Vés al contingut

Fernando Fernández de Córdova Valcárcel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFernando Fernández de Córdova Valcárcel

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Fernando Fernández de Córdova Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 setembre 1809 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 1883 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Ultramar
14 agost 1872 – 30 agost 1872
Ministre de Guerra
13 juny 1872 – 24 febrer 1873
← Francisco Serrano DomínguezDomingo Moriones i Murillo →
Ministre de Guerra
24 juliol 1871 – 5 octubre 1871
← Francisco Serrano DomínguezJoaquim de Bassols i de Maranyosa →
Ministre d'Estat
24 juliol 1871 – 5 octubre 1871
← Cristino Martos BalbiJosé Malcampo y Monge →
Ministre de Guerra
16 setembre 1864 – 30 març 1865
← José María Marchessi y OleagaFelipe Rivero y Lemoine →
Ministre de Guerra
17 juliol 1854 – 19 juliol 1854
← Anselmo Blaser San MartínLeopoldo O'Donnell →
President del Consell de Ministres d'Espanya
17 juliol 1854 – 18 juliol 1854
← Luis José Sartorius y TapiaÁngel de Saavedra →
Capità general de Catalunya
4 setembre 1848 – 27 novembre 1848
← Manuel Pavía y LacyManuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen →
Ministre de Guerra
31 agost 1847 – 3 agost 1847
← Manuel de Mazarredo y MazarredoRamón María Narváez y Campos →
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar, ministre Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat
Partit Radical Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontEnciclopèdia Militar Sitin Modifica el valor a Wikidata

Fernando Fernández de Córdova Valcárcel (castellà: Fernando Fernández de Córdova) (Buenos Aires, 2 de setembre de 1809 - Madrid, 30 d'octubre de 1883), II marquès de Mendigorría, fou un militar espanyol, fill del capità de fragata de la Reial Armada José María Fernández de Córdova y Rojas i de María de la Paz Rodríguez de Valcárcel y O'Conrry, I marquesa de Mendigorría. Juntament amb el seu germà Luis va combatre en la Primera Guerra Carlista. Pertanyia al Partit Moderat i més tard al Partit Demòcrata-Radical.

Caràcter

[modifica]
Fernándo Fernández de Córdova, 2n Marquès de Mendigorría

Amb 21 anys va obtenir el grau de tinent coronel i el comandament d'un batalló en incorporar-se a l'abril de 1834 a la tropa isabelina de Gerónimo Valdés. Mancava de tota experiència militar, ignorant l'esforç físic que havia de realitzar el soldat del carrer, mentre que ell només es movia muntat a cavall. Bé aviat, igual que el seu germà Luis, va ser detestat per la tropa que tenia al seu comandament pel mal tracte que dispensava als seus soldats. Ell mateix explica en les seves memòries que res més rebre el comandament a Vitòria, en veure que un dels seus soldats no saludava com devia a un tinent, «...vaig manar en l'acte al batalló posar armes a l'espatlla i fent sortir al granader vint passos al capdavant, el vaig fer despullar de les seves armes i equip i aplicar seixanta pals per quatre caps de la companyia al toc de fagina. Executat amb rigor el càstig i gairebé exánime el granader, el vaig manar conduir a l'hospital».

Carrera política i militar

[modifica]

Va ascendir a tinent general en 1847 i va ser destinat a Itàlia per restaurar el poder temporal de Papa Pius IX i enderrocar a la República Romana, democràticament triada. Va ocupar el Ministeri de la Guerra i del 17 al 19 de juliol de 1854 va ser President del Consell de Ministres en plena crisi revolucionària. Malgrat haver estat partidari d'Isabel II, es va unir al moviment revolucionari de 1868 que va enderrocar la Corona. Novament va ser Ministre de la Guerra amb Amadeu I i amb la Primera República Espanyola, però en 1873 es va retirar per complet de la vida política.

Bibliografia

[modifica]
  • Fernando Fernández de Córdova. Mis memorias íntimas. Madrid, 1886.


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Pavía y Lacy
Capità General de Catalunya

1848
Succeït per:
Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen
Precedit per:
Luis José Sartorius y Tapia
President del Consell de Ministres

1854
Succeït per:
Ángel de Saavedra
Precedit per:
Manuel de Mazarredo y Mazarredo
Anselmo Blaser San Martín
José María Marchessi y Oleaga
Francisco Serrano Domínguez
Francisco Serrano Domínguez
Ministre de la Guerra

1847
1854
1864 - 1865
1871
1872 - 1873
Succeït per:
Ramón María Narváez
Leopoldo O'Donnell
Felipe Rivero y Lemoine
Joaquim de Bassols i de Maranyosa
Domingo Moriones Murillo
Precedit per:
Cristino Martos Balbi
Ministre d'Estat

1871
Succeït per:
José Malcampo y Monge