Gaig

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viugaig eurasiàtic
Garrulus glandarius
Garrulus glandarius 1 Luc Viatour.jpg
Garrulus glandarius
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 103723684
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCorvidae
GènereGarrulus
EspècieGarrulus glandarius
Linnaeus, 1758
Distribució
Garrulus glandarius distribution.jpg
Modifica les dades a Wikidata

El gaig (Garrulus glandarius) és un ocell de la família dels còrvids. Pel que fa a l'abundància, és comú i de comportament sedentari, i es distribueix arreu de la península Ibèrica.

Característiques[modifica]

És un ocell de mida mitjana, d'uns 30 o 35 cm de longitud i una envergadura d'uns 53 o 59 cm.

Colors: Cresta de plomes curtes i blaves erèctil, llistat de blanc i negre, i amb un ample traç negre que va des del bec fins a l'extrem inferior de cada galta. És de color bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra, i porta una taca blanca i negra a les ales molt marcada. Les plomes del colze són llistades de blau i negre. Ales arrodonides.

A més del seu característic crit (un estrident scaaaaacgg), posseeix un ample vocabulari, que inclou un sonor i ressonant quiu i un so cloquejant que pot ser imitació del de la garsa.

Hàbitat[modifica]

El gaig és un ocell visible durant la major part de l'any. A l'època de cria és més silenciós i més difícil de veure, ja que s'escorre de branca en branca sota una densa coberta de fulles.

Els gaigs estan molt més lligats als boscos que la majoria dels altres còrvids de la península Ibèrica; poden trobar-se també en parcs urbans, però rarament es veuen lluny d'arbres. A l'estiu prefereixen boscos oberts i a l'hivern, durant les setmanes en què l'aliment és escàs, semblen dependre principalment de frondoses.

Alimentació[modifica]

Glans, ous i ocells, insectes i larves a la primavera i l'estiu, ocasionalment cucs, ratolins i llangardaixos, i fins i tot el perdedor d'una confrontació entre dos gaigs pot ser un gran apat.

A la tardor agafen glans i les enterren; més tard, durant el mal temps, tornen a menjar als seus dipòsits amagats.

Comportament social[modifica]

Al començament de la primavera, els gaigs es tornen ocells socials i es reuneixen en cerimònies en què s'empaiten els uns als altres amb un lent bategar d'ales. En altres èpoques, fora de la de cria, es desplacen en parelles o en petits grups.

Nidificació[modifica]

Garrulus glandarius

Tots dos sexes construeixen el niu, fet de branques i revestit amb arrels petites i pèls, en arbustos o arbres, a una alçada d'un a sis metres. La posta és entre abril i juny, i la femella pon de tres a sis ous tenyits de verd amb taques marró-verdoses. La incubació, que dura uns setze dies, la fa únicament la femella, però els pollets són alimentats per tots dos pares. Passats uns vint dies, els pollets abandonen el niu.

Referències[modifica]

  • 100 ocells fàcilment identificables Cossetània Edicions ISBN 84-9791-236-5
  • El libro de las aves de España Seleciones del Reader's Digest Dip. legal: S.S. 46/72