Black Hills
| ||||
| Tipus | Serralada i lloc sagrat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Badlands and Black Hills (en)  | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dakota del Sud (EUA) | |||
| ||||
| Serralada | muntanyes Rocoses | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 220.740 cm | |||
| Punt més alt | Black Elk Peak (2.208 m ) | |||
| Material | roca sedimentària, Shale, gres, pedra calcària, llicorella, quarsita i granit | |||
| Superfície | 5.000 mi² | |||
| Història | ||||
| Període | Precambrià, Paleozoic, Mesozoic, Cenozoic i Terciari | |||
Els Black Hills (en anglès Turons negres) són una serralada que s'estén des de la zona de les Grans Planes a Dakota del Sud fins a l'estat de Wyoming als Estats Units. La serralada es troba separada del conjunt més important anomenat les muntanyes Rocoses, formant una espècie d'illa.
La zona té una llarga tradició històrica i cultural com a territori dels indis lakota i xeiene. Una expedició liderada pel General Custer hi descobrí or, fet que provocà una Febre de l'or en aquest territori, i la invasió de colons va provocar l'anomenada Guerra de les Black Hills. A causa del resultat d'aquesta guerra hi va haver una migració forçada de les tribus que vivien a la zona.
Un dels més grans atractius turístics de la zona és avui en dia el conjunt del Mont Rushmore. També s'hi pot trobar un memorial al líder amerindi Cavall Boig.
Origen etimològic[modifica]
El nom prové d'una traducció del lakota Pahá Sápa[1] i fa referència a la fosca aparença dels seus cims arrodonits a causa del pendent cobert d'arbres que es visualitza a la distància.[2] Als sioux els va ser garantit un acord de drets sobre la regió en 1868; no obstant això, el descobriment d'or en 1874 va portar l'arribada de miners blancs i la conseqüent Guerra de les Black Hills (1876), incloent-hi la batalla de Little Big Horn.
Història[modifica]
En 1743 aquestes muntanyes van ser explorades per primera vegada per un europeu, el francès Pierre Gaultiers, un militar, comerciant de pells i explorador francocanadenc durant l'última guerra entre França i les colònies britàniques d'Amèrica del Nord.
Els nadius americans tenen una llarga història a les Black Hills. Després de conquerir el Cheyenne en 1776, els lakota es van fer càrrec del territori de les Black Hills, que es va convertir en el centre de la seva cultura. Quan els nord-americans van descobrir or en aquesta regió en 1874, com a resultat d'això, George Armstrong Custer va començar l'expedició, els miners es van establir a la zona durant la febre de l'or. Després de la Guerra de les Black Hills, el govern dels Estats Units va reassignar als lakota, en contra de la seva voluntat, a altres reserves a l'oest de Dakota del Sud, provocant una migració forçada de les tribus ameríndies cap a territoris més al sud.[3]Això va provocar una repoblació amb gent majoritàriament formada per nord-americans d'origen europeu, principalment dels centres de població cap a l'oest i sud de la regió, ja que els miners es van congregar des de principis de l'auge de l'or a Colorado i a Montana.[4]
Avui dia, la població total de les reserves properes i de la Base Aèria d'Ellsworth creen una diversitat única diferent de la de la resta de Wyoming o Dakota del Sud.
Geologia[modifica]
La geologia de Black Hills és complexa. Un episodi ocorregut a la Era Terciària és el responsable de l'elevació i la topografia actual de la regió. Aquest aixecament es va caracteritzar per l'activitat volcànica al nord de les Black Hills.
Les Black Hills del sud es caracteritzen per granit Precambrià, pegmatita, i les roques metamòrfiques que conformen el nucli de tot l'aixecament de la zona. Aquest nucli està brodat per roques sedimentàries del Paleozoic, Mesozoic i Cenozoic.
L'estratigrafia de les Black Hills es presenta com un objectiu, ja que és una cúpula ovalada, amb anells de diferents tipus de roca d'immersió del centre.
Biologia[modifica]
Igual que amb la geologia, la biologia de les Black Hills és complexa. La major part dels turons són un bosc de pi ponderosa juntament amb una varietat de la Picea glauca (Picea glauca var. Densata) que es donen a les valls humides dels turons del nord. Curiosament, aquesta varietat endèmica d'avet no es dona a les humides muntanyes Bear Lodge, que conformen la major part de la porció dels Black Hills a Wyoming. Els grans prats de muntanya amb exuberants pastures en lloc de boscos es troben dispersos a través dels turons (especialment la porció occidental) i l'extrem sud dels turons, a causa de la menor quantitat de precipitació en comparació amb les elevacions més altes, que estan cobertes per una sabana seca de pins, amb arbustos de Cercocarpus i l'enebre de les muntanyes Rocoses. La fauna és molt diversa i abundant. Els rierols dels turons són coneguts per les seves truites, mentre que els boscos i praderies ofereixen un bon hàbitat pel bisó americà, el cérvol cua blanca i el cérvol mula, l'antílop americà, el Mufló de les muntanyes Rocoses, pumes, i una gran varietat d'animals petits, com els gossets de les praderies, la marta nord-americana, els esquirols vermells, les marmotes i els esquirols guineu.
Biològicament, les Black Hills són un lloc de trobada i barreja, amb espècies comunes a les regions a l'est, oest, nord i sud. Els turons, però, són llar d'alguns tàxons endèmics, el més famós és probablement el (Junco hyemalis aikeni). Algunes altres espècies endèmiques són el caragol de Cooper. Algunes aus que només viuen a les Black Hills i que no existeixen a la resta de Dakota del Sud són el gaig dels pins, el gaig del Canadà, el Picoides dorsalis, la merla d'aigua nord-americana i el grèvol engolat, entre altres.
Economia i turisme[modifica]
L'economia de les Black Hills s'ha desplaçat dels recursos naturals (mineria i fusta), la indústria de l'allotjament i el turisme ha crescut fins a ocupar el seu lloc. Els punts turístics més importants són el munt Rushmore, el Custer State Park i el Crazy Horse Memorial.
Llocs d'interès[modifica]
Entre les atraccions turístiques es troben el poble miner de Deadwood, el Mont Rushmore, el Monument Nacional Jewel Cave, el parc nacional Wind Cave i el parc estatal Custer, tots a Dakota del Sud i el Monument Nacional de la Torre del Diable a Wyoming.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Hidatsa Lessons Vocab2». Hidatsa Language Program. Arxivat de l'original el 2013-06-06.
- ↑ «Black Hills National Forest — Frequently Asked Questions». United States Forest Service.
- ↑ An act to ratify an agreement with certain bands of the Sioux Nation of Indiana and also with the Northern Arapaho and Cheyenne Indians (en anglès). Congrés dels Estats Units, 22/8/1877, p. 254 [Consulta: 6 abril 2015].
- ↑ «Black Hills – Stories of the Sacred» (en anglès americà), 18-11-2012.
- ↑ Mattison, Ray H. «The First Fifty Years». National Park Service, 1955.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Black Hills |
| Tribus actuals i històriques | |
|---|---|
| Figures històriques | |
| Llocs espirituals nadius històrics | |
| Narratives tradicionals | |
| Fets històrics | |
| Reserves històriques | |
| Esdeveniments i llocs moderns | |
| Gent actual | |
Per a més informació, vegeu Història dels amerindis dels Estats Units. Les actuals reserves són Pine Ridge i Rosebud. | |
