Histopatologia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Micrografía que mostra la necrosi de les bandes de contracció al múscul cardíac, una observació histopatològica indicativa d'infart de miocardi (atac de cor).

La histopatologia (mot compost per tres mots grecs: ἱστός histos "teixit", πάθος pathos "patiment o dany", i -λογία -logia "estudi de") es refereix a l'observació al microscopi de cèl·lules i teixits afectats per una malaltia.[1]

Més en concret, en el camp de la medicina clínica, el terme histopatologia fa referència a l'examinació d'una biòpsia per un patologista, un cop la mostra ha estat processada (tractaments amb productes químics, realització de seccions primes de teixit i col·locació en un portaobjectes per al posterior estudi).[2] En canvi, la citopatologia examina cèl·lules aïllades o petits blocs de cèl·lules (microfragments de teixits).[3]

Recol·lecció dels teixits[modifica]

El primer pas abans de l'examinació histopatològica dels teixits comença amb una intervenció quirúrgica, una biòpsia o una autòpsia. Es retira el teixit de l'èsser viu, animal o planta, i llavors...sovint després d'una delicada dissecció de la mostra en fresc a mans d'un expert...s'hi afegeix un fixador químic per prevenir la descomposició química de la mostra. Els fixadors més comuns són la formalina (formaldehid al 10% en agua tamponada).[4]

Preparació de les mostres per histologia[modifica]

Un cop preservat, el teixit es prepara per a l'observació al microscopi. Es pot fer servir una fixació química, o bé fer servir una secció congelada. Si es disposa d'una mostra relativament gran, per exemple, d'una intervenció quirúrgica, llavors un patologista inspecciona la mostra i selecciona la part més adient de cara a un bon diagnòstic. Aquesta part es retira per a ser examinada. La mostra pot tallar-se en llocs més petits fins a encaixar en el recipient adequat. Algunes mostres, especialment les biòpsies, poden ser embegudes en agar o en un altre polímer per facilitar l'acció de tallar-les i permetre la desitjada exposició de les seves estructures anatòmiques.[4]

Fixació química[modifica]

A més de la formalina, també es poden fer servir altres fixadors químics. No obstant, amb l'adveniment del marcatge amb immunohistoquímica i del diagnòstic mitjançant patologia molecular com a tècniques per l'anàlisi de les mostres, l'aplicació de formalina ha esdevingut el tractament químic de fixació estàndard en el diagnòstic histopatològic en humans. Si les mostres són petites, els temps de fixació són més petits. Existeixen protocols estàndard que estableixen la duració.[4]

Processament de les mostres[modifica]

Per deshidratar les mostres, se sotmeten a successius tractaments amb concentracions creixents d'etanol.[5] En la darrera fase de deshidratació es fa servir xilè en lloc d'etanol, ja que la cera que es farà servir més endavant és soluble en xilè i no en etanol, i axí se'n facilita la seva infiltració en la mostra.[5] Aquest procediment és generalment automàtic, i es porta a terme durant tota una nit. Llavors se situa la mostra en un petit contenidor, al qual s'hi afegeix cera líquida. Un cop refredada la cera, s'ha aconseguit un bloc sòlid que permetrà una orientació adequada en l'obtenció de seccions molt primes amb un micròtom.[5]

A partir del bloc sòlid amb la mostra embeguda en cera, se'n tallen seccions i se situen en un bany d'aigua perquè s'estenguin completament. Per aquest procés calen les mans acurades de personal especialitzat, que també ha de prendre decisions sobre quines parts de la mostra són les millors per ésser analitzades posteriorment al microscopi. Habitualment, es preparen diverses mostres que cobreixin un bon nombre de profunditats del bloc de cera. És llavors quan es munten aquestes seccions primes en un cobreobjectes, es tenyeixen i es protegeixen amb un cobreobjectes. Amb la majoria de colorants, el procediment de tinció és automàtic, però si el colorant és poc freqüent, pot precisar-se un protocol a mà.[5]

Processament de les seccions congelades[modifica]

El segon mètode histològic de processament fa servir com a material de partida seccions de mostres congelades. És un mètode delicat, en què s'empra un micròtom a l'interior d'un criostat (un aparell que mantè la temperatura sota zero), amb l'objectiu de mantenir tant el texit com les seccions congelades durant tot el procés. Les seccions primes de les mostres es monten en un portaobjectes, es fixen immediatament i molt ràpid en un líquid de fixació, i es tenyeix seguint un procés similar al tractament de les seccions que venen de mostres embegudes en cera. Els avantatges d'aquest mètode és la rapidesa en processar la mostra, que es precisa menys equipament i que no cal una bona ventilació del laboratori (la formalina és volàtil i tòxica). El major desavantaje és que la qualitat de les seccions finals sol ser menor. Es fa servir, per exemple, en diagnòstics durant una operació, en els quals la velocitat és vital per poder prendre una decisió sobre quin serà el següent pas en la intervenció d'un pacient (per exemple, per determinar si els límits de l'extirpació d'un tumor contenen o no cèl·lules tumorals).[6]

Tinció de les seccions histològiques processades[modifica]

Les mostres, tant si han estat fixades químicament com si són seccions congelades, es sotmeten a una tinció amb un o més pigments, abans de ser orservades al microscopi, amb l'objectiu de revelar els components cel·lulars. Es fan servir també contratincions com a contrast. Els pigments més comuns són una combinació d'hematoxilina i eosina (abreujades sovint com H&E). L'hematoxilina tenyeix els nuclis cel·lulars en blau, mentre que l'eosina marca el citoplasma i la matriu de teixit connectiu extracel·lular en rosa. Hi ha moltes més tècniques de tinció selectiva de cèlules, en què es fan servir colorants com safranina, Vermell Oli O, vermell congo, sals de plata i colorants artificials.

La Histoquímica es refereix a la utilització de compostos químics per produir reaccions químiques a l'interior d'un teixit. Una tècnica d'histoquímica que es fa servir habitualment és la reacció del blau de Prússia, que permet mostrar la presència de dipòsits de ferro en malalties com l'hemocromatosi.[7]

Recentment, s'han fet servir anticossos per marcar determinades proteïnes, lípids o carbohidrats. Aquesta tècnica s'anomena immunohistoquímica, i ha aconseguit augmentar enormement la capacitat d'identificar de manera específica determinades catecories de cèlules amb l'ajut d'un microscopi. Altres tècniques avançades inclouen hibridació in situ d'ADN per identificar seüències específiques a les molècules d'ADN o ARN. Aquests mètodes de tinció amb anticossos sovint requereixen l'ús de mostres histològiques congelades. I en totes aquestes tècniques avançades, es necessita personal de laboratori amb una experiència específica. A més, es fan servir càmares digitals per la captura de les imatges observades al microscopi.[8]

Interpretació[modifica]

Les seccions histològiques les examina al microscopi un patologista, que és un especialista mèdic qualificat. El seu diagnòstic mèdic es formula com un informe patològic que descriu les observacions histològiques i l'opinió del patologista. En el cas de mostres de pacients amb càncer, el patologista indicarà si els límits al voltant del tumor extret estan lliures o no de cèl·lules canceroses, per assegurar l'extracció total del teixit afectat.[9]

Referències[modifica]

  1. «Diccionario de cáncer» (en castellà). [Consulta: 20 agost 2018].
  2. Ponsoda Martí, Xavier. Pràctiques de Citologia i Histologia (en català). València: Universitat de València, 2000, p. 224. ISBN 84-370-4702-1. 
  3. «Cytology». A: Collection development manual of the National Library of Medicine. 4th. Bethesda, MD: National Library of Medicine, National Institutes of Health, U.S. Department of Health and Human Services, 2004. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Orchard, Guy; Nation, Brian. «What is Histopathology?». A: Histopathology (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2012, p. 396. ISBN 978-0-19-957434-6. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Welcome mwap.co.uk - Justhost.com
  6. Derek C Allen. Histopathology Reporting: Guidelines for Surgical Cancer. Springer Science & Business Media, 29 juny 2013. ISBN 978-1-4471-3671-2. 
  7. Perls' Prussian blue original formula and uses. Accessed April 2, 2009.
  8. M. A. Hayat. Handbook of Immunohistochemistry and in situ Hybridization of Human Carcinomas: Molecular Genetics, Gastrointestinal Carcinoma, and Ovarian Carcinoma. Elsevier, 23 maig 2006, p. 29–. ISBN 978-0-08-045787-1. 
  9. Damjanov, Ivan. Atlas of Histopathology (en anglès). 1a. New Delhi (India): Jaypee Brothers Medical Publishers, 2012, p. 399. ISBN 978-93-5025-188-1.