Persona jurídica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una persona jurídica és una entitat, conjunt de persones o organització que persegueix una determinada finalitat permanent i a la qual el Dret i el seu ordenament assigna personalitat civil independent dels seus constituents.[1] Les persones jurídiques són necessàries quan es presenten finalitats que sobrepassen les capacitats i la vida dels individus que s'ho proposen. Hi ha autors que consideren ser una ficció legal que la tracta «com si fos una persona física, natural» mentre que altres autors, com Gustav Radbruch opinen que tant les persones físiques com les jurídiques son producte de l'ordenament jurídic.[2] L'article 35 del Codi Civil diu que "són persones jurídiques les corporacions, associacions i fundacions". A Catalunya tenen la seva regulació al llibre tercer del Codi Civil de Catalunya.

Tota persona jurídica és independent de cada individu humà o entitat i se li reconeixen drets i obligacions diferents de les dels components. Quan s'ha aconseguit la finalitat objectiu o quan és patent l'impossibilitat d'aconseguir-ho s'extingeix la persona jurídica corresponent.[3]

Hi ha diverses classificacions de persones jurídiques. Una classificació és les vinculades a l'Estat, com els municipis i els conjunts de municipis, hospitals públics, universitats i altres. Les que són dins el dret privat són associacions/corporacions/societats i les fundacions.

N'hi ha de dos tipus. La «persona jurídica associativa» és un conjunt de persones que s'agrupen per aconseguir una finalitat i a les que l'Ordenament Jurídic atribueix personalitat civil: són les associacions, corporacions i societats. La «persona jurídica fundacional» és un patrimoni adscrit amb personalitat civil, és una «fundació». La diferència més gran és que l'associació és un conjunt de persones unides per la consecució d'un objectiu mentre que la fundació és un conjunt de béns (el patrimoni) adscrit a un objectiu.

Les associacions[modifica]

Article principal: Associació

Les regula la legislació catalana, és un conjunt de persones organitzat amb l'objectiu d'aconseguir una meta d'interès general i no lucratiu.

Ha de complir tres requisits:

  1. Ha de constar d'una carta fundacional: acord del conjunt de persones que manifesten la seva intenció de constituir una associació.
  2. S'han de redactar uns estatuts: recullen les regles de funcionament de l'associació i determinen la finalitat que persegueix.
  3. S'ha d'inscriure en un registre: encara que no sigui necessari, es realitza pels efectes de publicitat i de coneixement de l'associació per part de tercers.

L'associació funciona sobre la base dels següents òrgans: l'Assemblea general, que és l'òrgan suprem de l'associació a través de la qual es crea la voluntat de la persona jurídica, que s'ha de convocar almenys un cop l'any per l'aprovació de comptes i pressupostos. És l'òrgan competent per modificar l'Estatut, nomenar la Junta Directiva, el president, etc.; la Junta Directiva és l'òrgan de direcció i gestió de l'associació. I finalment el president, que representa l'associació enfront de tercers i presideix tant la Junta Directiva com l'Assemblea General.

Les corporacions[modifica]

Poden ser persones jurídiques públiques, com ajuntaments o diputacions o persones jurídiques privades com els gremis, els col·legis professionals, sindicats. Es constitueixen per persones físiques amb objectius declarats i l'elaboració d'estatuts i reunions o Juntes periòdiques per controlar les consecucions. Les públiques tenen vincles amb l'administració que pot fer nomenaments i crear la relació amb altres corporacions. Les corporacions religioses (congregacions, ordes) es regeixen pel dret canònic.

Les societats[modifica]

Les societats poden ser amb fins culturals, socials, mercantils/comercials i altres. Les comercials persegueixen el benefici i es regeixen pel dret mercantil vigent, com persones jurídiques amb l'objecte del comerç. Han de constituir-se amb escriptura pública i el seu registre al registre mercantil de la seva regió d'activitat. Es poden constituir per una sola persona física o per un grup de persones físiques entre les quals o totes elles poden ser altres societats, també persones jurídiques. Hi ha múltiples tipus: les limitades, les limitades unipersonals, les anònimes, les col·lectives, les cooperatives, les comanditàries (simple o per accions), etc.

Les fundacions[modifica]

Article principal: Fundació

És una entitat sense ànim de lucre. Mentre les societats són un grup de persones, les fundacions es basen en un patrimoni. En cas d'extinció, si queda algun sobrant hauria de destinar-se a finalitats anàlogues a les que perseguís la fundació. La fundació és la persona jurídica de substrat patrimonial per excel·lència: un cop constituïda no importa tant la persona del fundador sinó el conjunt de béns (o patrimoni) que aquest separa per atendre a una finalitat determinada. Així, es pot caracteritzar la fundació com la personificació d'un patrimoni establement adscrit a una finalitat de caràcter general.

Constitució de la fundació: S'ha de redactar la carta fundacional que és la voluntat de constituir la persona jurídica i de destinar uns béns orientats a la finalitat de la fundació; llavors es realitza la dotació de recursos que és la transmissió dels béns a la fundació; en tercer lloc es creen els estatuts que són les regles de funcionament de la persona jurídica i finalment s'ha d'inscriure la fundació en el registre de fundacions de la Generalitat.[4]

La fundació s'estructura basant-se en tres òrgans:

El Patrimoni. És la dotació inicial; també en formen part els increments posteriors que el poden fer augmentar. La Llei estatal i la catalana diuen que un 70% s'ha de destinar a la persecució de les finalitats de la fundació.

El Patronat. És l'òrgan de govern de la fundació i de representació. Ha de procurar que el patrimoni es destini per a dur a terme les finalitats de la fundació. El Patronat és un òrgan col·legiat de com a mínim 3 persones, amb l'objectiu de fer més operativa la fundació. Podria ser només que hi hagi un representant.

En tercer lloc hi ha el Protectorat, que és l'òrgan administratiu de control i vigilància, per a procurar que realment es compleixi la finalitat que persegueix la fundació; també fiscalitza l'activitat de la fundació. A Catalunya se n'encarrega la Generalitat de Catalunya.

Referències[modifica]

  1. «Enciclopèdia Catalana. Persona jurídica». [Consulta: 12 maig 2021].
  2. Radbruch, Gustav. Filosofia del derecho. Traducció de l'original alemany. (en castellà). 1a edició. Madrid: Reus, 2007, p. 233. ISBN 978-84-290-14895-3. 
  3. Diversos autors. El abogado en casa (en castellà). 1a edició. Barcelona: De Vecchi, 1989, p. 370. ISBN 84-315-0603-2. 
  4. «Ley 4/2008, de 24 de abril.» (en castellà). BOE. [Consulta: 16 maig 2021].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]