsia és un trastorn de l'embaràs caracteritzat per pressió arterial alta i un increment significatiu de proteïnes en l'orina. Encara que present en la majoria dels casos, les proteïnes en l'orina no necessiten estar presents per fer el diagnòstic de preeclàmpsia.[1][2] Quan hi ha hipertensió arterial aquesta pot ser utilitzada per fer-ne el diagnòstic. Afecta molts sistemes del cos, podent causar una disfunció orgànica, com la presència d'un recompte baix de plaquetes (trombocitopènia), insuficiència hepàtica, disfunció renal, edemes, sensació d'ofec per l'acumulació de líquid en els pulmons (edema pulmonar), i/o trastorns cerebrals o visuals de nova aparició.[1][3] Si es deixa sense tractament, la preeclàmpsia es pot convertir en eclàmpsia, que provoca convulsions durant l'embaràs i que pot posar en perill la vida. La preeclàmpsia s'associa amb múltiples efectes adversos materns i fetals.

La causa i la patogènesi de la malaltia encara no s'ha descobert definitivament, encara que la síndrome és gairebé segur que el resultat de múltiples factors. Ara es pensa que la placentació anormal (desenvolupament i disposició de la placenta) i la funció de la placenta és un fort factor predisposant per a la preeclàmpsia, encara que hi ha una gran quantitat de factors contribuents i afins que compliquen la recerca d'un mecanisme precís per a la preeclàmpsia.[3] Aquests inclouen factors immunològics, hematològics, genètics i ambientals. Els efectes centrals de la preeclàmpsia són el resultat de la presència d'una hipòxia (subministrament inadequat d'oxigen) uteroplacentària, un desequilibri en les proteïnes angiogèniques i antiangiogèniques, un estrès oxidatiu, una disfunció endotelial (revestiment dels vasos sanguinis) materna, i una inflamació sistèmica elevada.[3][4] Donat el caràcter sindròmic i multifactorial de la malaltia, encara no és possible predir rutinàriament l'evolució de la preeclàmpsia.

La preeclàmpsia afecta entre el 2-8% dels embarassos a tot el món.[5] Es pot presentar després de les 20 setmanes de gestació, encara que amb més freqüència després de les 32 setmanes. La preeclàmpsia que es presenta abans de les 32 setmanes es considera d'inici primerenc i s'associa amb una major morbiditat.[6] La majoria dels casos es diagnostiquen abans de l'inici del part. El lliurament del fetus i de la placenta és l'únic tractament conegut per la preeclàmpsia. En rares ocasions, la preeclàmpsia també es pot presentar en el període postpart.[7]

Un terme mèdic antiquat per a la preeclàmpsia és la toxèmia de l'embaràs, un terme que es va originar en la creença errònia que aquest trastorn era causat per toxines.[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Pregnancy, developed by the Task Force on Hypertension in. Hypertension in pregnancy, 2013. ISBN 978-1-934984-28-4. 
  2. Eiland, Elosha; Nzerue, Chike; Faulkner, Marquetta «Preeclampsia 2012». Journal of Pregnancy, 2012, 2012, pàg. 1–7. DOI: 10.1155/2012/586578.
  3. 3,0 3,1 3,2 Steegers, Eric AP; von Dadelszen, Peter; Duvekot, Johannes J; Pijnenborg, Robert «Pre-eclampsia». The Lancet, 376, 9741, agost 2010, pàg. 631–644. DOI: 10.1016/S0140-6736(10)60279-6.
  4. Al-Jameil «A Brief Overview of Preeclampsia». Journal of Clinical Medicine Research, 2013. DOI: 10.4021/jocmr1682w.
  5. WHO recommendations for prevention and treatment of pre-eclampsia and eclampsia., 2011. ISBN 978-92-4-154833-5. 
  6. Lisonkova, S; Joseph, KS «Incidence of preeclampsia: risk factors and outcomes associated with early- versus late-onset disease.». American journal of obstetrics and gynecology, 209, 6, Dec 2013, pàg. 544.e1-544.e12. DOI: 10.1016/j.ajog.2013.08.019. PMID: 23973398.
  7. Arulkumaran, N.; Lightstone, L. «Severe pre-eclampsia and hypertensive crises». Best Practice & Research Clinical Obstetrics & Gynaecology, 27, 6, desembre 2013, pàg. 877–884. DOI: 10.1016/j.bpobgyn.2013.07.003.
  8. [enllaç sense format] http://www.britannica.com/EBchecked/topic/601156/toxemia-of-pregnancy