Immunitat cel·lular

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La immunitat cel·lular és una resposta immunitària que no implica anticossos ni el sistema del complement, sinó l'activació de macròfags, cèl·lules NK, limfòcits B citotòxics antigen-específics, i l'alliberament de diverses citocines (interleucines) en resposta a un antigen. Històricament, el sistema immunitari se separava en dues parts: la immunitat humoral, en la qual la funció protectora de la immunització es podia trobar a l'humor (fluid corporal extracel·lular o sèrum) i la immunitat cel·lular, en la qual la funció protectora de la immunització estava associada a les cèl·lules. Els limfòcits CD4 o col·laboradors ofereixen protecció contra diferents patògens.

Els limfòcits T citotòxics són les cèl·lules encarregades de dur a terme la resposta cel·lular. Eliminen les cèl·lules de l’organisme infectades per virus o altres patògens intracel·lulars, les cèl·lules canceroses i les cèl·lules empeltades. Aquest procés es pot dividir en una fase d'actvació i una fase efectora:

Fase d’activació: Consisteix a reconèixer quines cèl·lules han de ser eliminades.

  1. Un virus infecta un organisme. Els macròfags engloben el virus i degraden part de la proteïna viral en fragments.
  2. Els antígens presentats a la membrana de la cèl·lula del macròfag units amb el complex MHC II s’uneixen amb els limfòcits T col·laboradors.
  3. Els limfòcits Th alliberaran interleucines que provocaran l’activació i la proliferació de limfòcits T citotòxics específics contra el patogen detectat.

Fase efectora:

  1. Els limfòcits T citotòxics actius (“cridats per les interleucines”) surten dels ganglis limfàtics i van cap a la zona infectada.
  2. Un cop allà, es combinen amb les cèl·lules infectades mitjançant el complex MHC I a la seva superfície i secreten perforines que provoquen la lisi de la cèl·lula o els limfòcits Tc s’uneixen a uns receptors específics i s’inicia la mort cel·lular (apoptosi).

Els dos mecanismes (lisi cel·lular i apoptosi) treballen conjuntament per eliminar les cèl·lules infectades. Els limfòcits Tc poden eliminar més d’una cèl·lula.

Per tant, la immunitat cel·lularprotegeix el cos per mitjà de:

  1. L'activació de limfòcits B citotòxics antigen-específics que són capaços de produir apoptosi en les cèl·lules somàtiques que presentin epítops d'antígens aliens a la superfície, com ara cèl·lules infectades per virus, cèl·lules amb bacteris intracel·lulars, i cèl·lules canceroses que presentin antígens tumorals;
  2. L'activació de macròfags i cèl·lules NK, permetent-los destruir patògens intracel·lulars; i
  3. L'estimulació de cèl·lules perquè secretin una varietat de citocines que influeixen en la funció d'altres cèl·lules implicades en la resposta immunitaria adaptativa i immunitària.

La immunitat cel·lular actua principalment contra microbis que sobreviuen en fagòcits i microbis que infecten cèl·lules no fagòcites. És especialment eficient a l'hora d'eliminar cèl·lules infectades per virus, però també participa en la defensa contra fongs, protozous, càncer i bacteris intracel·lulars. També té un paper principal en el rebuig de trasplantament.