Tinció de Ziehl-Neelsen

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Mycobacterium tuberculosis. Els bacteris es veuen de color porpra utilitzant la tinció de Ziehl-Neelsen. Microscopi òptic. 1000X

La tinció de Ziehl-Neelsen és un tipus de tinció diferencial (composta per dues o més substàncies colorants) que fou creada i perfeccionada per dos doctors alemanys, el bacteriòleg Franz Ziehl (1859–1926) i el patòleg Friedrich Neelsen (1854–1898), durant els anys 1882 i 1883.[1] La tinció es basa en les especials característiques lipídiques que tenen les parets cel·lulars (àcids micòlics amb una cadena beta-hidroxi curta i una cadena lateral d'alfa-alquil més llarga, formant una molècula entre 60 a 90 àtoms de carboni en el cas del bacil de Koch) d'alguns bacteris (bacteris àcido-alcohol resistents o BAAR) i altres classes de microorganismes, que els permeten resistir la decoloració amb àcid-alcohol després d'haver sigut tenyits amb colorants bàsics.[2]

Aquesta tècnica és útil, per exemple, per identificar els bacteris Mycobacterium tuberculosis (el principal micobacteri patògen responsable de la tuberculosi),[3] Mycobacterium marinum (que origina infeccions de tipus granulomatós en humans),[4] diverses formes de Nocardia[5] o el paràsit Cryptosporidium parvum (un protist causant de la criptosporidiosi)[6] que es caracteritzen per les seves propietats àcid-alcohol resistents. També s'utilitza per diagnosticar en esput la paragonimosi (una infecció pulmonar causada pel platihelmint Paragonimus westermani i que té unes manifestacions clíniques semblants a les de la tuberculosi).[7] Afegint el tensioactiu no iònic Tritó X-100, el mètode tenyeix ràpidament els micobacteris a petites quantitats de líquid cefaloraquidi.[8] El diagnòstic de la meningitis tuberculosa és difícil i aquesta millora concreta de la tinció te més sensibilitat -tot i que una menor especificitat-[9] que les proves d'amplificació dels àcids nucleics per detectar el bacil de Koch.[10] De vegades, la tinció de ZN pot donar un resultat negatiu a causa de la poca quantitat de bacteris presents a la mostra. En aquest cas, cal demostrar la seva presència emprant tècniques de immunofluorescència amb auramina-rodamina.[11] Aquest és el mètode no biomolecular considerat de major sensibilitat per detectar micobacteris i es recomana utilitzar un microscopi de llum LED o amb làmpara de vapor de mercuri.[12]

Els elements fonamentals de la tinció són el blau de metilé, l'alcohol àcid i la carbol-fucsina.[13] La coloració clàssica de Ziehl-Neelsen requereix un suau escalfament per travessar la paret bacteriana. Alguns tècnics recomanen escalfar al microones la solució de carbol-fucsina al principi del procediment, uns 90´´ a baixa potència (60W) fins a tenir una temperatura de 46º per aconseguir uns resultats óptims.[14] Aquesta tinció té dos variants destacables: una per tenyir els micobacteris i una altra per tenyir amb major especificitat altres patògens àcid-resistents.[15][16] És important mantenir les concentracions de carbol-fucsina i fenol en el preparat, ja que canvis percentuals de dites substàncies comporten una menor sensibilitat de la tinció davant dels bacils àcid-alcohol resistents.[17][18] Un problema a l'hora d'identificar bacils de Hansen en mostres tissulars és que si es desparafinen els talls histològics amb xilol pur els bacils no es tenyeixen, ja que perden la propietat d'àcid-resistència.[19] De ser necessari, es recomanable emprar la variant de Fite-Faraco.[20]

Una versió modificada d'aquesta tinció és molt útil per identificar diverses espècies de fongs.[21] Una altra modificació (Stamp, 1950) serveix per tenyir de vermell els bacteris del gènere Brucella, si bé pot donar falsos positius.[22] S'han proposat moltes formes de millorar la visualització del Mycobacterium leprae amb la tinció de ZN. Una d'elles, potser la més econòmica i senzilla, és afegir unes gotes d'una solució d'hidròxid sòdic per augmentar l'alcalinitat (Siqueira et al, 1982).[23] Alguna tinció diferencial similar, d'elaboració en fred i que utilitza el blau de metilé amb àcid sulfúric de Gabbet com substància decolorant, té la mateixa especificitat que la tinció de ZN; si bé una sensibilitat lleugerament menor.[24] La tinció també s'ha emprat per detectar el coccidi Cyclospora cayetanensis en mostres de femta.[25]

Per evitar el risc de toxicitat que comporta l'ús de carbol-fucsina (propi dels compostos fenòlics volàtils)[26] a llocs sense suficients garanties de protecció laboral, es pot utilitzar una tinció semblant, la tinció freda de Kinyoun,[27] que no origina vapors perillosos[28] i dóna bons resultats cercant Mycobacterium en frotis d'esput.

Els resultats cromàtics de la tinció, vistos amb microscòpia òptica són:

-BAAR, incloent el Micobacterium avium intracel·lular -----------  vermell/porpra
-Eritròcits -----------------------------------------------------  rosa 
-Mastòcits ------------------------------------------------------  blau 
-Nuclis ---------------------------------------------------------  blau

Referències[modifica]

  1. Bishop PJ, Neumann G «The history of the Ziehl-Neelsen stain» (en anglès). Tubercle, 1970 Jun; 51 (2), pp: 196-206. PMID: 4099679 [Consulta: 15 maig 2017].
  2. «Pathway to Synthesis and Processing of Mycolic Acids in Mycobacterium tuberculosis» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2005 Gen; 18 (1), pp: 81–101. DOI: 10.1128/CMR.18.1.81-101.2005. PMC: 544180. PMID: 15653820 [Consulta: 8 juny 2017].
  3. Singhal R, Myneedu VP «Microscopy as a diagnostic tool in pulmonary tuberculosis» (en anglès). Int J Mycobacteriol, 2015 Mar; 4 (1), pp: 1-6. DOI: 10.1016/j.ijmyco.2014.12.006. PMID: 26655191 [Consulta: 15 maig 2017].
  4. Cribier B, Aubry A, Caumes E, Cambau E, Jarlier V, Chosidow O «Aspects histopathologiques de l’infection à Mycobacterium marinum» (en francès). Ann Dermatol Venereol, 2011 Gen; 138 (1), pp: 17-22. DOI: 10.1016/j.annder.2010.10.025. PMID: 21276456 [Consulta: 15 maig 2017].
  5. Olson ES, Simpson AJ, Norton AJ, Das SS «Not everything acid fast is Mycobacterium tuberculosis--a case report» (en anglès). J Clin Pathol, 1998 Jul; 51 (7), pp: 535-536. PMC: 500808. PMID: 9797732 [Consulta: 15 maig 2017].
  6. Webster JP, Macdonald DW «Cryptosporidiosis reservoir in wild brown rats (Rattus norvegicus) in the UK» (en anglès). Epidemiol Infect, 1995 Ag; 115 (1), pp: 207-209. PMC: 2271563. PMID: 7641834C [Consulta: 15 maig 2017].
  7. Slesak G, Inthalad S, Basy P, Keomanivong D, et al «Ziehl-Neelsen Staining Technique Can Diagnose Paragonimiasis» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2011 Maig; 5 (5), pp: e1048. PMC: 3096611. PMID: 21610861 [Consulta: 19 agost 2017].
  8. Chen P, Shi M, Feng GD, Liu JY, et al «A Highly Efficient Ziehl-Neelsen Stain: Identifying De Novo Intracellular Mycobacterium tuberculosis and Improving Detection of Extracellular M. tuberculosis in Cerebrospinal Fluid» (en anglès). J Clin Microbiol, 2012 Abr; 50 (4), pp: 1166-1170. DOI: 10.1128/JCM.05756-11. PMC: 3318527. PMID: 22238448 [Consulta: 3 juny 2017].
  9. Wang T, Feng GD, Pang Y, Yang YN, et al «Sub-optimal Specificity of Modified Ziehl-Neelsen Staining for Quick Identification of Tuberculous Meningitis» (en anglès). Front Microbiol, 2016 Des 27; 7, pp: 2096. DOI: 10.3389/fmicb.2016.02096. PMC: 5186791. PMID: 28082963 [Consulta: 3 juny 2017].
  10. CDC «Availability of an Assay for Detecting Mycobacterium tuberculosis, Including Rifampin-Resistant Strains, and Considerations for Its Use — United States, 2013» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2013 Oct 18; 62 (41), pp: 821-827. PMID: 24141407 [Consulta: 3 juny 2017].
  11. Annam V, Kulkarni MH, Puranik RB «Comparison of the modified fluorescent method and conventional Ziehl-Neelsen method in the detection of acidfast bacilli in lymphnode aspirates» (en anglès). Cytojournal, 2009 Jul 18; 6, pp: 13. DOI: 10.4103/1742-6413.53887. PMC: 2716690. PMID: 19680441 [Consulta: 3 juny 2017].
  12. Pernick, N «Acid fast/Auramine-rhodamine» (en anglès). Stains. Pathology Outlines, 2015; Nov 3, pàgs: 3 [Consulta: 23 octubre 2017].
  13. Llewellyn, BD «Ziehl-Neelsen for Acid Alcohol Fast Bacteria» (en anglès). Stainsfile, 2010, Feb, pàgs: 2 [Consulta: 15 maig 2017].
  14. Churukian, C «Microwave Ziehl-Neelsen Method for Acid-Fast Bacteria» (en anglès). Method of the Histochemical Stains & Diagnostic Application. University of Rochester, 2009, 2n edition, pàgs: 1 [Consulta: 25 octubre 2017].
  15. Wall, Susan L. «Histology Procedure Manuals. Staining Procedures: Acid Fast Stain (for mycobacteria)» (en anglès). WebPath-Eccles Health Sciences Library. University of Utah, 2017, pàgs: 3 [Consulta: 15 maig 2017].
  16. Winn, Greg «Histology Procedure Manuals. Staining Procedures: Acid Fast Stain (Ziehl-Neelsen, for M. leprae and Nocardia)» (en anglès). WebPath-Eccles Health Sciences Library. University of Utah, 2017, pàgs: 2 [Consulta: 15 maig 2017].
  17. Selvakumar N, Rahman F, Rajasekaran S, Narayanan PR, Frieden TR «Inefficiency of 0.3% Carbol Fuchsin in Ziehl-Neelsen Staining for Detecting Acid-Fast Bacilli» (en anglès). J Clin Microbiol, 2002 Ag; 40 (8), pp: 3041–3043. DOI: 10.1128/JCM.40.8.3041-3043.2002. PMC: 120628. PMID: 12149374 [Consulta: 12 juliol 2017].
  18. Angra P, Ridderhof J, Smithwick R «Comparison of Two Different Strengths of Carbol Fuchsin in Ziehl-Neelsen Staining for Detecting Acid-Fast Bacilli» (en anglès). J Clin Microbiol, 2003 Jul; 41 (7), pp: 3459. DOI: 10.1128/JCM.41.7.3459.2003. PMC: 165351. PMID: 12843125 [Consulta: 12 juliol 2017].
  19. De Naranjo PJ, Rodríguez G, Rodríguez J, Calda ML «La coloración de Ziehl-Neelsen en histopatología» (en castellà). Revista Biomédica, 1988; 8 (3-4), pp: 84-93. ISSN: 2007-8447 [Consulta: 27 octubre 2017].
  20. Ellis, R «Fite-Faraco Staining Protocol for Leprosy Bacilli» (en anglès). IHCWorld, 2004, pàgs: 3 [Consulta: 27 octubre 2017].
  21. Huss, Martin J. «Application of a Modified Ziehl-Neelsen's Carbol-Fuchsin Stain for Observing Nuclei in Vegetative Hyphae of the Puffball Species Lycoperdon pyriforme» (en anglès). Proceedings Arkansas Academy of Science, 1996; 50, pp: 70-74 [Consulta: 2 juny 2017].
  22. Tilak K, Eshwara VK, Tellapragada C, Mukhopadhyay C «Stamp's modified Ziehl-Neelsen staining for Brucella: Beware of the first impressions» (en anglès). Indian J Med Microbiol, 2016 Oct-Des; 34 (4), pp: 561-562. DOI: 10.4103/0255-0857.195363. PMID: 27934847 [Consulta: 2 juny 2017].
  23. Siqueira LF, de Almeida RG, Belda W «Modificação da coloração de fundo da técnica de Ziehl-Neelsen na identificação do Mycobacterium leprae» (en portuguès). Hansenol Int, 1982 Des; 7 (2), pp: 88-94. ISSN: 1982-5161. PMID: 6198275 [Consulta: 4 juny 2017].
  24. Weldu Y, Asrat D, Woldeamanuel Y, Hailesilasie A «Comparative evaluation of a two-reagent cold stain method with Ziehl-Nelseen method for pulmonary tuberculosis diagnosis» (en anglès). BMC Res Notes, 2013 Ag 13; 6, pp: 323. DOI: 10.1186/1756-0500-6-323. PMC: 3847439. PMID: 23941444 [Consulta: 8 juny 2017].
  25. Clarke SC, McIntyre M «Modified detergent Ziehl-Neelsen technique for the staining of Cyclospora cayetanensis» (en anglès). J Clin Pathol, 1996 Jun; 49 (6), pp: 511–512. PMC: 500546. PMID: 8763270 [Consulta: 23 juliol 2017].
  26. Merck KGaA «Fucsina fenicada en solución según Ziehl-Neelsen» (en castellà). Ficha de datos de seguridad de acuerdo al Reglamento (CE) No. 1907/2006, 2017, Maig 25; V13.14, pàgs: 25 [Consulta: 11 juny 2017].
  27. HiMediaLabs «HiCold Stain TB Kit-Kit for Mycobacteria (Kinyoun method)» (en anglès). K062. Technical Data, 2015, 1, pàgs: 2 [Consulta: 11 juny 2017].
  28. Kurup R, Chester K «Comparative Evaluation of Ziehl Neelsen Staining and Knowledge, Attitudes and Practices of Laboratory Personnel in Relation to Ziehl Nielsen» (en anglès). West Indian Med, 2014 Gen; 63 (1), pp: 34-39. DOI: 10.7727/wimj.2012.247. PMC: 4655639. PMID: 25303192 [Consulta: 11 juny 2017].

Bibliografia[modifica]

  • García del Moral, Raimundo. Laboratorio de Anatomía Patológica (en castellà). Ed. McGraw-Hill/Interamericana, 1993. 1ª ed. pp: 284. ISBN 8448102290 [Consulta: 15 maig 2017]. 

Enllaços externs[modifica]