Eduardo Alonso Colmenares

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduardo Alonso Colmenares
Eduardo Alonso Colmenares, La Ilustración Española y Americana.jpg
Biografia
Naixement 13 d'octubre de 1820
Corella
Mort 31 de març de 1888(1888-03-31) (als 67 anys)
Madrid
Arms of Spain (1871-1873).svg  Ministre de Gràcia i Justícia
5 d'octubre de 1871[1] – 26 de maig de 1872
President José Malcampo y Monge
Práxedes Mateo Sagasta
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Gràcia i Justícia
3 de setembre de 1874[1] – 31 de desembre de 1874
President José Malcampo y Monge
Práxedes Mateo Sagasta
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Foment
1 de març de 1874[1] – 3 de setembre de 1874
President Juan Zavala de la Puente
Práxedes Mateo Sagasta
Escudo de España 1874-1931.svg  President del Tribunal Suprem d'Espanya
1882 – 1888
Activitat
Ocupació Jurista
Ocupador Tribunal Suprem d'Espanya
Partit Partit Liberal
Família
Pare José Alonso Ruiz de Conejares
Modifica les dades a Wikidata

Eduardo Alonso Colmenares (Corella (Navarra) 13 d'octubre de 1820 - Madrid, 31 de març de 1888). Advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Amadeu I, cartera que tornaria a ocupar juntament amb la de ministre de Foment després de la I República. Durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena va ocupar la presidència del Tribunal Suprem.

Biografia[modifica]

Després d'estudiar Dret a Madrid va exercir l'advocacia a Tudela, Madrid i Pamplona i després d'això ingressa en la judicatura i exerceix com a fiscal en les Audiències de Sevilla, Barcelona i Granada fins que en 1859 es trasllada a les colònies americanes on exercirà els càrrecs de Regent de l'Audiència de l'Havana i de Santo Domingo, i el d'Intendent General de Cuba.[2]

Amb la revolució de 1868 torna a Espanya i inicia la seva carrera política quan és elegit diputat al Congrés per la circumscripció de Navarra en les eleccions de 1871, tornant a resultar elegit en els comicis de 1872 per la circumscripció de Logronyo.[3] Posteriorment, en 1877, passaria al Senat com a senador vitalici.[4]

Va ser ministre de Gracia i Justícia entre el 5 d'octubre de 1871 i el 26 de maig de 1872 als governs que van presidir José Malcampo y Monge i Práxedes Mateo Sagasta. Posteriorment, i novament sota la presidència de Sagasta, tornaria a ocupar aquesta mateixa cartera entre el 3 de setembre i el 31 de desembre de 1874. També ocuparia la cartera de Foment entre el 13 de maig i el 3 de setembre de 1874 en un gabinet presidit per Juan Zavala de la Puente. Entre 1882 i 1888 va ocupar la presidència del Tribunal Suprem.[5]

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Eugenio Montero Ríos
Manuel Alonso Martínez
Ministre de Gràcia i Justícia
Arms of Spain (1871-1873).svg

1871-1872
(setembre-desembre) 1874
Succeït per:
Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
Francisco de Cárdenas y Espejo
Precedit per:
Tomás María Mosquera García
Ministre de Foment
Escudo de España 1874-1931.svg

(març-setembre) 1874
Succeït per:
Carlos Navarro Rodrigo
Precedit per:
Fernando Calderón Collantes
President del Tribunal Suprem d'Espanya
Escudo de España 1874-1931.svg

1882-1888
Succeït per:
Eugenio Montero Ríos