Histoplasmosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaHistoplasmosi
Histoplasmosis capsulatum.jpg
Histoplasma capsulatum . Tinció de plata metenamina mostrant els canvis histopatològics en la histoplasmosi.
Especialitat infectologia
Classificació
CIM-10 B39
CIM-9 115
Recursos externs
DiseasesDB 5925
MedlinePlus 001082
MeSH D006660
Modifica dades a Wikidata
Distribució de la histoplasmosi.

La histoplasmosi és una micosi sistèmica, coneguda com la malaltia de les cavernes, caracteritzada per lesions necrogranulomatoses, que afecta carnívors, equins i humans per la infecció amb una de les tres subespècies del fong dimòrfic Histoplasma capsulatum. No es tracta d'una malaltia contagiosa que es pugui transmetre entre persones o animals. La seva manifestació en persones immunocompetents sol ser asimptomàtica. Pot cursar amb quadres semblants als d'una pneumònia amb febre, distrès respiratori, i en un 20% aproximadament dels pacients s'arriba a produir un xoc sèptic, fallada renal i coagulopatia.[1]

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

La histoplasmosi té una àmplia distribució geogràfica, sent present a Amèrica, l'Àfrica i l'Àsia. H. capsulatum var. capsulatum afecta carnívors i s'estén a Amèrica des del sud de Canadà fins a les regions centrals d'Argentina, sent enzoòtic a les valls dels rius Mississippi, Missouri i Ohio, a Amèrica del Nord, i la conca del Riu de la Plata a Amèrica del Sud; H. capsulatum var. farciminosum afecta equins a l'Àfrica, l'Orient Mitjà i l'Àsia, i H. capsulatum var. duboisii és un patogen humà només present a l'Àfrica Equatorial. S'aïlla de la naturalesa a les zones temperades i tropicals humides, on els sòls són àcids, rics en nitrogen, fosfat i hidrats de carboni. Els histoplasmes es relacionen especialment amb el guano de les aus i de les coves habitades per ratpenats.

La infecció natural es produeix a partir de sòls contaminats i la via d'entrada és generalment inhalatòria en H. c. capsulatum i duboisii, però és percutània (a través de la pell) en el cas de l' H. c. farciminosum . No és contagiosa i la malaltia és esporàdica excepte en àrees enzoòtiques (d'endemisme en els animals), on la prevalença d'infeccions inaparents pot ser molt elevada.

Patogènia[modifica | modifica el codi]

La infecció per H. c. capsulatum i H. c. duboisii acostuma a ser inhalatòria, i els microconidis són capturats pels macròfags pulmonars, on germinen donant lloc a les blastoespores (espores fúngiques asexuals). Generalment, són destruïdes tard o d'hora i la infecció és abortiva o asimptomàtica, però en casos d'immunitat cel·lular deficient, s'alliberen del fagolisosoma passant a citoplasma, on es multipliquen lliurement, i es reparteixen per tot l'organisme. La infecció estimula la multiplicació dels macròfags infectats, donant lloc a proliferacions amb necrosi i infiltració de tipus granulomatós, molt freqüents en pulmó, però possibles també en ganglis, pell, digestiu (en el goss) i sistema nerviós central. La malaltia generalitzada (histoplasmosi disseminada, la qual afecta a tot el sistema reticulohistiocitàri), és mortal, amb molta freqüència.

La infecció per H. c. farciminosum en canvi, sol ser percutània, per abrasions cutànies en les extremitats, encara que també passa per via inhalatòria o conjuntival. Si té èxit, els macròfags porten la infecció als ganglis locals, des d'on es difon per continuïtat i contigüitat produint una limfadenitis amb limfangitis progressiva, granulomatosa i habitualment ulcerativa.

Tractament[modifica | modifica el codi]

Els casos d'histoplasmosi disseminada es tracten amb una combinació d'amfotericina B i derivats imidazòlics.[2] La forma pulmonar de l'histoplasmosi, que pot ser aguda o crònica, té diferents opcions terapèutiques en funció de la gravetat del procés i les condicions del pacient. Una de les més habituals és levofloxacina (una quinolona) i itraconazole.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Histoplasmosi Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Sherris Medical Microbiology. 4th. McGraw Hill, 2004, p. 674–6. ISBN 0-8385-8529-9. 
  2. Amadori F, Doria R, Gemignani G, Flammini S, et al «Istoplasmosi: la multiforme faccia di una patologia rara» (en italià). Infez Med, 2015 Mar; 23 (1), pp: 61-68. ISSN: 1124-9390. PMID: 25819054 [Consulta: 15 agost 2017].
  3. Zhu C, Wang G, Chen Q, He B, Wang L «Pulmonary histoplasmosis in a immunocompetent patient: A case report and literature review» (en anglès). Exp Ther Med, 2016 Nov; 12 (5), pp: 3256-3260. DOI: 10.3892/etm.2016.3774. PMC: 5103774. PMID: 27882146 [Consulta: 15 agost 2017].

Fonts consultades[modifica | modifica el codi]