Ràdio Barcelona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióRàdio Barcelona
Ràdio Barcelona Cadena Ser 02.JPG
Dades base
Tipus entitat emissora de ràdio
Història
Fundació 14 novembre 1924
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Afiliacions Cadena SER
Altres dades
Premi(s)

Web Lloc web oficial
Facebook radiobarcelona
Twitter radiobarcelona

Modifica dades a Wikidata
María Sabater, primera locutora de Ràdio Barcelona
Joan Tomàs i Parés dirigint una emissió en directe a Ràdio Barcelona en la dècada de 1940

Ràdio Barcelona és l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans,[1] fundada a Barcelona el 14 de novembre de 1924[2] pels membres de l'Associació Nacional de Radiodifusió[3] Josep Maria de Guillén-Garcia i Gómez, Royston Saint Noble, Eduard Rifà i Anglada, Eduard Solà i Guardiola i Pau Llorens. Les proves d'emissió van arrencar al setembre del 1923.[4] El seu distintiu, EAJ-1, n'indicava la qualitat de primera emissora d'Espanya.

Història[modifica | modifica el codi]

Fundada per l'Associació Nacional de Radiodifusió, Ràdio Barcelona va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924,[5] a les 18:30h,[6] amb la locutora Maria Sabaté al micròfon,[7] que posteriorment va cedir la paraula a Darius Rumeu, alcalde de Barcelona. La Direcció General de Comunicacions li havia assignat a l'estació la referència EAJ-1 (codis referents a Espanya, Telegrafia sense fils —AJ— i primera emissora autoritzada) .4 El dia del seu inauguració es van emetre diferents discursos de les autoritats i, posteriorment, un concert a càrrec del pianista Torné i el violoncel·lista Oró.[8]

Es va encarregar el disseny i muntatge de l'emissora als germans Homero i Platón Texidó Sans, amb el suport de tècnics de la BBC. Homero Texidó va fer una estada d'uns mesos als EE.UU a finals de la dècada dels anys 20, on va ser un dels tècnics que va participar a la primera emissió de TV pública mundial. L'emissora i l'antena estaven ubicades en el Empire State Building de Nova York. En tornar a Barcelona va exercir de director tècnic de RAC. El President Francesc Macià encarregà a Homero Texidó la creació d'una emissora de TV. Es va adquirir una emissora de TV i quan ja estava tot a punt per iniciar les emissions va esclatar la Guerra Civil.[9][10]

Ràdio Barcelona aviat es convertí en una emissora molt popular, on hi participaven locutors com Josep Torres i Vilalta Toresky, creador del personatge infantil Míliu, un intent de catalanitzar l'emissora. El 20 de febrer de 1926 va traslladar els seus estudis de l'Hotel Colón al número 6 del carrer de Casp. El 10 de febrer d'aquest mateix any es va associar a Unión Radio (avui, Cadena SER), que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona fins a la fi de la guerra civil. Ràdio Barcelona va ser la primera emissora de ràdio a emetre un partit del Barça, el 8 d'abril de 1928 i, cinquanta-dos anys més tard, el 5 de setembre de 1976, a fer-ho en català.[11] El primer informatiu de Catalunya La Palabra arribà a Ràdio Barcelona l'any 1930.[3]

Amb l'inici de la guerra civil espanyola la Generalitat s'apropia de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació i crea la Comissaria de Radiodifusió, que depèn del Departament de Cultura. Més endavant, la Generalitat deroga el decret d'apropiació anterior, intervé les emissores i crea la Direcció General de Radiodifusió, que depèn del Departament de Presidència. Uns canvis que tenen com a objectiu controlar les emissions i centralitzar i coordinar millor l'activitat que realitzen les diverses conselleries a la ràdio. La ràdio és el mitjà utilitzat per alertar la població del perill de bombardeig o per explicar les accions de govern. Una activitat comunicativa que contribueix a fer que la guerra deixi de ser una cosa que es viu al front per implicar-hi tota la població.[3]

Després de la guerra civil espanyola fou rebatejada unes setmanes Radio España 1 i totalment castellanitzada. Durant els anys cinquanta va retransmetre algunes obres de teatre en català i es va reintroduir el català a la programació mercès al locutor Enric Casademont, creador del personatge Pau Pi. També eren populars les cròniques diàries de Joaquín Soler Serrano. El 1963 creà el programa en català Radioscope, de Salvador Escamilla, des d'on s'emetien cançons de Joan Manuel Serrat i d'altres membres de la Nova Cançó. Posteriorment ha dedicat diversos espais a programes en català, i des d'aquesta emissora Joaquim Maria Puyal va emetre el primer partit de futbol en català després de la mort de Francisco Franco.

El 1991 va iniciar les emissions per la freqüència modulada, inicialment amb el nom de Ràdio Barcelona 2, utilitzant la freqüència que pertanyia a Ràdio Trafic (96.9 FM). Actualment forma part de la Cadena SER, englobada dins el Grupo Prisa, i produeix el programa La ventana, dirigit i presentat per Gemma Nierga, que s'emet a tota la Cadena SER.

Butlletí setmanal de divulgació històrica de Barcelona[modifica | modifica el codi]

En els anys en què va ser director de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), Agustí Duran i Sanpere va realitzar una notable tasca de divulgació de la història de la ciutat. Un bon exemple d'això va ser l'emissió per Ràdio Barcelona del butlletí setmanal “Divulgació Històrica de Barcelona”. Se'n van emetre mil quatre-cents vuitanta-vuit, entre els anys 1944 i 1973, i es van editar els programes més destacats, amb el títol “Barcelona. Divulgació Històrica” (14 volums, 1945-1974).

L'objectiu d'aquestes emissions era divulgar la història local i fer-la arribar a tots els ciutadans, a partir d'un mitjà, aleshores innovador, per difondre la cultura: la ràdio. L'any 1944, Ràdio Barcelona inicià aquests programes radiofònics a través dels quals es donaven a conèixer itineraris històrics, llegendaris i anecdòtics del passat de la ciutat. Aquesta activitat es va perllongar durant més de 30 anys, la qual cosa dóna idea de l'interès despertat i l'èxit obtingut en aquell moment.

Per poder realitzar el projecte, l'aleshores Institut Municipal d'Història va comptar amb la col·laboració de nombrosos i prestigiosos erudits, entre els quals hi havia el mateix Duran i Sanpere, Adolf Florensa, Armand de Fluvià, Josep Fontana, Martí de Riquer o Josep M. de Sagarra, els quals van elaborar una gran quantitat de textos al voltant de Barcelona i la seva història. El conjunt d'aquests textos ha esdevingut el fons del "Boletín de Divulgación Histórica" custodiat a l'AHCB.[12]

Els documents d'aquest fons estan diferenciats entre "originals" -els textos lliurats pels mateixos autors, manuscrits o mecanografiats, a vegades amb notes i signatures-, i "programes", és a dir els guions emesos per Ràdio Barcelona, la major part dels quals es troben en dipòsit a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB, tot i que la propietat segueix sent de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Amb motiu de les emissions del butlletí "Divulgació Històrica de Barcelona” va néixer l'agrupació “Amics de Barcelona Històrica i Monumental de la Unió de Radioients de Radio Barcelona”, sota el patrocini de ràdio Barcelona i la direcció tècnica de l'Institut Municipal d'Història, a través de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ràdio Barcelona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Visita a Radio Barcelona, emisora decana de España» (en castellà). ABC, 24-04-1974, p. 49.
  3. 3,0 3,1 3,2 «La ràdio a Catalunya fins al franquisme». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 23 novembre 2012].
  4. «Catalunya, laboratori de creació i innovació». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 16 juliol 2013].
  5. Visita a Radio Barcelona, emisora decana de España. ABC. 24 d'abril de 1974.
  6. Día de la radio ¿Ese aniversario es nuestro?. José Luis Garrido Bustamante, ABC, 26 de novembre de 1994
  7. Ondas que acompañan. La Vanguardia. 1 de febrer de 2005.
  8. Ràdio Barcelona i la música. Josep M. Almacellas. Miscel·lània Oriol Martorell
  9. «La televisió de Macià». El Punt Avui.
  10. «Ràdio Associació de Catalunya – Història». radioassociacio.cat. [Consulta: 1 novembre 2016].
  11. «SER Catalunya mantindrà la retransmissió dels partits del Barça en català». VilaWeb/ACN, 14-08-2013.
  12. Inventari de la Col·lecció Divulgació Històrica de Barcelona. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
  13. Fons Amics de Barcelona Històrica i Monumental de la Unió de Radioients de Ràdio Barcelona. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Duran i Sanpere, A.: “L’Arxiu Municipal de Barcelona i els seus antecedents”, dins Barcelona i la seva història. Barcelona: Curial, 1975.
  • Riera i Viader, S.; “Gènesi i primera etapa de l’Institut Municipal d’Història (1916-1929)”, dins de Barcelona Quaderns d’Història, núm. 1, primer semestre 1995, p.25-31. Monogràfic sobre “L’Institut Municipal d’Història de Barcelona, ahir i avui”. Edició Ajuntament de Barcelona

Enllaç extern[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ràdio Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata