Bedoll
|
El terme bedoll s'aplica a tots els arbres del gènere Betula, però també es fa servir específicament per al bedoll comú (Betula pendula).[1] |
Betula  | |
|---|---|
 Bedoll comú | |
| Dades | |
| Font de | saba de bedoll, fusta de bedoll, llavor de bedoll, oli de bedoll, Baltic birch (en)  , Escorça de bedoll, birch triterpenes (en) i smell of birch tar (en) |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Betulaceae |
| Subfamília | Betuloideae |
| Gènere | Betula L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Tipus | Betula alba |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Els bedolls o beços són les plantes del gènere Betula,[2] del grup de les plantes amb flor dins la família de les betulàcies. La major part són arbres.
És originari de l'hemisferi nord amb moltes espècies de zones fredes. A Europa s'hi troben quatre espècies de bedolls, dues de molt esteses Betula pendula, el bedoll comú, i Betula pubescens, el bedoll pubescent, i altres dues que només es troben a les regions àrtiques, Betula nana, el bedoll nan, i Betula humilis.[3] Moltes altres espècies es troben repartides per Àsia i l'Amèrica del Nord. Al sud de Groenlàndia i Islàndia, el bedoll és pràcticament l'únic arbre silvestre que fa bosc actualment. A Catalunya, el bedoll comú es pot trobar als Pirineus,[4] com a acompanyant de les rouredes humides, fagedes i avetoses,[5] i a les comarques més centrals i ocasionalment a les muntanyes del sud,[6] mentre que el bedoll pubescent només es troba als Pirineus en altituds entre els 1.400 i 2.200 metres, en boscs clars de l'estatge subalpí, de vegades dominant.[7]
Són arbres generalment de mida mitjana o arbusts. Les fulles són simples, i generalment tenen lòbuls i estan dentades. El fruit és una núcula.[8]
A la saba del bedoll se li han atribuït propietats medicinals des de fa segles i, basant-se en aquestes creences tradicionals, s'ha desenvolupat una indústria extractiva que amenaça de posar en perill l'espècie.[9] També s'ha vist que l'escorça del bedoll conté una sèrie de derivats de triterpens, com ara l'àcid betulínic o la betulina, amb propietats anticanceroses i antiinflamatòries.[10]
Algunes espècies
[modifica]- Betula albosinensis Burkill – Centre i oest de la Xina.[12]
- Betula alnoides Buch.-Ham. ex D. Don – Himàlaia.[13]
- Betula apoiensis Nakai – Japó.[14]
- Betula chinensis Maxim. – Xina.[15]
- Betula corylifolia Regel i Maxim. – Japó.[16]
- Betula costata Trautv. – Bedoll de Manxúria - Nord de l'Àsia.[17]
- Betula cylindrostachya Lindl. ex Wall. – Àsia central.[18]
- Betula davurica Pall. – Nord-est de l'Àsia i Japó.[19]
- Betula divaricata Ledeb. – Nord de l'Àsia
- Betula ermanii Cham. – Nord-est de l'Àsia i Japó
- Betula forrestii (W. W. Sm.) Hand.-Mazz. – Àsia central
- Betula fruticosa Pall. – Nord de l'Àsia
- Betula globispica Shirai – Japó
- Betula gmelinii Bunge – Nord de l'Àsia
- Betula grossa Siebold i Zucc. – Japó
- Betula humilis Schrank – Regions àrtiques del nord-est d'Europa i d'Àsia
- Betula insignis Franch. – Xina
- Betula kirghisorum Sav.-Rycz. – Caucas
- Betula lanata (Regel) Vassilcz. – Sibèria
- Betula litwinowii Doluch. – Caucas i Àsia Menor
- Betula luminifera H. J. P. Winkl. – Oest de la Xina
- Betula maximowicziana Regel – Japó
- Betula medwediewii Regel – Trancaucàsia
- Betula nana L. – Regions àrtiques del Vell Món fins al nord-oest del Canadà
- Betula ovalifolia Rupr. – Àsia central i oriental
- Betula pendula Roth – bedoll comú - Vell Món
- Betula platyphylla Sukaczev[20] — també conegut com a Bedoll de Manxúria – Sibèria
- Betula potaninii Batalin – Xina
- Betula procurva Litv. – Turkestan
- Betula pubescens Ehrh. – Nord del Vell Món i Groenlandia, fins al nord-est del continent americà
- Betula raddeana Trautv. – Daguestan
- Betula saposhnikovii Sukaczev – Turkestan
- Betula schmidtii Regel – Manxúria
- Betula schugnanica (B. Fedtsch.) Litv. – Tadjikistan
- Betula tianschanica Rupr. – Asia central
- Betula tristis Wormsk. ex Link – Kamtxatka
- Betula turkestanica Litv. – Turkestan
- Betula utilis D. Don – Himàlaia
- Betula alleghaniensis Britton – Est del Canada i dels Estats-Unis
- Betula glandulosa Michx. – Amèrica del Nord
- Betula kenaica W. H. Evans – Alaska
- Betula lenta L. – Est del Canada i dels Estats-Units
- Betula michauxii Spach – Amèrica del Nord
- Betula murrayana B.V. Barnes i Dancik – Nord-est dels Estats-Unis
- Betula neoalaskana Sarg. – Alaska i nord del Canada
- Betula nigra L. – Est dels Estats-Units
- Betula occidentalis Hook. – Amèrica del Nord
- Betula papyrifera Marshall – Amèrica del Nord
- Betula populifolia Marshall – Amèrica del Nord
- Betula pumila L. – América del Nord
- Betula uber (Ashe) Fernald – Endemisme de Virgínia
El bedoll a la cultura
[modifica]El bedoll és un arbre sagrat per a moltes cultures del nord, com la siberiana, on pot actuar com a axis mundi.[23] Entre els celtes s'associa a l'inframon i té el mateix caràcter simbòlic i funerari que el xiprer al cristianisme.
Usos
[modifica]
Fusta
[modifica]La fusta de bedoll s'usa en peces en estat natural[24][25][26] i en productes transformats com els contraplacats.[27]
Escorça
[modifica]L'escorça dels bedolls ha estat aprofitada per a fabricar tota mena d'objectes artesans. Un dels exemples més interessants és la construcció de canoes per a desplaçar-se per rius i llacs.[28][29]
Paper
[modifica]Algunes varietats de bedoll es dediques a la fabricació de paper (Betula papyrifera, Paper Birch).[30]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «bedoll». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, 2014, p. 152. ISBN 9788439391685.
- ↑ Beck, P.; Caudullo, G.; de Rigo D.; Tinner, W. «Betula pendula, Betula pubescens and other birches in Europe: distribution, habitat, usage and threats». A: J. San-Miguel-Ayanz, D. de Rigo, G. Caudullo, T. Houston Durrant, A. Mauri (eds.). European Atlas of Forest Tree Species (pdf) (en anglès). Luxemburg: Pubblication Office of the European Union, p. 70-73. ISBN 978-92-76-17290-1 [Consulta: 2 juny 2023].
- ↑ «Regió Forestal I: Bedoll. Distribució segons l'orografia» (en català). CREAF. [Consulta: 26 març 2023].
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Valls: Cossetània, 2014, p. 116. ISBN 978-84-9034-358-6.
- ↑ «Mapes de distribució: Betula pendula Roth». Universitat de Barcelona - Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «Mapes de distribució: Betula pubescens Roth». Universitat de Barcelona - Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Valls: Cossetània, 2014, p. 117. ISBN 978-84-9034-358-6.
- ↑ «L'aigua de bedoll, una moda que pot arribar a posar en risc l'espècie». TV3, 02-05-2017. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ Dehelean, Cristina; Pinzaru, Simona Cinta; Peev, C.I.; Soica, Codruta; Antal, Diana S. «Characterization of birch tree leaves, buds and bark dry extracts with antitumor activity». Journal of Optoelectronics and Advanced Materials, 9, 3, 2007, pàg. 783-787 [Consulta: 2 juny 2023].
- ↑ Andreev, A.A.; Tarasov, P.E.. «Pollen Records, Postglacial | Northern Asia». A: Encyclopedia of Quaternary Science (en anglès). 2a. Elsevier, 2013, p. 164–172. DOI 10.1016/B978-0-444-53643-3.00194-1.
- ↑ Roussillat, Michel. El abedul (en castellà). Ediciones AKAL, 1999-02-23. ISBN 978-84-460-0860-6.
- ↑ Wang, Yixiang; Borja, Manuel Esteban Lucas; Sun, Zhibin [et al.].. Forest Management for Climate Change Mitigation: Recent Innovations and Research Needs. Springer Nature, 2024-06-28. ISBN 978-3-031-62802-3.
- ↑ Kolbek, Jirí; Srutek, M.; Box, Elgene E. O.. Forest Vegetation of Northeast Asia. Springer Science & Business Media, 2013-03-14. ISBN 978-94-017-0143-3.
- ↑ Clausen, Knud E. Genetics of Yellow Birch. U.S. Department of Agriculture, 1973.
- ↑ Plant Inventory: Plant Material Introduced. U.S. Department of Agriculture., 1934.
- ↑ General Technical Report INT.. Intermountain Forest and Range Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1981.
- ↑ Inventory: United States Department of Agriculture. The Department, 1940.
- ↑ Spaulding, Perley. Foreign Diseases of Forest Trees of the World: An Annotated List. U.S. Government Printing Office, 1961.
- ↑ Xiao, Chun Wang; Sang, Wei Guo; Wang, Ren-Zhong «Fine root dynamics and turnover rate in an Asia white birch forest of Donglingshan Mountain, China» (en anglès). Forest Ecology and Management, 255, 3, 20-03-2008, pàg. 765. DOI: 10.1016/j.foreco.2007.09.062. ISSN: 0378-1127.
- ↑ Nielsen, David G.; Muilenburg, Vanessa L.; Herms, Daniel A. «Interspecific Variation in Resistance of Asian, European, and North American Birches (Betula spp.) to Bronze Birch Borer (Coleoptera: Buprestidae)» (en anglès). Environmental Entomology, 40, 3, 01-06-2011, pàg. 648–649. DOI: 10.1603/EN10227. ISSN: 0046-225X.
- ↑ Birch: Symposium Proceedings (en anglès). Northeastern Forest Experiment Station, 1969.
- ↑ Chevalier, Jean. DICCIONARIO DE LOS SIMBOLOS. Herder, 2000. ISBN 9788425415142 [Consulta: 8 juny 2014].
- ↑ Romeva, Carles Riba. Disseny de màquines IV. Selecció de materials 2. Univ. Politèc. de Catalunya, 1998. ISBN 978-84-8301-262-8.
- ↑ Saenz, Pelayo Clairac y. Diccionario general de arquitectura é iǹgeniería ...: v. 1-5 (A-P). (en castellà). Zaragozano y Jayme, 1877.
- ↑ Monceau (M.), Duhamel du. De l'exploitation des bois, ou, Moyens de tirer un parti avantageux des taillis, demi-futaies et hautes-futaies et d'en faire une juste estimation: avec la description des arts qui se pratiquent dans les forêts : faisant partie du Traité complet des bois & des forests (en francès). H.L. Guerin & L.F. Delatour, 1764.
- ↑ Spain, Reed Business Information. Detail (en castellà). Reed Business Information Spain, 2003.
- ↑ Sabry, Fouad. Canoa de guerra: Navegando por el frente de la guerra naval. One Billion Knowledgeable, 2024-06-22.
- ↑ Catálogo de los objetos expuestos por las comisiones de los Estados Unidos de Amérca en la exposición histórico-americana de Madrid (en castellà). Est. tip. "Sucesores de Rivadeneyra", 1892.
- ↑ Hyvärinen, Matti Juhani. Paper Birch, Its Characteristics, Properties, and Uses: A Review of Recent Literature. North Central Forest Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1968.
Enllaços externs
[modifica]