Cato Institute

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCato Institute
Picture Cato.jpg
Dades
Tipus think tank
Indústria política educativa, energy policy Tradueix, environmental policy Tradueix, política monetària, política exterior, política fiscal, política econòmica, política sanitària, politica fiscala Tradueix, Commercial policy Tradueix i information policy Tradueix
Objectiu del projecte o de la missió liberalisme
Ideologia política llibertarisme de dreta
Història
Creació 1977
Fundador Edward H. Crane
Activitat
Àrea d'operació Internacional
Mètode Informació, educació, suport
Organització i govern
Seu 
Empleats 105 (2007)[1]
Xifres destacables
Ingressos totals 24 milions de dòlars (2007)[1]

Lloc web Cato Institute(anglès)
Cato Institute(castellà)
Facebook: CatoInstitute Twitter: CatoInstitute Instagram: catoinstitute Youtube: UCyl7zwI6giPG6zC3uC8GGVg
Modifica les dades a Wikidata

El Cato Institute és un think tank liberal amb seu a Washington DC dedicat al lobby a favor de polítiques públiques liberals,[2] no afiliat a partits polítics i amb personalitat jurídica com a organització sense ànim de lucre. S'autodenomina «defensor de la llibertat individual, govern mínim, mercats lliures i la pau». Cerca la discussió de polítiques públiques per promoure alternatives que siguin consistents amb els principis de llibertat individual des de la perspectiva liberal: govern mínim, mercats lliures i pau social.[1]

Actualment serveix de suport ideològic per a organitzacions i partits polítics al voltant del món que s'ubiquen en el que és classificat com a liberalisme clàssic i Llibertarisme moderat.

Història[modifica]

Seu del Cato Institute a Washington DC.

L'Institut va ser fundat el 1977 a San Francisco, Califòrnia per Edward H. Crane i inicialment finançat per Charles G. Koch.[1] Va estar en aquests anys relacionat amb els inicis del Partit Llibertari. El nom va ser proposat per Murray Rothbard membre fundador i directiu que després va sortir per problemes interns amb l'organització.[3]

Posteriorment la seva seu va ser traslladada a Washington DC el 1981. Entre els fonaments ideològics actuals del Cato es troben el minarquisme/govern mínim, el monetarisme de Milton Friedman, el concepte d'ordre espontani de Hayek i la «public choice» de James Buchanan, que són les bases de les seves anàlisis i propostes de polítiques públiques als governs. Al llarg del temps, la filosofia de l'objectivisme d'Ayn Rand ha estat influent entre els seus acadèmics, si bé no forma part de les propostes.

Durant la «Revolució Conservadora» del Partit Republicà dels Estats Units als anys 80, es va impulsar un acostament important per rejovenir el partit conservador amb elements i idees liberals. No obstant això la seva relació amb els conservadors no ha estat del tot harmoniosa, especialment a causa de l'enfrontament entre liberals-llibertaris i el neoconservadurisme de la militància republicana, per temes com la intervenció militar, la despesa pública, la guerra contra les drogues o les garanties constitucionals.[4] Hi ha discussió respecte a la seva coincidència en determinats punts - socials, no econòmics - amb els progressistes del Partit Demòcrata.[5]

El Cato és conegut pel seu rebuig de les legislacions antitabac i actualment és partidari de la idea que la influència de l'acció humana sobre l'escalfament global no és un fet comprovat i afirma que només serveix com a excusa de certs lobbies o grups de pressió.[6]

Temes de recerca[modifica]

Els temes principals que tracta el Cato són: el paper de l'Estat, desregulació, desenvolupament econòmic, política fiscal, privatització de la previsió social, guerra contra les drogues, immigració, lliure comerç, relacions internacionals, medi ambient, defensa i seguretat internacional. El Cato compta entre els seus col·laboradors a un important grup d'experts en aquests temes entre els quals s'inclouen acadèmics i exfuncionaris públics.

Acadèmics[modifica]

Publicacions[modifica]

  • Cato publica una mitjana de 10 a 12 llibres per any en diverses àrees de polítiques públiques. També publica la revista Regulation cada quatre mesos des de 1977, en què critica les polítiques regulatòries en l'economia i la societat civil.
  • Cato també fa bulletins de polítiques públiques, un Policy Report cada dos mesos i el Cato Journal publicat tres vegades l'any.
  • CatoAudio publica mensualment podcasts amb convidats especials dels esdeveniments a l'institut.
  • Cato's Letter, publicat quatre vegades l'any, ressalta un discurs important dels esdeveniments de l'institut.
  • El 2006, Cato va tenir 130.000 membres subscrits en aquestes publicacions gratuïts.[7]

Lloc web en castellà[modifica]

La pàgina web en castellà del Cato Institute és www.elcato.org. Des que va ser iniciada el 1998, la pàgina ha publicat articles d'opinió, assaigs i estudis realitzats per acadèmics de l'institut i per altres liberals coneguts internacionalment sobre una extensa gamma de tòpics referits per a Llatinoamèrica i la resta dels països hispanoparlants.

Crítiques[modifica]

El tema del seu finançament, juntament amb discrepàncies sobre les seves propostes liberals, han estat els principals punts de crítica cap al Cato.[8][9]

L'Institut Cato ha estat criticat pel seu assessorament a les reformes neoliberals que va realitzar la dictadura militar de Pinochet a Xile en la dècada del 1980, basades en la desregulació de l'economia, del mercat laboral, de les pensions i d'altres serveis socials.[10][11]

Algunes organitzacions d'investigació científica que donen suport a la legislació antitabac han acusat investigadors de l'Institut Cato d'utilitzar afirmacions o propostes que porten a error o són pseudocientífiques a fi de promoure les seves visions.[12]

Finançament[modifica]

Al seu informe anual del 2007, el Cato Institute va reportar que va tenir ingressos de més de 24 milions de US$, dels quals un 75% van ser donacions d'individus, 13% d'altres fundacions, 8% de programes i un 2% de corporacions,[13] de les quals són públiques per exemple la tabaquera Philip Morris[14] i la petroliera ExxonMobil.[15]

El Premi Milton Friedman[modifica]

El Premi Milton Friedman per a l'Avanç de la Llibertat és un premi al mèrit, que l'Institut atorga cada dos anys a qui considera que han realitzat una contribució significativa a l'avenç de la llibertat humana.[16]

Referències[modifica]

Escola d'Economia de Chicago
 · Benzinpreis ch monatlich.png  ·
 · Categoria:Finances  ·
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «About Cato» (en anglès). [Consulta: 28 març 2010].
  2. Cato Institute. «Opiniones sobre el Cato Institute» (en castellà). [Consulta: 28 març 2010].
  3. «It Usually Ends With Ed Crane» (pdf) (en anglès). The Libertarian Forum, gener/abril 1981. [Consulta: 28 març 2010].
  4. Stephen Slivinski. «Buck Wild: How Republicans Broke the Bank and Became the Party of Big Government» (en anglès). Cato Institute. [Consulta: 28 març 2010].
  5. Brink Lindsey. «Liberaltarians» (en anglès), 04-12-2006. [Consulta: 28 març 2010].
  6. Václav Klaus. «El ambientalismo y otros retos de la época actual» (en castellà). Cato Institute, 09-05-2007. [Consulta: 28 març 2010]. «No hay duda de que es nuestro deber de proteger racionalmente la naturaleza para las próximas generaciones. Los seguidores de la ideología del ambientalismo, sin embargo, siguen presentándonos varios escenarios catastróficos con la intención de convencernos de implementar sus ideas. Aquello no es simplemente injusto sino que también es extremadamente peligroso. Aún más peligroso, en mi opinión, es la fachada seudo-científica de las cual sus proyecciones frecuentemente refutadas se han valido.»
  7. «Annual Report 2006» (pdf) (en anglès). Cato Institute. [Consulta: 28 març 2010].
  8. Red Voltaire. «El Cato Institute, el anarquismo de las multinacionales» (en castellà). voltairenet.org, 07-03-2005. [Consulta: 28 març 2010].
  9. Llewellyn H. Rockwell Jr. «Libertarianism and the Old Right» (en anglès). Mises Institute, 05-08-2006. [Consulta: 28 març 2010].
  10. César Hildebrandt. «Caracas: detrás del escenario» (en castellà). Diari La Primera, de Perú, 31-05-2009. [Consulta: 28 març 2010].
  11. Institute for Public Accuracy. «Role of former high official in Pinochet dictatorship is now subject of pointed questions in United States» (en anglès), 22-12-1998. [Consulta: 28 març 2010].
  12. Robert Levy i Rosalind Marimont. «A Critical Assessment of «Lies, Damned Lies, & 400,000 Smoking-Related Deaths»'» (en anglès). American Council on Science and Health, 1998. [Consulta: 28 març 2010].
  13. «2007 Annual Report» (pdf) (en anglès). Cato Institute. [Consulta: 28 març 2010].
  14. Americans for Nonsmokers' Rights. «The Cato Institute» (en anglès), 08-2004. [Consulta: 28 març 2010].
  15. ExxonSecrets, documenting Exxon-Mobil's funding of climate change skeptics. «Factsheet: Cato Institute» (en anglès). [Consulta: 28 març 2010].
  16. «The Milton Friedman Prize for Advancing Liberty» (en anglès). Cato Institute. [Consulta: 28 març 2010].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cato Institute