Jaume Padrós i Selma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJaume Padrós i Selma

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 abril 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
11 gener 1989 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)
← Josep Miró i Ardèvol

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona (–1982)
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya (1979–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

IMDB: nm7177028 Modifica el valor a Wikidata

Jaume Padrós i Selma (Barcelona, 10 d'abril de 1959) és un metge i polític català.[1]

Biografia[modifica]

Va estudiar medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina familiar, Medicina del treball i màster en Gerontologia. Va ser un dels fundadors de la Joventut Nacionalista de Catalunya, l'organització juvenil de Convergència Democràtica de Catalunya i un dels refundadors del sindicat d'estudiants universitari Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) del qual va ser vicepresident. Va ser diputat al Parlament de Catalunya (1989-1995), in en aquesta posició va ser el ponent, entre d'altres, de la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya o de la creació de l'Institut Català del Voluntariat. També va ser cofundador del primer Banc d'Aliments de l'Estat espanyol i impulsor del Programa de la Renda Mínima d'Inserció de la Generalitat de Catalunya.

Des de 2014 és president[2] del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), del qual també va ser secretari i vicepresident primer. El 2018 va revalidar el càrrec com a president, en ser l'única candidatura presentada, ja que una altra, encapçalada per Joan Gené, va renunciar a presentar-se en senyal de protesta pel sistema de votació.[3] El 29 de juliol de 2021 va renovar el càrrec per un període de quatre anys després que guanyar les eleccions, sent la única candidatura que s'hi va presentar dins del termini establert.[4]

A més de la seva activitat professional com a metge, ha destacat per ser l'impulsor de programes sobre la salut dels metges i altres professionals sanitaris a través de la Fundació Galatea, de la qual va ser president i del Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM).[5] És membre fundador de la European Association for Physician Health (EAPH).[1] Ha sigut coautor de nombrosos treballs i articles sobre les seves especialitats.

El Govern de la Generalitat de Catalunya el va distingir amb la Medalla Trueta al mèrit sanitari al 2016 i li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.[6]

Obres[modifica]

  • Què cal fer per millorar l'atenció a la gent gran? (1988)
  • La carrera de medicina: les sortides professionals a Catalunya (1989)
  • Diccionari enciclopèdic de Medicina (1989)
  • L'eutanàsia (1989)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Jaume Padrós i Selma». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Cros, Benoît. «Jaume Padrós gana las elecciones del Colegio de Médicos de Barcelona» (en castellà). ElDiario.es, 13-02-2014. [Consulta: 30 juliol 2021].
  3. «Jaume Padrós repeteix com a president del Col·legi de Metges de Barcelona en no presentar-se cap altra llista». ilaWeb.cat, 13-01-2018. Arxivat de l'original el 13 gener 2018. [Consulta: 14 gener 2018].
  4. «Jaume Padrós, reelegit president del Col·legi de Metges de Barcelona». Vilaweb.cat, 29-07-2021. [Consulta: 30 juliol 2021].
  5. «Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt». PAIMM.FGalatea.org. Arxivat de l'original el 21 març 2018. [Consulta: 30 juliol 2021].
  6. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-05-16. [Consulta: 11 abril 2017].

Enllaços externs[modifica]