Bruel
Regulus ignicapilla ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Enregistrament | |
![]() | |
Dades | |
Envergadura | 14 cm ![]() |
Període d'incubació de l'ou | 16 dies ![]() |
Estat de conservació | |
![]() | |
Risc mínim | |
UICN | 22735002 ![]() |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Regulidae |
Gènere | Regulus |
Espècie | Regulus ignicapilla ![]() (Temminck, 1820) |
Nomenclatura | |
Protònim | Sylvia ignicapilla ![]() |
Subespècies | |
R. ignicapilla balearicus (Balears i Àfrica del Nord).
R. ignicapilla caucasicus R. ignicapilla ignapillus (Europa continental i Turquia). R. ignicapilla tauricus R. ignicapilla teneriffae | |
Distribució | |
![]() ![]() |
El bruel eurasiàtic, bruel,[1] passaforadí,[2] reiet o reietó cellablanc a les Balears i safranet,[3] reiet, reiet coronat[4] o reiet safraner al País Valencià (Regulus ignicapilla), és un ocell de l'ordre dels passeriformes, molt semblant al reietó pel color i els costums, i un dels ocells més petits de tot Europa. És centreeuropeu i mediterrani, i abunda als Pirineus. També n'hi ha a l'Àfrica del Nord i a Madeira.
Fa uns 9 cm de llargada total. Es diferencia del reietó per les dues ratlles, l'una blanca i l'altra negra, que té a la cara. Té el dors verd i el ventre blanc groguenc. És comú als grans boscos i també en vegetació baixa, matolls a prop dels rius, etc. A l'hivern encara s'escampa més, fins i tot ocupa els jardins. És arborícola i parcialment migratori (les poblacions septentrionals i orientals acostumen a hivernar al sud de la seua àrea de distribució). És bastant confiat i s'alimenta anant amunt i avall per les branques picant petits artròpodes i emetent un reclam molt agut. A l'estat espanyol té protecció legal.[5]
N'hi ha en molts llocs de la península Ibèrica. Fa un niu amb molsa i teranyines a les branques dels arbres i segueix una fenologia reproductiva pràcticament idèntica a la del reietó, potser amb la diferència que els 5-12 ous, els pon al maig-juliol.[6]
Reietó cellablanc fotografiat a Lilla (França)
Referències[modifica]
- ↑ «Bruel». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 2/12/2021(català)
- ↑ DIEC
- ↑ Acadèmia Valenciana de la Llengua «safranet». Diccionari normatiu valencià.
- ↑ Diversos autors «Regulus ignicapillus». Tresor del valencià meridional, pàg. 65.
- ↑ «Modificación de la Ley 22/2003, de 4 de julio, de Protección de los Animales, y de la Ley 3/1988, del 4 de marzo, de Protección de los Animales» (en castellà). BOE, 22-08-2006, pàg. 30886 [Consulta: 15 març 2013].
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 95. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X