Jaume Miranda i Canals

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svgJaume Miranda i Canals
Jaume Miranda i Canals.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1950
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Educació Enginyer industrial i cartògraf
Alma mater Universitat Politècnica de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Director general de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
Període en actiu 2014-2017
Altres dades
Membre de
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Jaume Miranda i Canals (Barcelona, 1950) és un enginyer industrial i cartògraf català. Va ser el director general de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) del 1982 fins al 2014, any en què es creà l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), del qual ha estat el director general fins al febrer de 2017.[1][2][3]

Biografia[modifica]

És enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Barcelona (UPB). Va participar en la creació del Centre de Càlcul de la UPB com a col·laborador del Prof. Martí Vergés i Trias.

En el període 1974–1978 va ser el responsable del Departament de Computer Graphics i Cartografia Numèrica del Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Barcelona (CCUPB) on va introduir a Espanya els primers sistemes gràfics interactius CALMA especialitzats en el disseny de circuits electrònics i cartografia numèrica, desenvolupant multiplicitat de projectes i aplicacions i introduint la teledetecció aplicada en col·laboració amb el Departament de Percepció Remota del CCUPB. L’any 1978 fou nomenat Sots-director del Centre de Càlcul de la UPB per a projectes externs, on realitzà els primers projectes de cartografia numèrica a escala urbana d’Espanya, col·laborant amb la Corporació Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació Foral de Navarra, liderant un projecte innovador a nivell europeu.

Des del Centre de Càlcul es van portar a terme treballs preliminars importants per a l’establiment de la cartografia de Catalunya, i també d’altres territoris, amb l’objectiu d’anar establint un programa d’actuació que va ser la base per a la posterior creació de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) per part de la Generalitat de Catalunya, en quedar restablerta definitivament l’any 1979. Els treballs previs a la creació de l’ICC van ser encomanats al Centre de Càlcul de la UPB, i en concret a la seva persona com a Cap del Servei Cartogràfic del Departament de Política Territorial i Obres Públiques – actualment Departament de Territori i Sostenibilitat - que va anar fixant un programa de treball, uns equips humans i uns equips científics i tècnics adequats a les necessitats actuals.[4]

Miranda va participar molt activament en la concepció, creació i posada en marxa de l’ICC, així com en la creació de la política d’informació geogràfica de Catalunya. L’any 1982 fou nomenat director general de l’incipient Institut Cartogràfic de Catalunya, creat per la Llei 11/1982, de 8 d’octubre, reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana. L’1 de febrer de 2014 es creà l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que assumeix les competències i funcions de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Institut Geològic de Catalunya, mitjançant la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, essent el director fins al febrer del 2017.

El 2013 fou nomenat Doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.[5]

HISTÒRIA PROFESSIONAL:[cal citació]

  • Director General de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
  • Director General de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Com a Director General es va concebre la creació i posada en marxa de l’ICC i, sistemàticament, s’han realitzat les següents accions, entre d’altres:

  • Creació de la política d’informació geogràfica de Catalunya sota el control d’un Consell Rector presidit per dotze Consellers diferents en aquest període.
  • Estructuració dels equips humans necessaris per a la posada en marxa de l’ICGC (+ 260 persones, 55% tècnics d’alta qualificació), formant especialistes en Geodèsia, Cartografia, Fotogrametria, Teledetecció, SIG i en Geologia i Geofísica. Endegament de les primeres cadenes de producció cartogràfica i de fotogrametria digital a Catalunya i a l’Estat espanyol.
  • Creació d’un Departament d’Observació de la Terra aèria, amb més de 25.000 hores de vol, amb aeronaus, càmeres fotogramètriques i sensors multiespectrals, Lidar, etc.. que han permès l’autosuficiència en la captura primària de dades per a l’elaboració de la Geoinformació de Catalunya i Espanya. A més, s’ha servit a multiplicitat d’Institucions Catalanes, públiques i privades, proveint-les de dades de qualitat. Així mateix, s’ha utilitzat la informació de satèl·lits d’Observació, generant productes avançats, partint d’un coneixement profund de les seves funcionalitats mètriques i espectrals.
  • Creació dels sistemes de desenvolupament propi i d’altres de mercat, innovadors i altament productius, per a la generació de productes. Primer usuari Intergraph d’Espanya.
  • Es dóna servei a tots els òrgans directius del Departament de Política Territorial i Obres Públiques – actual Departament de Territori i Sostenibilitat - i a d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya com a medi propi que legalment és.
  • Subscripció de més de 1.500 convenis amb l’Estat Central, Comunitats Autònomes, Diputacions, Mancomunitats, Consells Comarcals i Municipis que han permès, a més de donar servei, un autofinançament sostingut del 30 - 50% del pressupost de despesa des de 1986.
  • Identificació, obtenció i execució de projectes internacionals amb diversos països sud-americans, com Argentina i Veneçuela, per un valor superior a 45 MEuros en la dècada 1989-1999, essent el primer Institut de l’Estat espanyol exportador de serveis geomàtics a Llatinoamèrica i Orient Mitjà en la dècada 2000 – actualitat.
  • Creació d’infrastructures generals i tecnològiques, a banda dels productes cartogràfics, per exemple la xarxa geodèsica de Catalunya, la Cartoteca de Catalunya, la xarxa GPS - CATNET diferencial RASANT (primera a Espanya), la xarxa de botigues especialitzades (en les quatre capitals catalanes), la base aèria de l’Aeroport del Prat (Barcelona), la seu de l’ICC/ICC a Montjuïc, el Centre de Suport Territorial Pirineus a Tremp, l’Institut de Geomàtica de Catalunya, la nova xarxa sísmica de Catalunya amb telemetria de satèl·lit (primera a Espanya), Mapa Geològic de Catalunya (Geotreballs), etc..
  • S’ha implantat i potenciat la presència internacional de l’ICC/ICGC en els fòrums geomàtics i geològics internacionals, publicant-se centenars de ponències i articles. En definitiva, creant una Institució molt reconeguda mundialment.
  • Com a exemple, en aquest període s’han rebut onze premis cartogràfics mundials per als productes produïts per l’ICC.
  • Creació d’empreses participades de l’ICC: SYSIGSA (3i), RSE (3i), SÍNIA (Banc de Sabadell), GEOCAT (IGC), AIRBUS DS GEO.
  • Impuls a la creació de l’Institut de Geomàtica, Consorci entre la Generalitat de Catalunya i la UPC per a la investigació i docència superior. Membre del Consell Rector. Definició de Política de Recerca.
  • Impuls a la transformació del Servei Geològic (gestionat dins de l’ICC 1995-2005) en Institut Geològic de Catalunya.
  • Impuls a la tasca legislativa que va conduir a la Llei 16/2005 de la Informació Geogràfica i al Decret 398/2006 del seu desenvolupament. L’ICC actuà com a impulsor dels ens creats per aquesta Llei.
  • Participació en el Consejo Superior Geográfico de España representant a la Generalitat de Catalunya des de 1980.
  • Integració de l’ICC, l’IGC i GEOCAT en l’ICGC, mitjançant la llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.
  • l’Aeroport del Prat (Barcelona), la seu de l’ICC/ICC a Montjuïc, el Centre de Suport Territorial Pirineus a Tremp, l’Institut de Geomàtica de Catalunya, la nova xarxa sísmica de Catalunya amb telemetria de satèl·lit (primera a Espanya), Mapa Geològic de Catalunya (Geotreballs), etc..
  • S’ha implantat i potenciat la presència internacional de l’ICC/ICGC en els fòrums geomàtics i geològics internacionals, publicant-se centenars de ponències i articles. En definitiva, creant una Institució molt reconeguda mundialment.
  • Com a exemple, en aquest període s’han rebut onze premis cartogràfics mundials per als productes produïts per l’ICC.
  • Creació d’empreses participades de l’ICC: SYSIGSA (3i), RSE (3i), SÍNIA (Banc de Sabadell), GEOCAT (IGC), AIRBUS DS GEO.
  • Impuls a la creació de l’Institut de Geomàtica, Consorci entre la Generalitat de Catalunya i la UPC per a la investigació i docència superior. Membre del Consell Rector. Definició de Política de Recerca.
  • Impuls a la transformació del Servei Geològic (gestionat dins de l’ICC 1995-2005) en Institut Geològic de Catalunya.
  • Impuls a la tasca legislativa que va conduir a la Llei 16/2005 de la Informació Geogràfica i al Decret 398/2006 del seu desenvolupament. L’ICC actuà com a impulsor dels ens creats per aquesta Llei.
  • Participació en el Consejo Superior Geográfico de España representant a la Generalitat de Catalunya des de 1980.

Integració de l’ICC, l’IGC i GEOCAT en l’ICGC, mitjançant la llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

1982-2017
  • Cap del Servei Cartogràfic del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
  • Planificació de les infraestructures tècniques i d’informació per al Govern Autònom de Catalunya, 1980.
  • Es va assumir la integració del Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona i del de la V Jefatura de Carreteras del Estado, 1980.
  • Realització de la tasca legislativa que va conduir a la Llei 11/1982, de 8 d’octubre de 1982, de creació de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
1980-1982
  • Sots-director del Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Catalunya per a projectes externs.
1978-1980
  • Organització, amb un grup reduït (5 persones) dels primers projectes de cartografia numèrica, a escala urbana, a Espanya. Especialment amb la Corporació Metropolitana de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Diputació Foral de Navarra. Projecte innovador a nivell europeu.
  • Responsable del Departament de Computer Graphics i Cartografia Numèrica del Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Catalunya (CCUPC).
  • L’equip format en el CCUPC va introduir a Espanya els primers sistemes gràfics interactius CALMA especialitzats en el disseny de circuits electrònics i cartografia numèrica. Es varen desenvolupar multiplicitat de projectes i aplicacions, fins l’absorció de CALMA per G.E. Així mateix, es va iniciar la introducció de la teledetecció aplicada en col·laboració amb el Departament de Percepció Remota del CCUPC.
1974-1978

Reconeixements i premis[modifica]

Obres recents[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Jaume Miranda, Antoni Roca, Jaume Guillamet i Josep Olesti, nous membres numeraris de l’IEC». Institut d’Estudis Catalans, 16-12-2014. [Consulta: 30 maig 2016].
  2. «Jaume Miranda i Canals, Director del Institut Cartogràfic de Catalunya». Mapping, Núm. 34, 1996, pàg. 8-9. ISSN: 1131-9100.
  3. «ACORD GOV/13/2017, de 14 de febrer, de nomenament del senyor Jaume Massó i Cartagena com a director de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Núm. 7310, 16-02-2017. ISSN: 1988-298X [Consulta: 2 març 2017].
  4. Sellés i Mestres, Josep-Maria. «Resum històric del CCUPB. El Centre de Càlcul». Facultat d'Informàtica de Barcelona (UPC). [Consulta: 30 maig 2016].
  5. «Honoris Causa UdL, Jaume Miranda». Universitat de Lleida, 23-05-2013. [Consulta: 30 maig 2016].
  6. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats». Generalitat de Catalunya.
  7. Farré Roure, Ramon. «Jaume Miranda, doctor Honoris Causa per la UdL». VilaWeb, 24-05-2013. [Consulta: 30 maig 2016].