Reietó

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaReietó
Regulus regulus
Regulus regulus0.jpg
Exemplar fotografiat a Northumberland (Gran Bretanya)
Wintergoldhaehnchen gr.jpg
Il·lustració d'una parella de reietons d'hivern (circa 1897).
Mèdia
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaRegulidae
GènereRegulus
Espècie Regulus regulus
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Regulus regulus map.png
Modifica dades a Wikidata
Exemplar fotografiat a l'estat indi d'Himachal Pradesh.
Exemplar fotografiat a la Vendée (França).
Imatge presa a Himachal Pradesh (Índia).
Mascle de reietó
Exemplar fotografiat a Suïssa.

El reietó, rei-petit, reietó d'hivern, reiet comú[1] o mosquiter reietó i ropitet a les Balears (Regulus regulus) és un ocell de l'ordre dels passeriformes i, juntament amb el bruel, el més petit de l'avifauna catalana.

Morfologia[modifica]

  • Fa 9 cm de llargària total i 14 cm d'envergadura alar.
  • Pesa 5 g.
  • De color verd oliva grisenc a les parts superiors, gris oliva pàl·lid a les inferiors.
  • Té les ales brunenques amb llistes blanquinoses i negrenques.
  • Pili groc vorejat de dues llistes negres.
  • La part posterior del pili del mascle és de color taronja.
  • Sembla que no tingui coll i el cap és negre, arrodonit i proporcionalment gran.
  • L'ull negre és molt conspicu a la cara pàl·lida.
  • La característica més notòria és la llista de la coroneta groga, amb bastant de taronja al mascle, vorejada de negre.
  • El mascle té una cresta ataronjada, que aixeca i amaga en el decurs del ball nupcial.
  • Els joves tenen la coroneta llisa i el bec pàl·lid.
  • Les potes i el bec dels adults són terrós grisencs.[2]

Subespècies[modifica]

A la classificació de l'IOC (versió 3.3, 2013) figuren 14 subespècies. Altres classificacions consideren Regulus regulus teneriffae una espècie de ple dret (Regulus teneriffae).

Reproducció[modifica]


Als Països Catalans es reprodueix als Pirineus, a partir dels 1.000 m d'altitud i en els boscos de pins i avets. Ultra aquesta preferència també existeix una població al Montseny, en aquest cas associada a les fagedes amb arbusts.

Dalt d'un avet construeixen un niu amb molsa, plomes i teranyines i, al maig-juny, la femella pon 7 o 10 ous que ella mateixa covarà durant 15 dies. L'alimentació dels pollets que en surtin és a càrrec d'ambdós pares i s'allarga fins a 17-18 dies, data en què els novells deixen el nial. Fan dues cries.[3]

Alimentació[modifica]

Menja insectes i aràcnids.

Hàbitat[modifica]

Viu als boscos, especialment de coníferes. A la península Ibèrica cria als boscos més freds i humits de les muntanyes de la meitat nord com els Pirineus, la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i el Sistema Central. Durant la hivernada se reparteix per boscos i àrees arbrades de diversa composició.

Distribució geogràfica[modifica]

Habita les regions temperades d'Euràsia.

Costums[modifica]

  • La població catalana és sedentària, excepte els individus que viuen a les muntanyes que, junt amb els del nord d'Europa, són migradors parcials i s'estenen arreu del territori quan arriba l'hivern. Aleshores, aquests reietons poden barrejar-se amb els bruels, fins i tot als jardins.
  • És immigrant d'hivern ocasional a les Balears.
  • És bastant confiat i s'alimenta anant amunt i avall per les branques i emetent un reclam molt agut.

Observacions[modifica]

És l'ocell nacional de Luxemburg.

Referències[modifica]

  1. «Quadern de camp març 2006». Seo-alicante.org, Març 2006. [Consulta: Abril 2016].
  2. Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 94. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]