Vés al contingut

Platja d'Aro

Plantilla:Infotaula geografia políticaPlatja d'Aro
Imatge
Casa de la vila
Tipusentitat singular de població i capital municipal Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 41° 49′ 03″ N, 3° 04′ 06″ E / 41.8176°N,3.0683°E / 41.8176; 3.0683
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaBaix Empordà
MunicipiCastell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població8.977 (2024) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud13 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE17048000600 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT1704860006900 Modifica el valor a Wikidata

Platja d'Aro, antigament Platja d'Àreu, és una entitat de població del municipi baix-empordanès de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, juntament amb Castell d'Aro i s'Agaró.[1] Actualment, Platja d'Aro és el nucli de població principal del municipi i hi ha la casa de la vila. El 2009 tenia 7331 habitants,[2] un augment del 13,3 % en quatre anys, i el 2023 en tenia 8.803, però durant la temporada estival la població arriba a les 90.000 persones a causa de la gran quantitat de turisme que té la zona.[3]

La ciutat està situada en una zona molt turística que la podem anomenar com a l'Empordà Meridional, que conforma tots els municipis de costa del Baix Empordà. De fet, el municipi està envoltat d'altres municipis turístics veïns que també formen part d'aquesta zona, com Palamós, Begur, Sant Feliu de Guíxols, Calella de Palafrugell, Sant Antoni de Calonge, Pals i molts més municipis.

El petit veïnat de Fenals d'Aro, que només tenia 113 habitants a l'inici del segle xx, va desenvolupar-se durant el boom turístic dels anys 1960, i l'any 1962 va canviar el seu nom a l'actual de Platja d'Aro.[4] Té uns 32 hotels, 1600 pisos, tres càmpings que «sovint han deformat el paisatge».[2] La primera línia de mar té diversos edificis de gran altura (per exemple, una normativa de 1969 hi permetia construir fins a 58 metres d'alçada[5]).

És un centre important de comerç i de lleure diürn i nocturn de la Costa Brava. El carnaval de Platja d'Aro, recuperat en 1978 i inspirat en els models centreeuropeus, és un referent a la Costa Brava gràcies amb les seves disfresses i una Gran Rua de Carrosses i Comparses.[6]

El poble té més de dos quilòmetres de platja i un conjunt de cales que complementen el paisatge.[1]

Llocs d'interès

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Platja d'Aro». Visita Costa Brava. [Consulta: 28 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 «Platja d'Aro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «El 14 d'agost va ser el dia de màxim consum d'aigua de l'any a Platja d'Aro». FCC Aqualia, 27-08-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 29 setembre 2013].
  4. «Presentació del municipi». [Consulta: 14 agost 2023].
  5. «Ordenación turísitca de la Costa Brava, Sitios de Gerona, Los. 9/3/1969.» (en castellà). [Consulta: 16 agost 2023].
  6. Agulló, Emili. «40 anys de carnaval a Platja d'Aro». El Punt Avui, 19-02-2017. [Consulta: 15 agost 2022].

Bibliografia

[modifica]
  • Albert Villaplana i Masoliver, Antoni de Pàdua Puig-Pey Saur, Anàlisi del turisme d'oci nocturn de Platja d'Aro, 2004, 77 pàgines.
  • Joaquim Muntañola, Auca de la Platja d'Aro, Foment Municipal de Turisme de Castell-Platja d'Aro, 1988, 55 pàgines.

Enllaços externs

[modifica]