Institut Català del Voluntariat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióInstitut Català del Voluntariat
Dades base
Tipus entitat agència governamental
Història
Fundació 1991
Dissolució 2004
Organització i govern
Seu central 
Afiliacions Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya
Modifica dades a Wikidata

L'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) va ser un organisme autònom de la Generalitat de Catalunya que va promoure el voluntariat i l'associacionisme entre els anys 1991 i 2004. Fou un organisme innovador i de referència tant dins el país com a fora, tant per la política de serveis a les entitats com per les dinàmiques que va propiciar de diàleg i consens dins el sector a partir de jornades i congressos, que van permetre aprofundir en el Model català d'associacionisme i voluntariat.

Missió [cal citació][modifica | modifica el codi]

El 1991 el Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la Llei 25/1991, de creació de l’Institut Català del Voluntariat, un organisme adscrit al Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya (posteriorment anomenat de Benestar i Família). Aquest organisme va ser suprimit pel primer Govern Tripartit l'any 2004, després d'un funcionament efectiu d'onze anys, però les seves funcions i actuacions van tenir continuïtat en ser assumides pel mateix Departament (entre el 2006 i 2010 dins el Departament de Governació).

Li fou encomanada la missió de promoure el voluntariat a Catalunya en tots els seus àmbits, amb l’objectiu de dotar al moviment associatiu i al voluntariat d’un suport més gran i més específic.

La seva missió es desenvolupa a partir de quatre línies:

  1. Foment i promoció del voluntariat: Organització de jornades sectorials, jornades comarcals, trobades, Campanyes de foment del voluntariat, Presència institucional en actes, trobades, seminaris, Publicacions, Edició del butlletí quinzenal “A l’abast”, Celebració del Dia Internacional del Voluntariat, Convocatòria anual del Premi del Voluntariat, Cens d’Entitats de Voluntariat
  2. Assessorament i suport a les entitats de voluntariat: Suport Jurídic, Suport Comptable, Assessorament en Formació, Projectes d’Intervenció, Suport Informàtic, Estratègia de Gestió
  3. Formació del voluntariat: Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya, Cursos d'Iniciació al Voluntariat, Escola d'Estiu del Voluntariat
  4. Informació i comunicació: Servei Català del Voluntariat (a partir del 2007); xarxanet.org (a partir del 2003)

Per concretar aquesta missió impulsa espais de relació entre els voluntaris, les entitats i les institucions. L’INCAVOL basa la seva actuació en l’enfortiment del teixit associatiu, a través del treball conjunt amb les entitats, per promocionar i dinamitzar la realitat de voluntariat i fer-la avançar en qualitat.

L’actuació de l’INCAVOL consisteix a dotar d’instruments eficaços el món associatiu, facilitant la formació i la reflexió, creant canals de comunicació i informació i posant a l’abast de les entitats serveis d’assessorament de qualitat per millorar la gestió.

Estructura i funcionament [cal citació][modifica | modifica el codi]

La Llei de creació de l’Institut Català del Voluntariat estableix la composició dels òrgans en què s’estructura, cadascun dels quals amb les seves funcions ben delimitades. L’INCAVOL es configura amb els òrgans següents:

De direcció i gestió:

  • El Consell Rector: és l’òrgan superior de govern i direcció de l’Incavol i és format pel president, el vicepresident, sis representants de l’administració de la Generalitat, dos membres de les organitzacions de municipis i cinc membres representants de les diverses entitats de voluntariat. Les seves funcions són: la representació de l’Institut, la designació de la gerència, l’aprovació de les línies d’actuació, la memòria anual de gestió, els avantprojectes de pressupostos i la creació de serveis que cregui necessaris.
  • La presidència: correspon a la persona titular del Departament de Benestar Social.
  • La gerència: és nomenada pel Consell Rector, dirigeix l’administració i els serveis de l’Institut, executa els acords del Consell Rector i totes aquelles funcions que li pugui delegar el mateix consell. Els gerents han estat: Josep Lluís Cleries i Gonzàlez (1993-1996); Jordi Turull i Negre (1996-2000); Josep Maria Canyelles i Pastó (2000-2004)

De consulta i participació:

  • El Consell Assessor: és l’òrgan d’assessorament, consulta i participació, on s’integren representants de la Generalitat, de Creu Roja, Càritas Diocesana Catalunya, la Federació Catalana de Voluntariat Social, d’altres organitzacions representatives de voluntariat així com de les organitzacions empresarials i sindicals, dels col·legis professionals, de les organitzacions municipals, del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i persones de prestigi reconegut en el camp del voluntariat. Les seves funcions són: Informació, assessorament i formulació de propostes als òrgans de direcció de l’Incavol, la proposició de millores i l’opinió sobre les qüestions que li siguin sotmeses pel president, sent obligatòria l’audiència al Consell Assessor, prèvia a l’aprovació del Pla general d’actuacions de l’Incavol.

Principals esdeveniments[modifica | modifica el codi]

  • 1991 Llei de creació (desembre)
  • 1992 Posada en funcionament
  • 1993 Promoció (espais del voluntariat); Trobades Sectorials amb entitats; Suport Informàtic per a entitats no lucratives; Premi Voluntariat
  • 1994 I Jornades d’Associacionisme i Voluntariat; Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya; Marató de TV3
  • 1995 I Congrés Català de l'Associacionisme i el Voluntariat; Carta del Voluntariat de Catalunya
  • 1996 Escola d’Estiu del Voluntariat; Estudi sociològic “Els catalans i el voluntariat”
  • 1997 Serveis d’Assessorament per a entitats; Pla d’Informatització d’Associacions
  • 1998 Servei Català del Voluntariat; Congrés Europeu del Voluntariat
  • 1999 Programa Òmnia; Gestió de la Prestació Social Substitutòria
  • 2000 Jornades Comarcals d’Associacionisme i Voluntariat; Programa Persones Grans, Grans Persones; Estudi sociògic “Els catalans i el voluntariat, 2000”
  • 2001 Any Internacional del Voluntariat; Procés 2001-2003: el voluntariat i l'associacionisme, en marxa!: Jornades sectorials (Voluntariat penitenciari, voluntariat ambiental, ...); Dinàmiques comarcals i exposició itinerant; Fòrum de dirigents associatius; II Jornades d’Associacionisme i Voluntariat
  • 2002 2n Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat (i pre-congrés: Presentacions territorials del Congrés; Trobades sectorial; Grups de debat de ponències)
  • 2003 Post-congrés: Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat; Trobada Voluntariat d’empresa; Xarxanet.org xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya2004 L'INCAVOL és suprimit i les seves funcions són assumides pel Departament de Benestar i Família (entre 2006 i 2010 pel Departament de Governació)

El III Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat tindrà lloc el 20 de maig del 2016, organitzat per la Direcció general d'Acció Cívica i Comunitària, seguint la numeració de continuïtat respecte als anteriors organitzats per l'INCAVOL.

Escola d'Estiu del Voluntariat [cal citació][modifica | modifica el codi]

L’Escola d’Estiu del Voluntariat neix per iniciativa de l’Institut Català del Voluntariat a l'estiu del 1996, amb la idea d’aprofundir la formació i buscar noves fórmules de suport al moviment associatiu i de voluntariat, tal com s’apuntava en les conclusions de les I Jornades d’Associacionisme i Voluntariat.

L’Escola del Voluntariat, organitzada en l’actualitat per la Secretaria d’Acció Ciutadana del Departament de Governació i Administracions Públiques, ha esdevingut durant els últims 13 anys un espai de formació a l’entorn del món del voluntariat i d’intercanvi d’experiències per a totes les persones que durant l’any desenvolupen tasques de voluntariat en el marc d’una associació.

L’Escola, a més, ofereix la possibilitat d’aprofundir en la formació dels diferents àmbits de l’acció voluntària. Ho fa des de dos vessants:

  • Des del vessant estrictament formatiu es poden escollir cursos i tallers que volen donar resposta a multiplicitat d’àmbits i nivells d’intervenció.
  • I des del vessant del lleure es poden trobar activitats que volen donar a conèixer als assistents el territori en el qual s’organitza l’edició anual de l’Escola, així com altres activitats formatives.

Tot plegat, amb la intenció d’aconseguir aquests objectius:

  • Oferir una formació específica del món del voluntariat.
  • Potenciar l’intercanvi d’experiències entre voluntaris i associacions de voluntariat.
  • Crear un espai diferent de reflexió i anàlisi sobre el món del voluntariat.
  • Fomentar les relacions entre els voluntaris de diferents indrets del país.
  • Integrar els assistents en el territori que acull anualment l’edició de l’Escola.

Des que es va iniciar, l'Escola d'Estiu del Voluntariat s'ha celebrat a Vilanova i la Geltrú (Garraf), Tarragona (Tarragonès), Rialp (Pallars Sobirà), Tiana (Maresme), Santa Maria del Collell (Pla de l'Estany), Tortosa (Baix Ebre), la Seu d'Urgell (Alt Urgell), Berga (Berguedà), Tortosa (Baix Ebre), Puigcerdà (la Cerdanya), Lleida (Segrià), la Seu d'Urgell (Alt Urgell) i a Alp (la Cerdanya).

Model català d'associacionisme i voluntariat[modifica | modifica el codi]

L'Institut Català del Voluntariat va desenvolupar activament i en un sentit pràctic el concepte de Model català d'associacionisme i voluntariat, que entre altres conseqüències significatives concebia el voluntariat com una força de la societat civil, de manera que va mostrar oposició als intents de desenvolupar un voluntariat des d'organismes públics, com va passar en altres llocs de l'estat espanyol o en alguns ajuntaments catalans. Accés a conferència.

Gestió delegada de la Prestació Social Substitutòria [cal citació][modifica | modifica el codi]

L'INCAVOL va assumir com a gestió delegada la Prestació Social Substitutòria (PSS), que feien els objectors de consciència com a substitució del servei militar obligatori. Amb l'extinció d'aquest, la PSS també desaparegué.

L'assumpció de funcions i tasques fou fruit d'un acord amb el Ministeri de Justícia i va arribar a comportar el traspàs de la gestió i la inspecció de la PSS a Catalunya a favor de la Generalitat, segons el conveni signat el 21 de juny de 1999, el qual es va fer efectiu a partir de l'1 de setembre.

La seva responsabilitat sobre aquesta matèria va afavorir que a Catalunya la PSS servís per a enfortir el món associatiu, en el qual aquestes persones, per bé que sota l'obligació legal, prestaven la seva col·laboració al costat d'assalariats i voluntaris.

En el moment de la finalització de la PSS, l'INCAVOL va preparar per al govern un pla d'acció per a facilitar que les entitats sense ànim de lucre es poguessin adaptar a la nova situació.

Supressió de l'organisme [cal citació][modifica | modifica el codi]

Durant l’any 2004 (primer govern tripartit), les funcions de l’INCAVOL van ser assumides per la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques del Departament de Benestar i Família. Posteriorment (segon tripartit) aquestes funcions van passar a ser exercides per la Direcció General d’Acció Comunitària, des de la Secretaria d’Acció Ciutadana, del Departament de Governació i Administracions Públiques.

La disposició derogatòria dins la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives, segons la qual es deroguen la Llei 25/1991, del 13 de desembre, per la qual es crea l'Institut Català del Voluntariat, i les normes de desplegament de la dita llei implica l'absència de bona part marc legal sobre l'acció voluntària a Catalunya, tot i que a la pràctica es continua funcionant com si algunes normes encara fossin vigents (Cens d'Entitats de Voluntariat, Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya).

La supressió de la Llei 25/1991 no únicament va deixar sense efecte la creació de l'organisme sinó que aquella llei també establia un marc legal al voluntariat (definició de voluntari i d'entitat de voluntariat, entre d'altres), del qual actualment la legislació catalana n'és orfe. Amb caràcter supletori, la no regulació pel Parlament de Catalunya implica remetre's en tot moment a la llei espanyola del voluntariat.

Amb la supressió de l'INCAVOL, al mateix 2004, es va anunciar la futura creació de l'Agència Catalana del Voluntariat, un organisme públic que n'assumís les mateixes funcions. Amb l'objectiu d'elaborar la proposta, es va nomenar un càrrec amb perfil de secretari general. A novembre de 2009, la conselleria de Governació ha presentat un avantprojecte de Llei del Voluntariat, establint un marc normatiu per al voluntariat i creant aquest nou organisme. Aquest text ha estat retirat al cap de dos mesos davant l'oposició del món associatiu, contrari a una regulació que s'allunyava de l'esperit del voluntariat i fomentava per primer cop a Catalunya el voluntariat públic. El 2013-14 s'està treballant en una nova llei.

Marc i desplegament normatiu[modifica | modifica el codi]

  • Llei 25/1991, de 13 de desembre, per la qual es crea l’Institut Català del Voluntariat.
  • Decret 89/1994, de 22 de març, pel qual s’aprova el Reglament constitutiu del Consell Assessor de l’Institut Català del Voluntariat.
  • Ordre de 2 de juny de 1994, de creació del Pla de formació del voluntariat de Catalunya (PFVC)
  • Ordre de 13 de juliol de 1995, per la qual s’aprova el Reglament de règim intern del Consell Rector i del Consell Assessor de l’Institut Català del Voluntariat.
  • Carta del Voluntariat de Catalunya (Drets i Deures), emanada del I Congrés Català de l'Associacionisme i el Voluntariat (1995), fou reconeguda i adoptada pel Parlament de Catalunya en la seva Resolució 98/V. 29 maig 1996.
  • Decret 27/2001, de 23 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de les associacions del voluntariat de protecció civil de Catalunya.
  • Resolució BES/1738/2002, de 4 de juny, per la qual es crea la Comissió del 2n Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat.
  • Decret 92/2003, d’1 d’abril, de creació de la Comissió Rectora del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat, amb la finalitat d'elaborar el PNAV (modificat pel Decret 23/2008, de 29 de gener, per tal d’adequar la composició de la Comissió Rectora del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat a la nova estructura de la Generalitat de Catalunya).
  • Decret 354/2004, de 27 de juliol, de modificació de l'estructura de la Direcció General d'Actuacions Comunitàries i Cíviques.
  • Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives, en la seva disposició addicional tercera, suprimeix l'Institut Català del Voluntariat.

Normativa relacionada posterior a la supressió de l'INCAVOL

Altra legislació sobre associacionisme

  • Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions.
  • Decret 207/1999, de 27 de juliol, sobre l’estructura i el funcionament del Consell Català d’Associacions. Aquest decret acompleix i desplega, parcialment, la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions, que es va dictar en ús de la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya recollida a l’article 9.24 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Curs d'iniciació al voluntariat. 1994
  • Butlletí A l'abast. 1997-2006
  • El Servei civil. Institut Català del Voluntariat, 1997
  • "Congrés Europeu del Voluntariat". El llibre recull totes les ponències i intervencions del congrés celebrat a Sitges del 10 al 12 de desembre de 1998.
  • 2n Congrés Català de l'Associacionisme i el Voluntariat. El llibre recull les ponències i conclusions del 2n Congrés Català de l'Associacionisme i el Voluntariat celebrat el 15 i 16 novembre de 2002 i organitzat per l'INCAVOL amb la participació de 1.500 entitats de Catalunya. En aquesta publicació podeu trobar les ponències del congrés i les conclusions, així com la traducció al castellà, al francès i a l'anglès. Ponència marc: Model Català de l'Associacionisme i el Voluntariat i escenaris de futur; Ponència 1: Els perfils del voluntariat, Ponència 2: El voluntariat dins de l'organització; Ponència 3: Drets i deures de les organitzacions; Ponència 4: Una nova cultura organitzativa; Ponència 5: L'associacionisme i el voluntariat com a motor de canvis i facilitador de la convivència; Ponència 6: Participació ciutadana; Ponència 7: La promoció, el creixement i l'estructuració del Tercer Sector.
  • El voluntariat en família. La família: un nou perfil de voluntariat, 2003.
  • Guia El voluntariat corporatiu: una oportunitat per a l'empresa a Catalunya. 2003
  • "Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat"

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]