Bruel
Regulus ignicapilla  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Envergadura | 14 cm |
| Període d'incubació de l'ou | 16 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22735002 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Regulidae |
| Gènere | Regulus |
| Espècie | Regulus ignicapilla Temminck, 1820 |
| Subespècies | |
| R. ignicapilla balearicus (Balears i Àfrica del Nord).
R. ignicapilla caucasicus R. ignicapilla ignapillus (Europa continental i Turquia). R. ignicapilla tauricus R. ignicapilla teneriffae | |
| Distribució | |
 | |
El bruel, passaforadí,[1] reiet o reietó cellablanc a les Balears i safranet,[2] reiet, reiet coronat[3] o reiet safraner al País Valencià (Regulus ignicapilla), és un ocell de l'ordre dels passeriformes, molt semblant al reietó pel color i els costums, i un dels ocells més petits de tot Europa. És centreeuropeu i mediterrani, i abunda als Pirineus. També n'hi ha a l'Àfrica del Nord i a Madeira.
Fa uns 9 cm de llargada total. Es diferencia del reietó per les dues ratlles, l'una blanca i l'altra negra, que té a la cara. Té el dors verd i el ventre blanc groguenc. És comú als grans boscos i també en vegetació baixa, matolls a prop dels rius, etc. A l'hivern encara s'escampa més, fins i tot ocupa els jardins. És arborícola i parcialment migratori (les poblacions septentrionals i orientals acostumen a hivernar al sud de la seua àrea de distribució). És bastant confiat i s'alimenta anant amunt i avall per les branques picant petits artròpodes i emetent un reclam molt agut. A l'estat espanyol té protecció legal.[4]
N'hi ha en molts llocs de la península Ibèrica. Fa un niu amb molsa i teranyines a les branques dels arbres i segueix una fenologia reproductiva pràcticament idèntica a la del reietó, potser amb la diferència que els 5-12 ous, els pon al maig-juliol.[5]
Reietó cellablanc fotografiat a Lilla (França)
Bruel fotografiat a la República Txeca
Referències[modifica]
- ↑ DIEC
- ↑ Acadèmia Valenciana de la Llengua «safranet». Diccionari normatiu valencià.
- ↑ Diversos autors «Regulus ignicapillus». Tresor del valencià meridional, pàg. 65.
- ↑ «Modificación de la Ley 22/2003, de 4 de julio, de Protección de los Animales, y de la Ley 3/1988, del 4 de marzo, de Protección de los Animales» (en castellà). BOE, 22-08-2006, pàg. 30886 [Consulta: 15 març 2013].
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 95. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs[modifica]
- «bruel». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell (anglès)
- Descripció i hàbitat del reietó cellablanc (francès)
- Informació sobre la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya