Falsterbo 3

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióFalsterbo 3
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 2523096 Viasona: falsterbo-3 Modifica el valor a Wikidata

Falsterbo[1] és un grup de folk-rock-country, català que va començar a actuar el 1967. El 2021 han publicat el seu últim treball ADEU, PAF. 53 anys cantant i fent cantar. Han gravat un total de 163 cançons (123 com Falsterbo, 29 amb el Grup de Folk i 11 amb Isidor Marí). Els seus referents musicals han estat els grups de Califòrnia dels finals dels 60.

Història[cal citació][modifica]

El gener de 1968 en Joan Boix Masramon, Eduard Estivill Sancho i Amadeu Bernadet funden el grup Falsterbo 3. Abans, en Joan Boix i l'Eduard Estivill, ja formaven un grup, anomenat Joan i Eduard, cantant cançons com Noia Negra, "espiritual" adaptat per en Joan. Van actuar per primer cop als Lluïsos de Gràcia, el setembre del 1967, convidats pel ja existent Grup de folk.

Falsterbo era el poble de la xicota de Joan Boix, un poble històric de Suècia, el que hi ha més al sud, tocant a la mar Bàltica.

De la feina de tots tres va sorgir el juny de 1968 el primer disc EP, amb cançons com «Tota la tristor», «El cucut», «Deixa la por» i «Por a mar abaixo vai». Mig any després, al novembre del 68, assoleixen el seu primer gran èxit amb la cançó «Ai adéu, cara bonica», editada en el seu segon EP, amb la qual arriben al primer lloc de vendes de discos en català i aconsegueixen que tothom la conegui i la canti.[cal citació]

El març de 1968 graven en directe el seu recital a l'Aliança del Poble Nou, a Barcelona. Posteriorment, una de les cançons enregistrades –«Ole duli»- formarà part del 2n LP del Grup de Folk “Folk 2”.

Els components de Falsterbo 3 també formen part del Grup de Folk, juntament amb músics com Xesco Boix, Jaume Arnella, Pau Riba, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Jordi Roure, Jordi i Albert Batiste, Gabriel Jaraba, Consol i Ramon Casajuana i Sisa, entre d’altres.

Preparen el Festival Folk del Parc de la Ciutadella i hi actuen. Aquest festival esdevé el primer macrofestival celebrat a Catalunya: 9.000 persones i 7 hores de música.[cal citació] Actuen de teloners de Joan Manuel Serrat (Sant Boi del Llobregat, Mataró, Tamariu, Montmeló, Palamós, Sants, Sant Hipòlit de Voltregà).

A finals de 1968, Joan Boix va deixar el grup i Montse Domènech s'hi va incorporar. Així va quedar establerta l'estètica definitiva de Falsterbo 3.

Durant l'any 1969, Falsterbo 3 va aprofundir en el coneixement de la música folk d’altres països musicant poemes de Celso Emilio Ferreiro, compromès poeta gallec. Fruit d’aquesta feina va ser l'aparició del seu tercer disc gravat l'abril del 69 amb les cançons «Monólogo del viejo trabajador» i «Si Rudo...».

Durant aquest any fan 85 actuacions, entre les quals destaca una gira per Madrid on participen en el Festival de la Canción Testimonio, i recitals a Zamora, Valladolid, Salamanca, Ferrol, Ponferrada, Vigo i Saragossa, entre d’altres. Eren temps de molta repressió política i cantar cançons folk amb lletres compromeses era tota una aventura.[cal citació] Els recitals eren vigilats per la policia i ells, fitxats.[cal citació]

El 1970 torna Joan Boix i és Amadeu Bernadet el que se'n va definitivament del grup (a causa del servei militar, obligatori aleshores). L'agost de 1970 editen el seu quart treball, un nou senzill amb les cançons «L'estranya joguina» i «Quan el sol es pon», que posteriorment esdevingueren temes molt coneguts del grup.[cal citació] Continuen fent actuacions per tot Catalunya.

Discografia[modifica]

Folk (1971)[modifica]

El maig del 1971 surt el seu primer LP, anomenat senzillament «Folk», amb la cançó emblemàtica del grup: «Paff, el drac màgic».

Les crítiques els són molt favorables i en destaquen l'acurat treball de veus i guitarres, i la feina seriosa i intel·ligent (Àngel Casas, a El Correo Catalán i Revista Presència).[cal citació]

La tornada de Joan Boix al grup és molt esperada pels seus companys, però malauradament va desenvolupar una terrible i incapacitant esquizofrènia, que va marcar la posterior evolució del grup.[cal citació] Era difícil de seguir amb les actuacions per les greus fluctuacions de la seva salut, condicionades pels diferents ingressos en centres psiquiàtrics, i treballar nous temes era una tasca feixuga.[cal citació]

Sons (1973)[modifica]

Amb tot i això, aprofitant els moments bons, van poder editar un altre LP a principis de l'any 1973, anomenat «Sons», amb arranjaments d’Enric Herrera, membre del grup Màquina!, i amb l'ajuda de músics com Ia Clua, Jordi Clua, Max Sunyer, Juan Soriano, Jaume Cortadellas, Gerard Bouvier, Oriol Carreras i Paco Pi. Les cançons eren pròpies i mantenien l'acurada harmonia de veus.

La malaltia de Joan Boix impedeix una correcta promoció i malgrat les bones crítiques i el suport del públic, Falsterbo 3 es veu obligat a fer l'última actuació com a grup a Figueres el setembre de 1973.[cal citació]

Ja no tinc altra sortida (1975)[modifica]

A l'abril de 1975 el Grup de Folk decideix gravar un nou LP. El grup estava inactiu des de la seva dissolució a finals del 69, però la demanda d’Àngel Fàbregues, de la discogràfica Els 4 vents, va tornar a reunir el grup i també Faslterbo 3. Eduard Estivill, Montse Domènech i Joan Boix van aprofitar la reunió per retornar al món artístic –en un breu període de bonança de la malaltia de Joan- i gravar el seu tercer LP, anomenat «Ja no tinc altra sortida», amb cançons que han perdurat fins avui, com «Camí ral», «Ja no tinc altra sortida» o «Ensenya els fills». Actuen a la cinquena edició de les Sis Hores de Cançó de Canet de Mar davant de més de 40.000 persones. Però, malauradament, les condicions de salut de Joan Boix tornen a impedir la continuïtat del grup.[2]

Rastres (1983)[modifica]

L'any 1983, un altre cop, l'Àngel Fàbregues va animar a l'Eduard Estivill i la Montse Domènech a fer noves cançons. És un retorn després de set anys de silenci. El grup es torna a reunir i graven un nou vinil anomenat RASTRES, on és barregen cançons pròpies amb adaptacions d'autors consagrats. L'estil canvia una mica per l'influència del director musical, Ia Clua que toca les guitarres acústiques junt amb l'Eduard Estivill. És un folk-rock més adient a l'època. S'acompanyen de músics com Jordi Clua al baix, Francis Rabassa a la bateria, Josep Maria Paris, a la guitarra elèctrica, Les veus són de la Montse Domènech, l'Eduard Estivill i l'ia Clua. A més a més fan cors: Anna Dobon, Mercè Borràs, Carme Pol i Tere Pérez. Les cançons son: Desperta – Federico i la mama – Quasi t'estimo – Assossegat – El mar confident dels meus petons – La casa humida vora el mar – Noia Bruna – Recital – El boig dels carrers ataca de nou – Com mai abans – El líder del grup – Rastres d'escuma.

Amics i Records (1984)[modifica]

L'any 1984 Faslterbo fitxen per PDI, successora de la pionera Edigsa. Manuel Ibañez, director de la discogràfica, confia en ells i graven el seu nou Long play, que surt el 1985. S'anomena AMICS I RECORDS.Les cançons són de la Montse Domènech i l'Eduard Estivill. Ia Clua, també col·labora amb els arranjaments i la direcció musical. Els músics són amics, com sempre. Ton Bohigas toca la guitarra elèctrica, l'ia Clua i l'Eduard Estivill les guitarres acústiques, Paco Pi el baix i el cel·lo, Andreu Simón la bateria, J.M. Pagan el piano, Imma Udina la mandolina, Pere Bardagí el violi i Marc Berguedà el saxo. Josep Maria Bardagí, fa una col·laboració amb guitarres i teclats. El Jordi Batiste canta cors. A la canço SOMNI D'OVNI, cantan un cor de nens de 7-8 anys. Son: Laia i Mireia Porta, Elisenda i Elisabeth Ramallo, Mireia i Pau Pascual, Violeta Batiste i Carla Estivill. Les cançons gravades van ser: Metamorfosi – Somni d'ovni – Música – Records d'amiga – Ciutat gris – D'aquí a molts anys – Potser un dia comprendras – Nits de Sausalito – El cantautor – Nas de cigronet – Quartet – Un estiu, un bar.

A cada instant (1986)[modifica]

El 1986 FALSTERBO graven i editen un nou LP amb la discogràfica PDI anomenat A CADA INSTANT. En aquesta ocasió els acompanyen Imma Odina a la Mandolina, Paco Pi al baix i cel·lo, Anton Bohigas a la guitarra elèctrica, Andreu Simón a la bateria i les guitarres son d'Eduard Estivill i Ia Clua que també va portar la direcció musical. La majoria de cançons són composicions de la Montse i l'Eduard. Les cançons son: A cada instant – Uns ulls que fan bonic – Pressentiment – Star – Força vital – Ombra de lluna – Bus – Intimitat – Per fi sols – Striptease – A mitja nit.

Falsterbo 20 anys (1987)[modifica]

El 1987 FALSTERBO va complir 20 anys d'existència. Eduard Estivill i Montse Domènech decideixen celebrar-ho i graven un nou LP. Porta per nom FALSTERBO 20 ANYS.

Els músics que hi van col·laborar van ser: Guitarres: Josep Maria Bardagí, Albert Cubero, Ia Clua, Quico Pi de la Serra i Eduard Estivill. Baix: Jordi Clua. Bateria: Francis Rabassa. Teclats: Jordi Badia i Agustí Fernández. Saxo: Marc Bergada. Piano: Ricard Miralles. Guillermina Motta veu a L'estranya joguina. Joan Manuel Serrat veus a Paf el Drac Màgic i Raons que Rimen. Quico Pi de la Serra veu a Camí Rocós i Camí Ral. Dos + Un: (Manuel Joseph, Jordi Clua i Ia Clua) veus a Com els Ocells. Ia & Batiste: (Ia Clua i Jordi Batiste) Veus a Somni D'Ovni. Pau Riba: Lletra nova a Ai, Adeu, Cara Bonica (El cant del desencant)

CANÇONS: Paf, el Drac Màgic – Quan el sol es pon – Somni d'ovni – Camí Rocós – L'estranya joguina – Sorprèn-me – Raons que Rimen – Com els Ocells – Camí ral – El cant del desencant – Miralles (instrumental)

Falsterbo Marí (1989) Montse Domènech, Eduard Estivill, Isidor Mari Mayans[modifica]

Casualitats: un dia de 1999 l'Eduard Estivill i l'Isidor Marí es troben a l'aeroport d'Eivissa i, mentre volen junts cap a Barcelona, recorden els temps en què coincidien als escenaris.

Per què no ens trobem i cantem junts algunes cançons? Dit i fet. A partir d'aquí, tot ha anat molt de pressa: els orígens musicals de Falsterbo 3 i d'Isidor Marí eren tan pròxims que ben aviat les veus i els instruments van trobar el seu lloc. Uns quants assaigs, alguna actuació informal, i sorgia la possibilitat de presentar una mostra d'aquestes cançons a l'Espai.

No es tractava de reconstruir UC ni Falsterbo 3: apareixia una nova tonalitat. La Montse, l'Eduard i l'Isidor s'havien d'anomenar d'alguna manera i l'Eduard va pensar que si existeix el blau marí també podia existir un nou color que es digués, per exemple, Falsterbo Marí: Ressona un color nou...

Salta un ocell (2000)[modifica]

L'Abril del 2000 surt SALTA UN OCELL, el primer CD de Falsterbo Marí, editat per Virgin.

Disc d´especial interès pel seu valor pedagògic. Les cançons estan gravades dues vegades. La segona, amb un grup de nens, als quals FALSTERBO MARÍ ensenyen a fer segones veus, cors o sobrecants (els «secrets» de les cançons).El disc porta un llibret on es troben les lletres amb els acords, perquè tothom pugui tocar les cançons amb una guitarra.

Músics: Ia Clua, Cinto Bonell, Pau Cabruja, Josep Gomariz, Ernest Martínez, Joan Viñals. Col·laboració del grup “Gossos” a ´Tots els colors de l’aigua´.Cançons: Els dies no en tenen la culpa – Paf, el drac màgic – Tots els colors de l’aigua – Estimada Doris – Ratolinet – L'estranya joguina – La seva vida és la vida – Quan el sol es pon – El poll i la puça.

El disc assoleix un gran èxit de vendes. Falsterbo Marí torna amb força. La popularitat puja i comença una etapa de moltes actuacions. Alguns exemples són: Castellví de Rosanes, juny 1999, Sant Agustí (Eivissa) agost 99, Teatre Victòria, Barcelona, Nov. 99, L'Espai, Barcelona, febrer 2000, Luz de Gas, Barcelona 2000, La Planeta, Girona abril, 2000, Centre d'Art Tradicionarius, Barcelona, abril 2000, Eivissa, abril i maig, 2000, Manresa Juny 2000, Sant Esteve de Palautordera Juliol 2000, La Pobla de Claramunt Juliol 2000, Escola mestres Rosa Sensat, Barcelona, juliol 2000, Mataró, el Clap, juliol 2000 i Sta. Cristina d'Aro Juliol 2000, La Cellera de Ter, maig del 2001, Mercat de Música viva de Vic, juliol 2001. També van ser frequents les intervencions a TV2 i TV3, així com als programes de ràdio i mitjans de comunicació.[cal citació]

Cor de Crom (2002)[modifica]

L'èxit assolit amb Salta un Ocell, els porta a preparar el que seria el seu disc més brillant d'aquesta època. Amb una nova discogràfica, Música Global, van triar 15 cançons. Tres composicions pròpies d'Isidor Marí i les altres, d'autors estrangers, com Cat Stevens, Beatles, Bob Dylan, Donovan, Kansas, Neal Young, Peter, Paul and Mary, magistralment adaptades per Isidor Marí.

Toni Xucla, brillant músic, es va encarregar de la direcció musical. També va tocar guitarres i mandolina. Amb els altres components del grup, van fer els arrangements. Els musics eran Juan Aguilar i Pau Carreras: violins, Carlos Duque: baix, Jeroni Pagan: piano i teclats, Oriol Prats: flauta, Santi Salas: percussió, David Simon: bateria, Eduard Estivill i Isidor Marí: guitarres acústiques. També hi van col·laborar, amb la guitarra elèctrica, l'Emili Valeriola, el Jofre Bardagi, posant veu a Pols en el vent, la Laia Porta, fent corus a Embòlica les penes i Sanibel i per últim la primera veu a Mirar Endavant, és del Cris Juanico.

COR DE CROM ha estat el disc mes venut de l'història de Falsterbo. Va ser presentat a l'Espai (Barcelona) el 31 d'octubre del 2002, amb un gran èxit de públic i critica.[cal citació] El grup va fer més de 50 actuacions, moltes d'elles conjuntament amb els seus companys del Grup de folk.

Clandestí (2015)[cal citació][modifica]

Entre el 2011 i 2015, l'Isidor Marí fa una extensa feina, adaptant cançons de diversos autors. Fins i tot es van gravar, però la discogràfica, en aquell moment DISCMEDI, no va poder aconseguir els permisos de totes les cançons. Per això no està en el mercat. El CD porta per nom CLANDESTÍ i les cançons són: Corre solposta, El Primer dia, Prop, lluny, per tot arreu, Noia Bruna, L'avió surt Cançó per Annie. Ja surt el sol, Imagineu, Germans són tots els homes, Prendre un infant per la mà, Parlant amb l'Àngel, Dels dos costats, i Cançó dels Falziots.

Nit amiga (2018)[modifica]

El 2013, entra a formar part del grup, Jordi Marquillas, music polifacètic, que toca el violi, la mandolina, la guitarra, el piano, el baix i canta com els àngels. S'integra perfectament i completa la formació. Ara són Eduard Estivill, Montse Domènech, Isidor Marí i Jordi Marquillas. L'Isidor deixa el grup el 2016 i Falsterbo segueix gravant cançons. PICAP, la nova discogràfica edita el 2018 el CD anomenat NIT AMIGA, amb 10 cançons originals. Un altre destí, Caminant, Plujosa nit, Nit amiga (que va ser banda sonora del documental de TV3 "De llit en llit"), Peixos de colors, Llum daurada, Sorprèn.me, Si et digués, A la vora del camí, No hi ha roses per demà. Grans companys músics van col·laborar, com Toni Hernández, amb guitarres, baix, teclats i percussió, a més a més del violí i la mandolina del Jordi Marquillas i les veus dels tres FALSTERBO.

El 2018, Falsterbo celebra el seu 50 aniversari, amb un concert mític al Centre d'art Tradicionarius. Fan un repàs de les cançons mes emblemàtiques i estan acompanyats d'amics com Isidor Marí, Ricky Araiza i Albert Guitart. L'espectacle va anar precedit per una petita obra teatral, dirigida per Lluís Elies (ajudant de direcció durant molts anys dels Joglars).

Col·laboracions amb el Grup de Folk[modifica]

Falsterbo ha format part del Grup de Folk, des dels seus inicis. Han participat al primer gran festival a l'aire lliure, organitzat per Àngel Fàbregues al Parc de la Ciutadella. Va ser el Maig del 1968 amb més de 7.000 persones. https://www.youtube.com/watch?v=D38VJiBlhyU

Posteriorment han col·laborat en totes les gravacions i actuacions que ha fet el Grup de Folk. Las mes rellevants han estat al Parc de la Ciutadella per celebrar els 50 anys del primer concert (2018)

https://www.youtube.com/watch?v=m4-E-YVh89E&list=RDm4-E-YVh89E&start_radio=1&rv=m4-E-YVh89E&t=128, al Palau de la Música, l'any 2008 https://www.youtube.com/watch?v=VTLQu2brU9E i al concert per La Llibertat, davant de més de 90.000 persones, al Camp Nou, cantant Vull ser Lliure el 2013.https://www.youtube.com/watch?v=tc-rYXvBgQA&list=RDm4-E-YVh89E&index=3

Col·laboracions amb Isidor Marí[modifica]

  • Disc "Ansa per ansa" 13 cançons (2 instrumentals). Any 2006 [3]

Relació de discos (16 albums amb un total de 123 cançons) [4][modifica]

  • Tota la tristor Falsterbo-3, Àlbum EP. 1967
  • Ai adéu cara bonica Falsterbo-3, Àlbum EP. 1968
  • Monólogo del viejo trabajador Falsterbo-3 SENZILL (dues cançóns), Àlbum. 1969
  • L'estranya joguina Falsterbo-3 SENZIL (dues cançóns) 1970
  • Folk Falsterbo-3 Àlbum VINIL. 1971
  • Sons Falsterbo-3 Àlbum VINIL 1973
  • Ja no tinc altra sortida Falsterbo-3, Àlbum VINIL. 1975
  • Rastres Falsterbo Àlbum VINIL. 1982
  • Amics i records Falsterbo, Àlbum VINIL. 1984
  • A cada instant Falsterbo, Àlbum VINIL. 1986
  • Falsterbo 20 anys Falsterbo, Àlbum VINIL. 1987
  • Salta un ocell Falsterbo Marí, Àlbum CD. 2000
  • Cor de crom Falsterbo Marí, Àlbum. CD 2002
  • Clandestí Falsterbo Marí 2015 CD (no publicat per falta de permisos de les editorials
  • Nit amiga Falsterbo, Àlbum CD. 2018
  • Adeu, Paf Falsterbo, Album VINIL I CD. 2021

Discografia de Falsterbo compartida amb el Grup de Folk (6 CD i 29 cançons) [5][modifica]

  • Folk 2 Festival de Folk ALS 4 VENTS 1968. Falterbo 3 canta: Ole duli
  • Folk 5 (Gravat en directe a l'Aliança del Poble Nou) ALS 4 VENTS/EDIGSA 1975 Falsterbo 3 canta: El dia que el vaixell vindra, Ja no tinc altra sortida, Es molt tard i Per tú
  • Els temps encara estan canviant (volum 1) DISCMEDI 2001 Falsterbo Marí canten: No serem moguts, La vall del riu vermell, Ai adeu cara bonica, Kumbaià,
  • Els temps encara estan canviant (volum 2) DISCMEDI 2003 Falsterbo Marí canten: El dia que el Vaixell vindra, Mou Senyor, Tots junts vencerem, Quan el sol es pon, El vell Smoky, Noi vaguerós, el Soldat Universal
  • Que fas Polisso? Homenatge al Xesco Boix (amb Jaume Arnella, Jordi Pujol, Oriol Tranvia, Jordi Roure, Montse Soler) DISCMEDI 2007 Falsterbo Marí canten: Una dona llarga i prima, El gripau blau, Que s'han fet d'aquelles flors, La Monja de Moià, Les capsetes, La Fada de Roses, Uyimbube, Vull ser lliure.
  • No es molt tard (amb Jordi Marquillas, Toni Hernandez, Ricky Araiza, Jordi Pujol i Joana Cluselles) DISCMEDI 2012. Falsterbo Marí canten: Roseta d'Olivella, L'últim que faria jo mai, L'home estatic, Cami Ral, La viudeta.

Components[modifica]

Grups precedents

  • Joan i Eduard (1967) (Joan Boix + Eduard Estivill)

Falsterbo 3

  • Falsterbo 3 (1968) (J. Boix, E. Estivill, A. Bernadet)
  • Falsterbo 3 (1969) (E. Estivill, A. Bernadet, M. Domènech)
  • Falsterbo 3 (1970-1973) (M. Domènech, J. Boix, E. Estivill)

Continuïtat del nom

  • Falsterbo (1982-1987) (M. Domènech, E. Estivill)
  • Falsterbo Marí M. Domènech, E. Estivill, Isidor Marí 1999-2016
  • Falsterbo M. Domènech, E. Estivill, Jordi Marquillas 2013-2021


Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]