Laura Simó i Fabregat

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Laura Simó)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLaura Simó i Fabregat
Biografia
Naixement7 maig 1957 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1987 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 1f801927-344f-402e-8148-7ed06e2abca7 Discogs: 2844103 Modifica els identificadors a Wikidata

Laura Simó i Fabregat (Barcelona, 7 de maig de 1957) és una cantant relacionada amb el món del jazz i reconeguda artísticament com a Laura Simó.[1]

Trajectòria artística[modifica]

El 1987 s'edita el disc d'estàndards clàssics de jazz amb el nom de Bliss. En 1988 junt al pianista Conrad Setó, Lluís Atance al baix i David Simó a la bateria el grup Laura Simó & Conrad Setó Sound, que l'octubre de 1988 representa a Espanya en la categoria de jazz al Festival Mars International, a París. Des d'aquell any comença a treballar regularment amb el pianista Lucky Guri, i també amb Francesc Burrull. Enregistra dos temes del disc Jazz al Drac. Vol 1 en la Cova del Drac, amb músics locals, liderats pel trompetista Arnau Boix.[2] El 1990, el músic Juan Carlos Calderón la convida a realitzar diferents concerts amb la seva Big Band. També es presenta en diferents actuacions amb el trio de jazz format per Albert Bover al piano, Guillermo Prats al contrabaix i David Xirgu a la bateria.[3]

El 1993 participa en el concert de jazz Euroring 93 en el Palau de la Música Catalana de Barcelona, a càrrec de la Big Band de Barcelona dirigida per Francesc Burrull. Laura Simó i Carme Canela uneixen les seves veus per formar el grup Estamos Reunidas, amb Joan Vinyals a la guitarra, Xavi Ibáñez als teclats, David Simó a la bateria i Ignasi Zamora al baix elèctric.[4] Aquell mateix any, Tete Montoliu escull Simó com a vocalista per al seu trio, i juntament amb Horacio Fumero i Peer Wiboris, actuen per diferents capitals de l'Estat Espanyol. També entra a formar part de la Big Band de John Dubuclet.[5]

El 1997, el mateix sextet presenta el seu treball per diferents ciutats de l'Estat i a més realitza diferents concerts amb el trio de Tete Montoliu.[6]

El 1998 enregistra un nou disc juntament amb Joan Vinyals i Horacio Fumero que porta per títol Laura Simó. De cine, my favourite things,[7] enregistrat als estudis Gemecs de Premià de Mar. Per tercer any seguit, Laura Simó canta al Jamboree durant la setmana de Nadal, i en aquesta ocasió amb un monogràfic sobre Stevie Wonder, acompanyada per Xavi Ibáñez, Jordi Portaz, David Simó i Joan Vinyals.[8] El 2000, Laura Simó torna a reunir-se amb Carme Canela, aquest cop amb trio de jazz i presenten el seu treball al Festival de Jazz de Terrassa; a Tortosa, acompanyades de l'Acadèmic Big Band i també al Festival de Jazz de Lugo. Segueix també presentant en directe el seu espectacle dedicat al cinema i el 2 de novembre canta a l'Auditori de Barcelona, acompanyada per l'OBC, temes del compositor alemany Wilheim Gross. El mes de desembre presenta a la sala Luz de Gas de Barcelona, dins el Festival de Jazz de Barcelona, el seu nou espectacle: Laura Simó: De Cine europeo, acompanyada de la formació Ensemble de Bellaterra, dirigida pel saxofonista Eladio Reinón.[9]

El 2004 forma amb el pianista Francesc Capella el grup Laura Simó & Francesc Capella Trío, actuant en diferents festivals de jazz, al mateix temps produeix un programa de la televisió estatal suïssa ('Simply luxurious')[10] sobre la ciutat de Barcelona. L'octubre del mateix any comença a col·laborar amb Albert Guinovart, Laura Simó i l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSC), dirigida per Edmon Colomer, per a oferir un espectacle de musicals americans i catalans de Guinovart, arrenjants pel mateix músic, amb concerts al Teatre de la Faràndula de Sabadell, al Palau de la Música Catalana i en la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2005, a Alemanya fa una Masterclass Workshop i actua amb el grup de jazz Marcus Horn trio.[11] El 2007 s'edita el disc Laura Simó & Francesc Burrull interpreten Serrat,[12] editat per Stres Music, enregistrant l'espectacle que durant els últims anys havien presentat conjuntament la cantant i el pianista català, interpretant versions de cançons de Joan Manuel Serrat.

El 2009, Laura Simó i Pedro Ruy-Blas, s'uneixen per a l'espectacle en directe Sueño inmaterial en el que repassen els seus respectius repertoris, amb Carme Canela com a convidada especial. Acompanyats de 33 músics i dirigits per Joan Albert Amargós, canten el 20 de maig de 2009 al Teatro Español de Madrid, a Barcelona en concert del 15 de juny de 2009 en el Palau de la Música Catalana, on s'enregistra un CD i DVD en directe inèdit, i el 28 de juny del mateix any també canten al Zankel Hall del Carnegie Hall de Nova York.[13] El 2010 edita el seu segon disc en homenatge a Joan Manuel Serrat juntament amb el pianista Francesc Burrull amb el títol de Temps de pluja (Temps Record), amb el que fan una nova gira per diferents escenaris.[14] El gener de 2012 presenta la seva col·laboració en directe amb el baix barceloní Stefano Palatchi, de títol PalatchiSimo, amb temes de Gershwin, Porter, Ellington i d'altres autors clàssics del gènere.[15]

Discografia[16][modifica]

  • Bliss (1987)
  • Jazz al Drac, Vol. 1 (1988)
  • Laura Simó Sextet – The best is yet to come (1996, Actual Records)
  • Laura Simó: De cine – My Favourite things (1999, Actual Records)
  • Laura Simó: Senza fine (2002, Satchmo Records)
  • Laura Simó & Francesc Burrull interpreten Serrat (2007, Stress Music)
  • Gran Canaria Big Band (2008, Gofio Records)
  • Laura Simó & Francesc Burrull – Temps de pluja (2010, Temps Record)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]