Cadernera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCadernera
Carduelis carduelis
Carcar.jpg
Carduelis carduelis 2.jpg
Mèdia
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Passeriformes
Família Fringillidae
Gènere Carduelis
Espècie Carduelis carduelis
(Linnaeus, 1758)[1][2]
Subespècies[3]
  • Carduelis carduelis balcanica (Sachtleben, 1919)
  • Carduelis carduelis britannica (Hartert, 1903)
  • Carduelis carduelis caniceps (Vigors, 1831)
  • Carduelis carduelis carduelis (Linnaeus, 1758)
  • Carduelis carduelis colchica (Koudashev, 1915)
  • Carduelis carduelis frigoris (Wolters, 1953)
  • Carduelis carduelis loudoni (Zarudny, 1906)
  • Carduelis carduelis niediecki (Reichenow, 1907)
  • Carduelis carduelis paropanisi (Kollibay, 1910)
  • Carduelis carduelis parva (Tschusi, 1901)
  • Carduelis carduelis subulata (Gloger, 1833)
  • Carduelis carduelis tschusii (Arrigoni degli Oddi, 1902)
  • Carduelis carduelis ultima (Koelz, 1949)
  • Carduelis carduelis volgensis (Buturlin, 1906)
Distribució
Rangemap-chardonneret.PNG
Distribució geogràfica
Modifica dades a Wikidata

La cadernera (Carduelis carduelis) és un ocell de la família dels fringíl·lids.[4] El seu nom científic fa referència a la seua afició per les llavors dels cards, sobre els quals es posa per anar extraient-les una a una i sense fer-se malbé a causa de les espines que les protegeixen gràcies al seu bec esmolat.[5]

Morfologia[modifica]

Fa uns 12,5 cm de llargària. Té el bec esvelt i la cua forcada. Els adults tenen el cap blanc, negre i escarlata; les ales negres clapejades amb un color groc, el carpó blanquinós i la cua negre. Els immadurs presenten el cap, el dors i el pit d'un color grisenc, amb ratlles apagades.

Ecologia[modifica]

Pot viure en jardins, arbres fruiters i conreus. A la tardor i a l'hivern busquen llavors de cards pels erms i a les vores de carreteres. Nia als arbres, generalment prop de la punta de la branca, ocasionalment en fileres. A Catalunya cria a gairebé tot el territori, si bé és més freqüent a les comarques costaneres i a les planes de l'interior.[6] Menja llavors de cards i d'altres plantes, fruits de bedolls i verns i, també i mentre són polls al niu, insectes.[5] Pot arribar a viure fins als 27 anys.[7][8][9] És un ocell sociable, que sovint viu en grups familiars i en estols es troben abundants cards.

Durant molts anys, la cadernera va ser explotada capturant-se en viu per a concursos de cant fins a l'any 2016, quan el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya va anunciar la prohibició de la seva captura, deixant de donar llicències, complint així amb la directiva europea d'ocells després de diversos anys vulnerant-la. [10]

Referències[modifica]

  1. BioLib (anglès)
  2. Von Linné, C. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - p. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius), 1758. 
  3. «Carduelis carduelis». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 Fauna de la región de Murcia (castellà)
  6. SCOC. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 Cadernera
  7. The Animal Ageing and Longevity Database (anglès)
  8. Moller, (2006): Sociality, age at first reproduction and senescence: comparative analyses of birds. J Evol Biol, 19:682-689.
  9. Holmes i Austad, (1995): Birds as animal models for the comparative biology of aging: a prospectus. J Gerontol A Biol Sci Med Sci, 50:B59-B66.
  10. «Catalunya veda la captura d’ocells cantaires». La Vanguardia.

Bibliografia[modifica]

  • Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
  • Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa. Ed. Omega. ISBN 84-282-1034-9.
  • Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres

Enllaços externs[modifica]