José Alonso Ruiz de Conejares

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosé Alonso Ruiz de Conejares
 Ministre de Gràcia i Justícia
Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg
21 de maig de 1841 – 17 de juny de 1842
President Antonio González y González

30 de juliol de 1854 – 28 de novembre de 1854[1]
President Baldomero Espartero
 President del Tribunal Suprem d'Espanya
Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg
1854 – 1855
Dades biogràfiques
Naixement 21 de setembre de 1781
Corella
Mort 12 d'abril de 1855(1855-04-12) (als 73 anys)
Madrid
Activitat professional
Ocupació Magistrat i polític
Ocupador Tribunal Suprem d'Espanya
Altres dades
Partit polític Partit Progressista
Cònjuge Juana Ciriaca de Colmenares
Fills Eduardo Alonso Colmenares
Modifica dades a Wikidata

José Alonso Ruiz de Conejares (Corella, 21 de setembre de 1781 - Madrid, 12 d'abril de 1855) va ser un jurista i polític liberal espanyol, ministre de justícia durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

El 1806 es llicencià en dret i el 1810 fou president de la Junta Central de Navarra i ministre del consell de Navarra durant la guerra del francès. El 20 de maig de 1814 fou nomenat censor de Publicacions, el 28 de novembre de 1814 assessor de la Junta de Sanitat i el 8 d'abril de 1815 assessor de Rendes generals i estancades (8 d'abril de 1815). A causa de les seves tendències liberals fou detingut durant l'etapa absolutista del regnat de Ferran VII d'Espanya.[2] Va desenvolupar la seva professió com a jurista tant com fiscal com magistrat de diferents Audiències. Durant el Trienni Liberal va formar part de la Societat Patriòtica de Pamplona, raó per la qual després de l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís va perdre tots els seus càrrecs.

En esclatar la Primera Guerra Carlina va donar suport Isabel II i l'11 de febrer de 1834 fou nomenat comissari regi a Biscaia. Es va mostrar partidaris que tant el País Basc com Navarra uniformitzessin la seva legislació foral respecte de l'espanyola. Pel gener de 1838, va ser membre de la Comissió encarregada de redactar les noves jurídiques espanyoles i el maig de 1841 fou nomenat Ministre de Gràcia i Justícia fins juny de 1842. Durant el seu mandat es va aprovar la Llei Paccionada Navarresa. També dictar una llei que sotmetia als religiosos a la jurisdicció ordinària, però no s'arribà a aprovar.[2]

En 1843, 1846 i 1854 fou elegit novament diputat per Ávila, Navarra i Madrid.[3] Entre juliol i novembre de 1854 fou novament Ministre de Gràcia i Justícia en el tercer gabinet de Baldomero Espartero. Poc després fou nomenat president del Tribunal Suprem,[4] càrrec que ocupar breument a causa de la seva mort el 12 d'abril de 1855.

Obres[modifica]

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Álvaro Gómez Becerra
Pedro Gómez de la Serna y Tully
Ministre de Gràcia i Justícia
Escudo de España 1874-1931.svg

1841-1842
(juliol-setembre) 1854
Succeït per:
Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz
Joaquín Aguirre de la Peña
Precedit per:
Francisco Olabarrieta y Urquijo
President del Tribunal Suprem d'Espanya
Regne d'Espanya

1854-1855
Succeït per:
Claudio Antón de Luzuriaga