Histoplasmosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Histoplasmosi
Histoplasmosis capsulatum.jpg
Histoplasma capsulatum . Tinció argèntica amb metenamina mostrant els canvis histopatològics en la histoplasmosi.
Classificació i recursos externs
Especialitat Infectologia
CIM-10 B39
CIM-9 115
DiseasesDB 5925
MedlinePlus 001082
MeSH D006660
Distribució de la histoplasmosi.

La histoplasmosi és una micosi sistèmica, coneguda com la malaltia de les cavernes, caracteritzada per lesions necrogranulomatoses, que afecta carnívors, equins i humans per la infecció amb una de les tres subespècies del fong dimòrfic Histoplasma capsulatum. No es tracta d'una malaltia contagiosa que es pugui transmetre entre persones o animals. La seva manifestació en persones immunocompetents sol ser asimptomàtica. Pot cursar amb quadres semblants als d'una pneumònia amb febre, distrès respitatori, i en un 20% aproximadament dels pacients s'arriba a produir un xoc sèptic, fallada renal i coagulopatia.[1]

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

La histoplasmosi té una àmplia distribució geogràfica, sent present a Amèrica, l'Àfrica i l'Àsia. H. c. var. capsulatum afecta carnívors i s'estén a Amèrica des del sud de Canadà fins a les regions centrals de Argentina, sent enzoòtic a les valls dels rius Mississippi, Missouri i Ohio, a Amèrica del Nord, i la conca del Riu de la Plata a Amèrica del Sud; H. c. var. farciminosum afecta equins a l'Àfrica, l'Orient Mitjà i l'Àsia, i H. c. var duboisii és un patogen humà estricte a l'Àfrica Equatorial. S'aïlla de la naturalesa a les zones temperades i tropicals humides, on els sòls són àcids, rics en nitrogen, fosfat i hidrats de carboni. Els histoplasmas es relacionen especialment amb el guano de les aus i de les coves habitades per ratpenats.

La infecció natural es produeix a partir de sòls contaminats i és generalment inhalatòria en H. c. capsulatum i duboisii , però percutània en el cas de l' H. c. farciminosum . No és contagiosa i la malaltia és esporàdica excepte en àrees enzoòtiques, on la prevalença d'infeccions inaparents pot ser molt elevada.

Patogènia[modifica | modifica el codi]

La infecció per H. c. capsulatum i H. c. duboisii acostuma ser inhalatòria, i els microconidis són capturats pels macròfags pulmonars, on germinen donant lloc a les blastospores. Generalment, són destruïdes tard o d'hora i la infecció és abortiva o asimptomàtica, però en casos d'immunitat cel·lular deficient, s'alliberen del fagolisosoma passant a citoplasma, on es multipliquen lliurement, i es reparteixen per tot l'organisme. La infecció estimula la multiplicació dels macròfags infectats, donant lloc a proliferacions amb necrosi i infiltració de tipus granulomatós, molt freqüents en pulmó, però possibles també en ganglis, pell, digestiu (en el goss) i sistema nerviós central. La malaltia generalitzada és mortal.

La infecció per H. c. farciminosum en canvi, sol ser percutània, per abrasions cutànies en les extremitats, encara que també passa per via inhalatòria o conjuntival. Si té èxit, els macròfags porten la infecció als ganglis locals, des d'on es difon per continuïtat i contigüitat produint una limfadenitis amb limfangitis progressiva, granulomatosa i habitualment ulcerativa.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Histoplasmosi Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Sherris Medical Microbiology. 4th. McGraw Hill, 2004, p. 674–6. ISBN 0-8385-8529-9. 

Fonts consultades[modifica | modifica el codi]