Joventut Nacionalista de Catalunya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióJoventut Nacionalista de Catalunya
Dades bàsiques
Abreviació JNC
Tipus entitat organització política juvenil
Ideologia independentisme català, liberalisme, europeisme, feminisme i progressisme
Posició política centrisme
Història
Predecessor Joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya
Fundació 25 abril 1980
Activitat
Membres 4.028 (juny 2018)
Organització i govern
Seu central 
Presidència sense valor
Secretariat Sergi Miquel Valentí
Publicació Estel Blanc
Afiliacions Partit Demòcrata Europeu Català
Convergència Democràtica de Catalunya
Diputats al
Parlament
1 / 135
Diputats al
Congrés
1 / 350

Web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) és l'organització juvenil del Partit Demòcrata Europeu Català. S'autodefinex com a organització liberal, progressista, feminista, nacionalista, independentista i europeista.[1] Es creà l'abril de 1980 a Platja d'Aro com a joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), predecessora de l'actual Partit Demòcrata.[2] Josep Lluís Martín, investigador a la UAB sobre la història del catalanisme, subratlla la influència de la JNC en l'evolució del discurs sobiranista de l'antiga CDC.[3][4]

El febrer de 2015 Sergi Miquel, ara diputat del Partit Demòcrata per Girona al Congrés dels Diputats des de 2016, rellevà Marta Pascal al capdavant de la JNC a través del primer procés de primàries de la formació.[5] El 2017 va tornar a ser escollit per dos anys més com a Secretari General de la formació jove en el congrés que la JNC va celebrar a Vilanova i la Geltrú el març del mateix any.[6]

Presidències i secretaries generals[modifica]

Participació de la JNC a la manifestació de l'11 de setembre de 2005

Llista de presidents i secretaris generals de la JNC:[4]

Anys Presidència Secretaria general President del Consell Nacional
1980 — 1982 Sense presidència Ramon Camp i Batalla Josep Soler i Casanellas
1982 — 1984 Ramon Camp i Batalla Joan Oliveres i Bagués NC
1984 — 1986 Raimon Gusi i Amigó Enric Ticó i Buxadós NC
1986 — 1988 Enric Ticó i Buxadós Lluís Recoder i Miralles NC
1988 — 1989 Lluís Recoder i Miralles Jordi Martí i Galbis Jaume Padrós i Selma
1989 — 1991 Lluís Recoder i Miralles Carles Campuzano i Canadès NC
1991 — 1992 Feliu Guillaumes i Ràfols Carles Campuzano i Canadès Jordi Vendrell i Ros
1992 — 1994 Feliu Guillaumes i Ràfols Carles Campuzano i Canadès NC
1994 — 1996 Carles Campuzano i Canadès Josep Rull i Andreu Antoni Biarnés i Mas
1996 — 1998 Sense presidència Josep Rull i Andreu Pere Saló i Manresa
1998 — 2000 Sense presidència Jordi Xuclà i Costa Daniel Clivillé i Morató
2000 — 2002 Jordi Xuclà i Costa Albert Batalla i Siscart Marc Guerrero i Tarragó
2002 — 2004 Esther Roca i Isart Albert Batalla i Siscart NC
2004 — 2006 Albert Batalla i Siscart Jordi Cuminal i Roquet NC
2006 — 2008 Marc Pifarré i Estrada Jordi Cuminal i Roquet NC
2008 — 2010 Gerard Figueras i Albà Sense secretaria general Laura Costa
2010 — 2012 Gerard Figueras i Albà Sense secretaria general Oriol Martín i Berbois
2012 — 2015 Marta Pascal i Capdevila Sense secretaria general Ramon Morell i Sau
2015 — 2017 Sense presidència Sergi Miquel Valentí Pere Canal Oliveras
2017 — 2019 Sense presidència Sergi Miquel Valentí Judit Cabana Comas

Referències[modifica]

  1. Pardo Torregrosa, Iñaki. «La JNC más liberal marca hoja ruta política en su primera convención ideológica» (en castellà). Barcelona: La Vanguardia, 14-05-2018. [Consulta: 16 maig 2018].
  2. «Joventut Nacionalista de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «La paraula innombrable». El Punt Avui, 26-05-2011.
  4. 4,0 4,1 Martín i Berbois, Josep Lluís. «Història de la Joventut Nacionalista de Catalunya 1980-2000 Tesi Doctoral». [Consulta: 19 juliol 2015].
  5. «Sergi Miquel relleva Marta Pascal al capdavant de la JNC a través del primer procés de primàries de la formació». Ara. [Consulta: 19 juliol 2015].
  6. «Sergi Miquel, reelegido secretario general de la JNC con el 77 % de los votos». La Vanguardia.

Bibliografia[modifica]

  • Martín i Berbois, Josep Lluís. Joventut Nacionalista de Catalunya. Escola de Patriotes. Girona: Afers, 2011. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joventut Nacionalista de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata