Orquestra Plateria

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióOrquestra Plateria
Dades bàsiques
Tipus entitat grup de música
Gènere artístic Dansa: bolero, mambo, txa-txa-txa
Activitat
Període actiu 1974 – present
Membres piano: Emilio Ruiz, bateria i percussió: Yonder de Jesus Peña, congues i percussió: Carlos Reyes, baix i cors: Àngel Blázquez, guitarra: Emili Baleriola, saxo i flauta: Pep Torres, trombó: Sergi Vergés, trompetes: David Pastor i Roqui Albero, guitarra i veu: Tchika Fernando, veu i cors: Manel Joseph i Esther Ambrós.
Origen Barcelona, Catalunya

Web www.orquestraplateria.com
Modifica dades a Wikidata

L'Orquestra Plateria és una orquestra i grup de ball creat casualment el 1974 a Barcelona.[1]

El grup neix quasi per atzar la nit de cap d'any del 1974 a l'antiga sala Zeleste del carrer de l'Argenteria de Barcelona, carrer que, en el castellà de l'època, es deia encara "calle Plateria", que així va donar el nom a l'orquestra. És format per una sèrie de músics i cantants que decideixen interpretar per una nit un repertori "retro" de boleros, mambos, txa-txa-txas). Per joc, canvien el seu nom en passar a formar part del conjunt: així Sisa esdevé Ricardo Solfa, Jordi Batiste serà Rocky Muntanyola, Jordi Farràs esdevindrà La Voss del Trópico, etc.

Entre 1975 i 1977 participà en el Festival Canet Rock.[2] Amb el temps, l'Orquestra Plateria es professionalitza i es consolida al voltant del vocalista Manel Joseph com una orquestra catalana de ball que esdevindrà la més sol·licitada, juntament amb La Salseta del Poble Sec, a les festes majors de les poblacions més diverses.

Tot i que el seu repertori és bàsicament en castellà (el seu gran èxit i Disc D'Or va ser la versió de la cançó de Rubén Blades Pedro Navaja), enregistren alguns temes en català: en el seu primer disc (Orquestra Plateria -1978- reeditat en CD per PDI el 1989) s'hi troba una versió de la cançó de Jaume Sisa L'home dibuixat. Al segon àlbum, publicat l'any 1980, hi incorporen Estic xocat (versió signada per Gato Pérez d'un rock d'Elvis Presley, All Shook Up) i un tema de The Rolling Stones, Neurastènia (19th Nervous Breakdown). Al disc Fuego (1982) també hi ha una cançó (Què passa?, versió del What happens? de Rubén Blades) cantada tot alternant estrofes en català i en castellà.

L'any 1990 publiquen un àlbum íntegrament en català, Ballautors, consagrat a versions ballables de cançons de Serrat, Pi de la Serra, Raimon, Enric Barbat, Pau Riba i altres autors. I el 1999 apareix un nou disc íntegrament en català (Cobertura total), amb una versió de la cançó de Sisa Qualsevol nit pot sortir el sol, i una altra -traduïda al català- de Gitanitos y morenos de Gato Pérez, així com adaptacions de temes dels Rolling Stones, Gilbert O'Sullivan, Carole King, Stevie Wonder i d'altres figures internacionals.[3]

El setembre de 2014 van anunciar que dirien adéu als escenaris després de 40 anys en escena, amb una gira de comiat.[4] L'any següent el cantant Manel Joseph va presentar el llibre El nét del vigilant.[5]

Discografia[modifica]

  • Orquestra Plateria (1978)
  • Orquestra Plateria (1979
  • Una historia (1981), Fuego (1982)
  • Cosmopolita (1984), Agárrate (1987)
  • Año 13 (1988)
  • Ballautors (1990)
  • Ábrete sésamo (1990)
  • Conga, AZ (1993)
  • Restos de serie, AZ (1998)
  • Cobertura total (1999, en doble versió catalana i castellana)
  • Gatísimo (2002).
  • 35 tacos (2011).

Referències[modifica]

  1. «Orquestra Plateria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Canet Rock. Els temps estan canviant». Enderrock, 224, juny 2014, pp. 38-47.
  3. Pujadó i García, Miquel, Diccionari de la Cançó: d'els Setze Jutges al Rock Català. Barcelona, Ed. Enciclopèdia Catalana, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, planes 210-211.
  4. Cervantes, Xavier «L'Orquestra Plateria comença el gran comiat». Ara, 22-09-2014, p.34.
  5. Vidal, Guillem «Anècdotes i records d'un home laietà». Cultura, El Punt Avui, 20-02-2015, p. 21.

Enllaços externs[modifica]