Falsterbo 3

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióFalsterbo 3
Dades
Tipusgrup de música modifica

Discogs: 2523096 Modifica els identificadors a Wikidata

Falsterbo 3 [1] va ser un grup de folk català que va actuar entre 1968 i 1973.

Història[modifica]

Al gener de 1968 en Joan Boix Masramon, Eduard Estivill Sancho i Amadeu Bernadet funden el grup Falsterbo 3.

Falsterbo és un nom poc comercial, però hi havia un motiu per haver-lo triat com a nom del grup: Falsterbo era el poble de la xicota de Joan Boix, un poble històric de Suècia, el que hi ha més al sud, tocant a la mar Bàltica.

De la feina de tots tres va sorgir el juny de 1968 el primer disc EP, amb cançons com «Tota la tristor», «El cucut», «Deixa la por» i «Por a mar abaixo vai». Mig any després, al novembre del 68, assoleixen el seu primer gran èxit amb la cançó «Ai adéu, cara bonica», editada en el seu segon EP, amb la qual arriben al primer lloc de vendes de discos en català i aconsegueixen que tothom la conegui i la canti.

El març de 1968 graven en directe el seu recital a l'Aliança del Poble Nou, a Barcelona. Posteriorment, una de les cançons enregistrades –«Ole duli»- formarà part del 2n LP del Grup de Folk “Folk 2”.

Els components de Falsterbo 3 també formen part del Grup de Folk, juntament amb músics com Xesco Boix, Jaume Arnella, Pau Riba, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Jordi Roure, Jordi i Albert Batiste, Gabriel Jaraba, Consol i Ramon Casajuana i Sisa, entre d’altres.

Preparen el Festival Folk del Parc de la Ciutadella i hi actuen. Aquest festival és una fita històrica, ja que va ser el primer macrofestival celebrat a Catalunya: 9.000 persones i 7 hores de música. No paren d’actuar: fan de teloners de Joan Manuel Serrat (Sant Boi del Llobregat, Mataró, Tamariu, Montmeló, Palamós, Sants, Sant Hipòlit de Voltregà).

A finals de 1968, Joan Boix va deixar el grup i Montse Domènech s'hi va incorporar. Així va quedar establerta l'estètica definitiva de Falsterbo: unes bones veus amb cuidades harmonies, senzilles però amb molt de gust, perquè tothom pogués cantar amb ells. Era la consolidació de l'estètica de la música folk a Catalunya.

Durant l'any 1969, Falsterbo 3 va aprofundir en el coneixement de la música folk d’altres països musicant poemes de Celso Emilio Ferreiro, compromès poeta gallec. Fruit d’aquesta feina va ser l'aparició del seu tercer disc gravat l'abril del 69 amb les cançons «Monólogo del viejo trabajador» i «Si Rudo...»

Durant aquest any fan 85 actuacions, entre les quals destaca una gira per Madrid on participen en el Festival de la Canción Testimonio, i recitals a Zamora, Valladolid, Salamanca, Ferrol, Ponferrada, Vigo i Saragossa, entre d’altres. Eren temps de molta repressió política i cantar cançons folk amb lletres compromeses era tota una aventura. Els recitals eren vigilats per la policia i ells, fitxats.

El 1970 torna Joan Boix i és Amadeu Bernadet el que se'n va definitivament del grup (a causa del servei militar, obligatori aleshores). A l'agost de 1970 editen el seu quart treball, un nou senzill amb les cançons «L’estranya joguina» i «Quan el sol es pon», que posteriorment esdevingueren temes molt coneguts del grup. Continuen fent actuacions per tot Catalunya fins que al maig del 1971 surt el seu primer LP, anomenat senzillament «Folk», amb la cançó emblemàtica del grup: «Paff, el drac màgic».

Les crítiques els són molt favorables i en destaquen l'acurat treball de veus i guitarres, i la feina seriosa i intel·ligent (Àngel Casas, a El Correo Catalán i Revista Presència).

La tornada de Joan Boix al grup és molt esperada pels seus companys, però malauradament va desenvolupar una terrible i incapacitant esquizofrènia, que va marcar la posterior evolució del grup. Era difícil de seguir amb les actuacions per les greus fluctuacions de la seva salut, condicionades pels diferents ingressos en centres psiquiàtrics, i treballar nous temes era una tasca feixuga.

Amb tot i això, aprofitant els moments bons, van poder editar un altre LP a principis de l'any 1973, anomenat «Sons», amb arranjaments d’Enric Herrera, membre del mític grup Màquina!, i amb l'ajuda de músics com Ia Clua, Jordi Clua, Max Sunyer, Juan Soriano, Jaume Cortadellas, Gerard Bouvier, Oriol Carreras i Paco Pi. Les cançons eren pròpies i mantenien l'acurada harmonia de veus.

La malaltia de Joan Boix impedeix una correcta promoció i malgrat les bones crítiques i el suport del públic, Falsterbo 3 es veu obligat a fer l'última actuació com a grup a Figueres el setembre de 1973.

A l'abril de 1975 el Grup de Folk decideix gravar un nou LP. El grup estava inactiu des de la seva dissolució a finals del 69, però la demanda d’Àngel Fàbregues, de la discogràfica Els 4 vents, va tornar a reunir el grup i també Faslterbo 3. Eduard Estivill, Montse Domènech i Joan Boix van aprofitar la reunió per retornar al món artístic –en un breu període de bonança de la malaltia de Joan- i gravar el seu tercer LP, anomenat «Ja no tinc altra sortida», amb cançons que han perdurat fins avui, com «Camí ral», «Ja no tinc altra sortida» o «Ensenya els fills».

Actuen a la cinquena edició de les Sis Hores de Cançó de Canet davant de més de 40.000 persones. Però, malauradament, les condicions de salut de Joan Boix tornen a impedir la continuïtat del grup.[2]

Components[modifica]

Grups precedents

  • JOAN I EDUARD (1967) (Joan Boix+ Eduard Estivill)

Falsterbo 3

  • FALSTERBO 3 (1968) (J. Boix, E. Estivill, A. Bernadet)
  • FALSTERBO 3 (1969) (E. Estivill, A. Bernadet, M. Domènech)
  • FALSTERBO 3 (1970-1973) (M. Domènech, J. Boix, E. Estivill)

Continuïtat del nom

  • FALSTERBO (1982-1987) (M. Domènech, E. Estivill)
  • FALSTERBO MARÍ M. Domènech, E. Estivill, Isidor Marí 1999

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]