Axis mundi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Axis mundi és l'expressió que designa el centre del món en la concepció de la mitologia, usualment representat per un element natural destacable. Aquest lloc és sagrat i de contingut altament simbòlic.[1] En aquest, un element vertical exerceix de connexió entre la terra i el cel (una derivació posterior d'aquesta idea d'unió es troba en els campanars i minarets).

Tipus[modifica]

L'axis mundi pot ser un punt sagrat on s'ha construït un temple per venerar-lo, com passa amb La Meca (amb l'obligació de pelegrinar-hi per als musulmans) o el mont del Temple.

També pot ser un arbre, com l'Yggdrasil nòrdic, l'arbre de la vida oriental o el del Bé i del Mal en la Bíblia. Les arrels estan sota terra i les fulles s'eleven cap al cel, reforçant el paral·lelisme amb l'eix vertical d'unió. L'arbre de Nadal, font de regals i veneració amb ornaments, és una resta d'aquests mites primitius.[2]

En la cultura xinesa pren la forma de pilars que uneixen Terra i Cel.

En moltes cultures apareix una muntanya sagrada, com el mont Fuji japonès, el Kunlun xinès o les Black Hills per als sioux. Sovint, als seus cims viuen els déus, com a l'Olimp grec. La piràmide és la construcció artificial que imita aquesta muntanya o nexe, i com a tal apareix en els pobles maia i egipci. El tòtem indi també hereta aquesta verticalitat ritual.

L'arquitectura moderna sovint ha intentat crear nous símbols que actuïn com a centres de la comunitat, amb edificis singulars que destaquen de la resta, com els gratacels (que també pugen cap al cel).

Referències[modifica]

  1. Mircea Eliade (tr. Philip Mairet). 'Symbolism of the Centre' in Images and Symbols." Princeton, 1991.
  2. Arbre de Nadal