Jaume Padrós i Selma

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaume Padrós i Selma
Jaume Padrós i Selma.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 abril 1959 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
11 gener 1989 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)
← Josep Miró i Ardèvol

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona (–1982)
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya (1979–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

IMDB: nm7177028 Modifica el valor a Wikidata

Jaume Padrós i Selma (Barcelona, 10 d'abril de 1959) és un metge i polític català.[1]

Biografia[modifica]

Va estudiar medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina familiar, Medicina del treball i màster en Gerontologia. Va ser un dels fundadors de la Joventut Nacionalista de Catalunya, l'organització juvenil de Convergència Democràtica de Catalunya i un dels refundadors del sindicat d'estudiants universitari Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) del qual va ser vicepresident. Va ser diputat al Parlament de Catalunya (1989-1995), sent el ponent, entre d'altres, de la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya o de la creació de l'Institut Català del Voluntariat. També va ser cofundador del primer Banc d'Aliments de l'Estat espanyol i impulsor del Programa de la Renda Mínima d'Inserció de la Generalitat de Catalunya.

Des de 2014 és president[2] del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), del qual també va ser secretari i vicepresident primer. El 2018 va revalidar el càrrec com a president, en ser l'única candidatura presentada, ja que una altra, encapçalada per Joan Gené, va renunciar a presentar-se en senyal de protesta pel sistema de votació.[3] El 29 de juliol de 2021 va renovar el càrrec per un període de quatre anys després que guanyar les eleccions, sent la única candidatura que es s'hi va presentar dins del termini establert.[4]

A més de la seva activitat professional com a metge, ha destacat per ser l'impulsor de programes sobre la salut dels metges i altres professionals sanitaris a través de la Fundació Galatea, de la qual va ser president i del Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM).[5] És membre fundador de la European Association for Physician Health (EAPH).[1] Ha sigut coautor de numerosos treballs i articles sobre les seves especialitats.

El Govern de la Generalitat de Catalunya el va distingir amb la Medalla Trueta al mèrit sanitari al 2016 i li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.[6]

Obres[modifica]

  • Què cal fer per millorar l'atenció a la gent gran? (1988)
  • La carrera de medicina: les sortides professionals a Catalunya (1989)
  • Diccionari enciclopèdic de Medicina (1989)
  • L'eutanàsia (1989)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Jaume Padrós i Selma». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Cros, Benoît. «Jaume Padrós gana las elecciones del Colegio de Médicos de Barcelona» (en castellà). ElDiario.es, 13-02-2014. [Consulta: 30 juliol 2021].
  3. «Jaume Padrós repeteix com a president del Col·legi de Metges de Barcelona en no presentar-se cap altra llista». ilaWeb.cat, 13-01-2018. Arxivat de l'original el 13 gener 2018. [Consulta: 14 gener 2018].
  4. «Jaume Padrós, reelegit president del Col·legi de Metges de Barcelona». Vilaweb.cat, 29-07-2021. [Consulta: 30 juliol 2021].
  5. «Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt». PAIMM.FGalatea.org. Arxivat de l'original el 21 març 2018. [Consulta: 30 juliol 2021].
  6. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-05-16. [Consulta: 11 abril 2017].

Enllaços externs[modifica]