Parotiditis epidèmica

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Parotiditis)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Parotiditis epidèmica
Mumps PHIL 130 lores.jpg
Nen amb galteres
Classificació i recursos externs
Especialitat Malalties infeccioses, pediatria
CIM-10 B26
CIM-9 072
DiseasesDB 8449
MedlinePlus 001557
eMedicine emerg/324 emerg/391 ped/1503
Patient UK Parotiditis epidèmica
MeSH D009107
Modifica dades a Wikidata

La parotiditis epidèmica, més popularment coneguda amb el nom de galteres, és una malaltia contagiosa que pot ser aguda o crònica, localitzada fonamentalment en una o ambdues glàndules paròtides (les glàndules salivals majors ubicades darrere de les branques ascendents de la mandíbula). És causada per un virus dels Paramyxoviridae, causant una malaltia clàssicament dels nens i adolescents, encara que pot també causar infeccions en adults sensibles. En general, la malaltia produeix immunitat de per vida, i pot ser previnguda per l'administració de la vacuna triple vírica.

La parotiditis pot afectar altres glàndules del cos, el sistema nerviós central i els testicles. Les complicacions més freqüents són la meningitis i la inflamació testicular (aquesta última pot portar a la infertilitat). El tractament consisteix en l'alleugeriment dels símptomes.

Una epidèmia de parotiditis ocorreguda a l'illa de Tasos és descrita en l'obra Epidèmies, d'Hipòcrates, escrita aproximadament entre els anys 475 i 466 aC.

Causes[modifica | modifica el codi]

La parotiditis es transmet de persona a persona per mitjà de les gotetes de la respiració (per exemple, quan s'esternuda), o per contacte directe amb objectes que han estat contaminats amb saliva infectada.[1]

Signes i símptomes[modifica | modifica el codi]

Normalment no manifesta símptomes o els manifesta d'una manera lleugera amb la inflor de l'angle de la mandíbula.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

L'examen físic confirmarà la inflamació de les glàndules. Com que hi ha altres virus que poden donar signes similars a la parotiditis, caldran proves de laboratori per confirmar la presència del virus en la saliva, o dels anticossos específics en la sang.[1]

Tractament[modifica | modifica el codi]

No hi ha tractament específic per a la parotiditis, però es pot alleugerir les molèsties amb:

  • L'aplicació de compreses fredes o calentes al coll
  • La ingesta de líquids addicionals i aliments tous
  • Gàrgares d’aigua tèbia amb sal
  • L'ús de paracetamol
  • Cal tenir present que no s'ha de donar àcid acetilsalicílic (aspirina) als infants amb una malaltia vírica, ja que hi ha risc de patir la síndrome de Reye (complicació neurològica poc freqüent, però sovint mortal, que apareix en la infància).[1]

Els malalts generalment es recuperen, fins i tot si hi ha altres òrgans compromesos i adquireixen immunitat per tota la vida contra la malaltia. Es recomana que els nens que han patit la parotiditis no tornin a l'escola fins passats nou dies des de l'inici de la inflor de les galtes per tal de reduir-ne l'exposició a altres nens. És important seguir aquesta recomanació, ja que la malaltia és molt transmissible i pot passar fàcilment d'una persona a una altra i afectar els nens no vacunats.[1]

Les persones que han estat en contacte amb la malaltia i per qualsevol motiu no s’han vacunat, no han d'assistir a l'escola o lloc de treball fins passats vint-i-sis dies des de l'inici dels símptomes de l'últim cas notificat.[1]

Prevenció[modifica | modifica el codi]

Vacunació[modifica | modifica el codi]

La vacunació és la mesura fonamental en la prevenció de la parotiditis. En el calendari de vacunacions sistemàtiques de Catalunya s'administren dues dosis de la vacuna triple vírica (xarampió, rubèola i parotiditis) als dotze mesos i als quatre anys.[1]

Dels contactes[modifica | modifica el codi]

Es poden adquirir galteres per estar amb una altra persona que en tingui, ja que la malaltia es pot transmetre per contacte directe amb les secrecions nasals o de la gola de les persones infectades. El temps en què els malalts poden contagiar altres persones va des de tres dies abans fins a quatre dies després d'aparèixer la inflor de les galtes, encara que pot allargar-se fins a nou dies.[1]

Des que una persona susceptible s'ha infectat fins que apareixen els primers símptomes de parotiditis poden passar entre catorze i vint-i-cinc dies. Si apareix un cas de parotiditis en una llar d'infants o en una escola, s'ha de comunicar de manera ràpida als serveis de salut pública corresponents. En aquestes situacions, les actuacions que cal dur a terme en matèria de prevenció corresponen a les unitats de vigilància epidemiològica dels serveis territorials de Salut.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parotiditis epidèmica Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Parotiditis». Canal Salut (Informació a la ciutadania). [Consulta: 20 maig 2016].