Francesc Burrull

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svgFrancesc Burrull
Francesc Burrull al piano 2013.JPG
Francesc Burrull al Festival Barnasants 2013
Dades biogràfiques
Naixement Francesc Burrull i Ill [I-L-L]
18 d'octubre de 1934 (1934-10-18) (83 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Pianista
Període en actiu (1950-actualitat)
Gènere Sardana
Estil jazz, cançó popular
Instrument Piano
Artistes relacionats Nova Cançó, Laura Simó
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Francesc Burrull i Ill [I-L-L] (Barcelona, 18 d'octubre de 1934) és un compositor, arranjador i pianista en l'àmbit del jazz i la cançó conegut artísticament com a Francesc Burrull.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Burrull cursà els estudis musicals al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Pere Vallribera, i a poc a poc derivà cap al jazz en coincidència amb Tete Montoliu, en els primers enregistraments del qual tocà el vibràfon.

Al llarg de la seva carrera ha creat els conjunts Latin Combo (amb Jaume Villagrasa, Jordi Coll i Agapit Torrent) i Latin Quartet, i ha format part d'altres grups, com Catalonia Concerts Jazz, l'Orquestra Montoliu, Nits de Jazz Quintet, Swing X5 i la Big Band del Sindicat de Músics, creada a Barcelona al voltant de 1980 i d'existència efimera. Ha tocat amb músics de prestigi internacional com Chet Baker i Sidney Bechet, i més recentment amb Paquito D'Rivera i Jean Luc Ponty, els establerts a Barcelona Errol Woiski i Peer Wyboris i amb el músic de la seva generació Josep Farreras.[2]

Durant molts anys ha actuat amb el seu propi grup i continua dedicat a la labor d'arranjador i músic d'acompanyament de nombrosos cantants, tant en les gravacions com en actuacions en directe. Quan es fundaren els Setze Jutges es vinculà al món de la Nova Cançó i portà la direcció musical de la Discogràfica Concèntric. Ha estat director musical de la cantant Laura Simó, ha col·laborat amb Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta, Núria Feliu, La Trinca i altres, i ha gravat amb el cantautor Pere Tàpies els àlbums Passeig del Carme i 400 pendons.[3]

L'any 1992 obtingué el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya per les seves interpretacions de jazz.[4]

La seva col·laboració amb Joan Manuel Serrat comença el 1967 signant els arrenjaments de l'EP Cançó de matinada, on a més del tema homònim figuren Me'n vaig a peu, Paraules d'amor i Les sabates. El 1972 tornarà a retrobar-se amb Serrat en els arrenjaments del disc Miguel Hernández, Burrull serà director musical i pianista en els primers anyos 70 fins al retorn de Ricard Miralles el 1974.

Fidel a aquest compromís amb les cançons de Serrat és el seu recital amb la cantant Laura Simó, que presenten plegats des del 2002 amb un passeig per l'obra del cantautor barceloní, finalment editat en CD el 2007 amb el títol Laura Simó & Francesc Burrull interpreten Serrat, editat per Stres Music, interpreten: Lucía, Me'n vaig a peu, No hago otra cosa que pensar en ti, Del pasado efímero, Llanto y coplas, Barquito de papel, El meu carrer, Conillet de vellut, Tio Alberto, Perquè la gent s'avorreix tant? i Mediterráneo. També el 2007 publica un llibre-disc de cançons infantils pròpies: Sentiments i emocions (Bellaterra Música).[5]

El 2010 és editat un segon disc en homenatge a Serrat també conjuntament amb Laura Simó: Temps de pluja (Temps Record). Ell mateix any 2010 es publica Les 26 cançons infantils (Edicions La Campana, 2010), llibre de partitures i textos escrits juntament amb Josep Maria Espinàs i pròleg de Lluís Llach. Inclou gravació en CD amb les 26 cançons infantils editades en quatre discos del 1967 al 1970.[3]

El 2012 col·labora amb el cantautor Joan Isaac enregistrant dues cançons en el seu disc Piano, piano... i acompanyant-lo en directe en la seva presentación. El 2013 el músic, resident a Vilanova i la Geltrú, declara que si hagués de quedar-se amb tres discos de tota la seva trajectòria artística serien el dedicat al poeta Miguel Hernández del 1972 amb Joan Manuel Serrat, Diálogos del 1975 amb Joan Baptista Humet i el clàssic Manuel de Falla avui del 1976, amb Albert Moraleda al baix, Miquel Àngel Lizandra a la bateria i la col·laboració especial de Leonora Milà al piano, aquest últim disc fou retirat al cap de poc de ser a les botigues per problemes de drets d'autor amb els hereus del músic Manuel de Falla.[6]

El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.[7]

Discografia parcial[modifica | modifica el codi]

  • Fantasía musical thailandesa, EP amb l'Orquestra Montoliu (1962)
  • Negro Spirituals (1971)
  • Miguel Hernández (1972) amb Joan Manuel Serrat
  • Recordando a Duke Ellington (1974)
  • Diálogos amb Joan Baptista Humet (1975)
  • Manuel de Falla avui, amb Catalonia Concerts Jazz (1976)
  • Sinceritat... amb Roda & Burrull (1995)
  • No son... boleros, amb La Voss del Trópico (1996)
  • Blanc i negre (1997), piano solo
  • Un poema de amor, amb La Voss del Trópico (1999)
  • Passeig de Gràcia, gravat amb el seu trio (Llorenç Ametller, baix, Quim Soler, bateria, Francesc Burrull, piano)
  • Barcelona Jazz, gravat amb el seu trio
  • Laura Simó & Francesc Burrull interpreten Serrat (2007)
  • Temps de pluja (2010), un segon conjunt de versions de cançons de Joan Manuel Serrat acompanyat per la veu de Laura Simó.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Jazz a Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  2. Tom núm. IX, pàg. 111 de la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear José Luis Alabarta Baviera. Edicions 62
  3. 3,0 3,1 Revista Jaç. núm. 31. Abril-Maig de 2010. Francesc Burrull. Una vida improvisada. Entrevista de Pere Pons. Fotografies de Juan Miguel Morales.
  4. [enllaç sense format] http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0519183 Enciclopèdia catalana
  5. [enllaç sense format] http://elpais.com/diario/2007/10/11/quaderncat/1192063525_850215.html Entrevista a El País per Miquel Jurado. Edició: 11 d'octubre del 2007.
  6. [enllaç sense format] http://desdebarcelona.lacoctelera.net/post/2013/03/17/joan-isaac-aprendizaje-vida-hecho-cancion Joan Isaac: Aprendizaje de vida hecho canción - Article (en castellà)
  7. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats». Generalitat de Catalunya.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]