Filoviridae

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Filovirus)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuFiloviridae
Marburg virus.jpg
Partícules de virus de Marburg
Dades
Genoma Grup V ((-)ssRNA)
Taxonomia
RegneVirus
OrdreMononegavirales
FamíliaFiloviridae
Gèneres
Modifica les dades a Wikidata

Filoviridae és una família de virus d'ARN monocatenari (-) que pertany a l'ordre del Mononegavirales. Segons el Comitè Internacional de Taxonomia de Virus i els CDC els membres dins la família Filoviridae s'anomenen Filovirus.[1] Els Filovirus causen febres hemorràgiques víriques molt contagioses i caracteritzades pel seu alt índex de mortalitat. Reben el nom del llatí: filum (fil), per tenir un aspecte filamentós al microscopi electrònic.[2] La configuració externa dels Filovirus és molt variada: recta, corba, sinuosa, amb forma de '6' o de 'C', etc. Els virions poden arribar als 14.000 nm de longitud, sent el seu diàmetre d'uns 80 nm per regla general. Cada virió està constituït per un nucleoide proteic tubular de 20-30 nm de diàmetre, envoltat per una càpside helicoïdal d'entre 40-50 nm d'eix màxim, recoberta al seu torn per una membrana amb espícules -l'embolcall- composta estructuralment per una única glicoproteïna. Aquesta glicoproteïna és la responsable de l'adherència del virus amb el receptor de la cèl·lula hoste i de la subsegüent fusió de membranes, fent possible l'inici del procés infectiu.[3]

La família Filoviridae té dos gèneres principals: Ebola i Marburg, ambdós amb un gran potencial epidèmic i considerats uns dels patògens més letals d'entre els que tenen la capacitat d'infectar als éssers humans.[4] Utilitzen diversos i molt eficaços mecanismes per evitar o neutralitzar la resposta immunitària innata.[5]

Aquesta família de virus va ser descoberta el 1967 en persones infectades a la localitat alemanya de Marburg que havien treballat als laboratoris Behring amb teixits de simis (Cercopithecus aethiops) importats d'Uganda[6] i que també provocaren el mateix tipus de febre hemorràgica en empleats de l'Institut Paul Ehrlich de Frankfurt del Main i en un veterinari de Belgrad.[7] El gènere Ebola va ser descobert el 1976 al Zaire i Sudan. Després d'un brot a Uganda al novembre de 2007 s'identificà l'ebolavirus Bundibugyo.[8] L'any 2009 va aparèixer a les Filipines el virus Reston, l'única espècie del gènere ebolavirus considerada no patogènica per a les persones, afectant porcs;[9] un fet preocupant segons els experts de l'OMS davant d'una possible transmissió alimentària a humans i el desenvolupament de virèmies amb conseqüències imprevisibles entre determinats grups poblacionals (gestants, nens o individus immunodeprimits, per exemple).[10] L'ebolavirus Zaire[11] fou el responsable de la gran epidèmia de 2013–2016 a l'Àfrica Occidental.[12] El 2018 es descobrí un nou ebolavirus, el virus Bombali, a ratpenats molòssids de Sierra Leone. Se sap que té la capacitat d'infectar cèl·lules humanes, però el seu potencial patogènic es desconeix.[13][14]

La infecció per Filoviridae és una zoonosi, o sigui, es transmet dels animals no humans als humans;[15] encara que no es coneix amb certesa el reservori natural del virus Marburg. Es creu que els seus hostes són ratpenats frugívors que descansen a coves durant el dia,[16] com ara els de l'espècie Rousettus aegyptiacus.[17]

Un membre poc conegut d'aquesta família és el virus Llofiu, descobert a les restes de ratpenats de Schreibers (Miniopterus schreibersii) d'una cova asturiana a la dècada de 2010.[18] Provoca pneumònies fatals en aquests quiròpters, però - a hores d'ara i malgrat les seves similituds genòmiques amb el virus Ebola- no existeix cap evidència que indiqui la seva patogenicitat en humans.[19] El virus Llofiu és l'única espècie que, de moment, forma el darrer gènere incorporat a la taxonomia oficial de la família Filoviridae segons els nous criteris basats en el banc d'alineament de seqüències del NCBI i que porta el nom de Cuevavirus.[20]

A principis de 2019, un grup d'investigadors de Singapur i la Xina descrigué la presència al fetge de ratpenats de la província xinesa de Yunnan d'un tipus de filovirus, el virus Měnglà, no identificat mai abans. Aquest virus, encara no incorporat formalment a la classificació del CITV, s'adscriu -d'acord a la seva seqüenciació genòmica i per ara en solitari- a un nou gènere de Filoviridae, que rep el nom de Dianlovirus i que té la capacitat potencial d'unir-se als mateixos receptors cel·lulars que els gèneres Ébola y Marburg.[21]

Ara per ara no hi ha cap vacuna aprovada contra aquests virus. Es treballa en el disseny d'una vacuna profilàctica polivalent eficaç davant diferents espècies de Filoviridae. S'ha aconseguit ja crear una vacuna experimental emprant una combinació de vectors adenovírics que protegeix a primats no humans de la infecció per virus Ebola i virus Marburg.[22]

El maneig dels Filovirus requereix un nivell de bioseguretat 4 (NBS4).[23]

Referències[modifica]

  1. WHO. «Ebola virus disease».
  2. Kuhn, JH; Becker, S; Ebihara, H; Geisbert, TW; et al «Filoviridae» (en anglès). Negative Sense RNA Viruses. International Committee on Taxonomy of Viruses, 9th Report, 2011, pàgs: 12 [Consulta: 14 gener 2019].
  3. Resino García, S «Filovirus» (en castellà). Epidemiología Molecular de Enfermedades Infecciosas, 2012; Jul 1, pàgs: 14 [Consulta: 5 gener 2019].
  4. Pittalis S, Fusco FM, Lanini S, Nisii C, et al «Case definition for Ebola and Marburg haemorrhagic fevers: a complex challenge for epidemiologists and clinicians» (en anglès). New Microbiol, 2009 Oct; 32 (4), pp: 359-367. ISSN: 1121-7138. PMID: 20128442 [Consulta: 3 gener 2019].
  5. Basler, CF «Innate immune evasion by filoviruses» (en anglès). Virology, 2015 Maig; 479-480 (NIHMS674751), pp: 122-130. DOI: 10.1016/j.virol.2015.03.030. PMC: 4424075. PMID: 25843618 [Consulta: 3 gener 2019].
  6. Martini GA, Knauff HG, Schmidt HA, Mayer G, Baltzer G. «A hitherto unknown infectious disease contracted from monkeys. "Marburg-virus" disease.». Ger Med Mon, Vol. 13, num. 10, 1968, pàg. 457-70. PMID: 4974179.
  7. Brauburger K, Hume AJ, Mühlberger E, Olejnik J «Forty-five years of Marburg virus research» (en anglès). Viruses, 2012 Oct 1; 4 (10), pp: 1878-927. DOI: 10.3390/v4101878. PMC: 3497034. PMID: 23202446 [Consulta: 5 març 2019].
  8. Gupta M, MacNeil A, Reed ZD, Rollin PE, Spiropoulou CF «Serology and cytokine profiles in patients infected with the newly discovered Bundibugyo ebolavirus» (en anglès). Virology, 2012 Feb 20; 423 (2), pp: 119-124. DOI: 10.1016/j.virol.2011.11.027. ISSN: 1096-0341. PMID: 22197674 [Consulta: 8 gener 2019].
  9. Barrette RW, Metwally SA, Rowland JM, Xu L, et al «Discovery of swine as a host for the Reston ebolavirus» (en anglès). Science, 2009 Jul 10; 325 (5937), pp: 204-206. DOI: 10.1126/science.1172705. ISSN: 1095-9203. PMID: 19590002 [Consulta: 3 gener 2019].
  10. WHO «WHO experts consultation on Ebola Reston pathogenicity in humans» (en anglès). Global Alert and Response Publications, 2009 Abr 1; WHO/HSE/EPR/2009.2, pàgs: 25 [Consulta: 3 gener 2019].
  11. UniProt «Zaire ebolavirus (strain Mayinga-76)» (en anglès). Proteomes, 2018 Oct 22; UP000007209 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 3 gener 2019].
  12. Coltart CE, Lindsey B, Ghinai I, Johnson AM, Heymann DL «The Ebola outbreak, 2013–2016: old lessons for new epidèmics» (en anglès). Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci, 2017 Maig 26; 372 (1721), pii: 20160297. DOI: 10.1098/rstb.2016.0297. PMC: 5394636. PMID: 28396469 [Consulta: 3 gener 2019].
  13. Kerlin, K «Scientists Discover New Ebolavirus in Bats in Sierra Leone» (en anglès). Human & Animal Health News. University of California, Davis, 2018; Jul 27, pàgs: 4 [Consulta: 23 febrer 2019].
  14. ViPR «Strain Details for Bombali ebolavirus Strain Bombali virus/C.pumilus-wt/SLE/2016/Northern Province-PREDICT_SLAB000047» (en anglès). Ebolavirus, 2019; Gen 31, pàgs: 2 [Consulta: 24 febrer 2019].
  15. Mwanatambwe M, Yamada N, Arai S, Shimizu-Suganuma M, Shichinohe K, Asano G «Ebola hemorrhagic fever (EHF): mechanism of transmission and pathogenicity». J Nippon Med Sch, 68, 5, 2001; Oct, p. 370–5. DOI: 10.1272/jnms.68.370. ISSN: 1347-3409.
  16. Gonzalez JP, Pourrut X, Leroy E «Ebolavirus and other filoviruses». Current Topics in Microbiology and Immunology, 315, 2007, p. 363–87. DOI: 10.1007/978-3-540-70962-6_15. ISSN: 0070-217X.
  17. Towner JS, Amman BR, Sealy TK, Carroll SA, et al «Isolation of Genetically Diverse Marburg Viruses from Egyptian Fruit Bats» (en anglès). PLoS Pathog, 2009 Jul; 5 (7), pp: e1000536. DOI: 10.1371/journal.ppat.1000536. PMC: 2713404. PMID: 19649327 [Consulta: 3 gener 2019].
  18. Negredo A, Palacios G, Vázquez-Morón S, González F, et al «Discovery of an Ebolavirus-Like Filovirus in Europe» (en anglès). PLoS Pathog, 2011 Oct; 7 (10), pp: e1002304. DOI: 10.1371/journal.ppat.1002304. PMC: 3197594. PMID: 22039362 [Consulta: 4 gener 2019].
  19. Manhart WA, Pacheco JR, Hume AJ, Cressey TN, et al «A Chimeric Lloviu Virus Minigenome System Reveals that the Bat-Derived Filovirus Replicates More Similarly to Ebolaviruses than Marburgviruses» (en anglès). Cell Rep, 2018 Set 4; 24 (10), pp: 2573-2580.e4. DOI: 10.1016/j.celrep.2018.08.008. PMC: 6159894. PMID: 30184492 [Consulta: 4 gener 2019].
  20. Bào Y, Amarasinghe GK, Basler CF, Bavari S, et al «Implementation of Objective PASC-Derived Taxon Demarcation Criteria for Official Classification of Filoviruses» (en anglès). Viruses, 2017 Maig 11; 9 (5), pii: E106. DOI: 10.3390/v9050106. PMC: 5454419. PMID: 28492506 [Consulta: 25 gener 2019].
  21. Yang XL, Tan CW, Anderson DE, Jiang RD, et al «Characterization of a filovirus (Měnglà virus) from Rousettus bats in China» (en anglès). Nat Microbiol, 2019 Gen; 4 (3), pp: 390-395. DOI: 10.1038/s41564-018-0328-y. ISSN: 2058-5276. PMID: 30617348 [Consulta: 5 març 2019].
  22. Callendret B, Vellinga J, Wunderlich K, Rodriguez A, et al «A prophylactic multivalent vaccine against different filovirus species is immunogenic and provides protection from lethal infections with Ebolavirus and Marburgvirus species in non-human primates» (en anglès). PLoS One, 2018 Feb 20; 13 (2), pp: e0192312. DOI: 10.1371/journal.pone.0192312. PMC: 5819775. PMID: 29462200 [Consulta: 16 gener 2019].
  23. CDC «Biosafety in Microbiological and Biomedical Laboratories (BMBL), 5th Edition» (en anglès). US Department of Health & Human Services, 2018 Oct 24; HHS Publication (CDC) 21-1112 (rev), pàgs: 438 [Consulta: 15 març 2019].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filoviridae Modifica l'enllaç a Wikidata