Joventut Nacionalista de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióJoventut Nacionalista de Catalunya
Manifestació de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) a Barcelona per l'Onze de Setembre.jpg
Participació de la JNC a la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya (2005) modifica
Dades
Nom curtJNC modifica
Tipusorganització política juvenil modifica
Ideologia políticaindependentisme català, liberalisme, europeisme, feminisme i progressisme modifica
Alineació políticacentredreta modifica
Història
ReemplaçaJoventuts de Convergència Democràtica de Catalunya modifica
Creació25 abril 1980 modifica
Activitat
Membres4.028 (2018) modifica
Governança corporativa
Seu 
Secretari generalJudith Toronjo Nofuentes (2019–) modifica
Òrgan de premsaEstel Blanc
Part dePartit Demòcrata Europeu Català (2016–) modifica
Diputats al
Parlament
0 / 135
Diputats al
Congrés
1 / 350

Lloc webjnc.cat modifica
Facebook: jncatalunya Twitter: JNCatalunya Instagram: jncatalunya Flickr: 38841196@N04 Modifica els identificadors a Wikidata

La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) és una organització política juvenil associada al Partit Demòcrata Europeu Català. S'autodefineix com a organització liberal, progressista, feminista, nacionalista, independentista i europeista.[1] Es creà l'abril de 1980 a Platja d'Aro com a joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), predecessora de l'actual Partit Demòcrata.[2] Josep Lluís Martín, investigador a la UAB sobre la història del catalanisme, subratlla la influència de la JNC en l'evolució del discurs sobiranista de l'antiga CDC.[3][4]

El març del 2019, Judith Toronjo rellevà Sergi Miquel al capdavant de la JNC en un congrés celebrat a Reus.

Presidències i secretaries generals[modifica]

Llista de presidents i secretaris generals de la JNC:[4]

Anys Presidència Secretaria general President del Consell Nacional
1980 — 1982 Sense presidència Ramon Camp i Batalla Josep Soler i Casanellas
1982 — 1984 Ramon Camp i Batalla Joan Oliveres i Bagués NC
1984 — 1986 Raimon Gusi i Amigó Enric Ticó i Buxadós NC
1986 — 1988 Enric Ticó i Buxadós Lluís Recoder i Miralles NC
1988 — 1989 Lluís Recoder i Miralles Jordi Martí i Galbis Jaume Padrós i Selma
1989 — 1991 Lluís Recoder i Miralles Carles Campuzano i Canadès NC
1991 — 1992 Feliu Guillaumes i Ràfols Carles Campuzano i Canadès Jordi Vendrell i Ros
1992 — 1994 Feliu Guillaumes i Ràfols Carles Campuzano i Canadès NC
1994 — 1996 Carles Campuzano i Canadès Josep Rull i Andreu Antoni Biarnés i Mas
1996 — 1998 Sense presidència Josep Rull i Andreu Pere Saló i Manresa
1998 — 2000 Sense presidència Jordi Xuclà i Costa Daniel Clivillé i Morató
2000 — 2002 Jordi Xuclà i Costa Albert Batalla i Siscart Marc Guerrero i Tarragó
2002 — 2004 Esther Roca i Isart Albert Batalla i Siscart NC
2004 — 2006 Albert Batalla i Siscart Jordi Cuminal i Roquet NC
2006 — 2008 Marc Pifarré i Estrada Jordi Cuminal i Roquet NC
2008 — 2010 Gerard Figueras i Albà Sense secretaria general Laura Costa
2010 — 2012 Gerard Figueras i Albà Sense secretaria general Oriol Martín i Berbois
2012 — 2015 Marta Pascal i Capdevila Sense secretaria general Ramon Morell i Sau
2015 — 2017 Sense presidència Sergi Miquel Valentí Pere Canal Oliveras
2017 — 2019 Sense presidència Sergi Miquel Valentí Judit Cabana Comas
2019 — 2021 Sense presidència Judith Toronjo Nofuentes Albert Pérez Garro

Referències[modifica]

  1. Pardo Torregrosa, Iñaki. «La JNC más liberal marca hoja ruta política en su primera convención ideológica» (en castellà). Barcelona: La Vanguardia, 14-05-2018. [Consulta: 16 maig 2018].
  2. «Joventut Nacionalista de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «La paraula innombrable». El Punt Avui, 26-05-2011.
  4. 4,0 4,1 Martín i Berbois, Josep Lluís. «Història de la Joventut Nacionalista de Catalunya 1980-2000 Tesi Doctoral». [Consulta: 19 juliol 2015].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joventut Nacionalista de Catalunya
  • Martín i Berbois, Josep Lluís. Joventut Nacionalista de Catalunya. Escola de Patriotes. Girona: Afers, 2011.