Àngel Casas i Mas

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Àngel Casas)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2007 Àngel Casas i Mas
Angel Casas.JPG
Àngel Casas el gener del 2012
Dades biogràfiques
Naixement 17 d'abril de 1946 (1946-04-17) (71 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Presentador, periodista
Premis i reconeixements

IMDB: nm0143063
Modifica dades a Wikidata

Àngel Casas i Mas (Barcelona, 17 d'abril de 1946) és un presentador de televisió català.[1] La barba i ulleres i el fet que no pronuncia gaire bé el so de la doble erra són les característiques més fàcilment recognoscibles de la seva imatge televisiva.

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Inicis (fins a 1977)[modifica | modifica el codi]

Els seus inicis es troben a Radio Juventud, d'on passa a Ràdio Barcelona, on es va mantenir la primera meitat dels anys setanta. Entre els programes que va presentar s'inclou Trotadiscos, que va obtenir un Premi Ondas el 1972.

Televisió espanyola (1977-1983)[modifica | modifica el codi]

Va ingressar a televisió l'any 1977, de la mà de Carlos Tena i Diego A. Manrique al programa musical Popgrama de Televisió Espanyola. Tres anys després aconsegueix a presentar i dirigir el seu propi espai a TVE 1, Musical Express (1980-1983). Es tractava d'un espai dedicat a difondre corrents musicals aliens als sons més comercials i majoritaris, des del jazz a l'incipient rock urbà i el heavy metal amb grups espanyols com Barón Rojo.

TV3 (1984-1988)[modifica | modifica el codi]

El 1984, després del naixement de TV3, comença a treballar en aquesta emissora, i es converteix en l'estrella de la cadena amb el seu programa Àngel Casas Show (1984-1988), un talk-xou que es manté en pantalla fins a 1988. El programa el fa mereixedor del Premi Antena de Oro de Televisió de 1984 i del Premi Ondas (Nacionals de Televisió) el 1986.

Al setembre d'aquest any s'incorpora a la Cadena SER per presentar el magazine El sermón.

Televisió espanyola (1988-2007)[modifica | modifica el codi]

El 1990 torna a TVE 1 amb l'espai d'entrevistes Un dia és un dia (1990-1993) en el qual setmanalment, el programa acabava amb un striptease davant la càmera. Fins i tot va arribar a emetre's un especial de Cap d'Any "Una Noche es una Noche" en el qual es recopilaven els strep-tease que s'havien vist anteriorment i durant el qual el públic s'anava despullant també entre xou i xou. A aquest espai van seguir Tal Cual (1992-1994), Los unos y los otros (1994-1995) i Esto es lo que hay (1995-1996).

Després de realitzar de nou para TV3 els programes Temps era temps (2001) i Totes aquelles cançons (2004) ha tornat a La 2, en el Circuit de Catalunya, per presentar Catalunya, parada i fonda (2003-2004) i l'espai d'entrevistes Senyores i senyors, La 2 (2004-2007)

Barcelona TV[modifica | modifica el codi]

El 22 de setembre de 2008 va ser escollit, després de concurs públic, nou director de Barcelona TV, canal municipal barceloní, que va dirigir fins a 2014.[2][3] A finals de 2014, Àngel Casas va anunciar que es jubilava.[4]

Altres activitats[modifica | modifica el codi]

A més, també ha presentat diversos programes de ràdio i ha col·laborat en els documentals La Nova cançó (1976) i Canet Rock (1976), de Francesc Bellmunt.

A part del llibre que s'edità el 1983 sobre el seu programa, Àngel Casas Show: Anecdotari secret, escrit per Sílvia Soler, ell mateix ha escrit també dues novel·les: Fred als peus (2002) i L'home a qui se li precipitaven els esdeveniments (2005).

Ha guanyat dos Premis Ondas el 1972 i el 1986 i l'any 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Àngel Casas i Mas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Acta de la sessió de 3 de novembre de 2008». Consell Consultiu i Assessor de BTV. [Consulta: 24 gener 2012].
  3. «Àngel Casas, nuevo director de BTV» (en castellà). El País, 24-01-2012 [Consulta: 24 gener 2012].
  4. «Àngel Casas se jubila "con mucha ilusión y con muchas ganas» (en castellà). EFE, 28-12-2014 [Consulta: 16 gener 2014].
  5. Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007 a Directe.cat, 13 de juny de 2007

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]