Luis José Sartorius y Tapia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLuis José Sartorius y Tapia
Jose Luis Sartorius.jpg
Luis José Sartorius, per Vicente Esquivel. 1878. (Congrés dels Diputats).
Nom original Luis José Sartorius Tapia
 President del Consell de Ministres d'Espanya
Escudo de España 1874-1931.svg
19 de setembre de 1853 – 17 de juliol de 1854
 Ministre de la Governació
Escudo de España 1874-1931.svg
4 d'octubre de 1847 – 19 d'octubre de 1849
President Ramón María Narváez y Campos

20 d'octubre de 1849 – 14 de gener de 1851
President Ramón María Narváez y Campos

19 d'octubre de 1853 – 17 de juliol de 1854
President Luis José Sartorius y Tapia
 Ministre de Comerç i Instrucció
Escudo de España 1874-1931.svg
3 de novembre de 1847 – 10 de novembre de 1847
President Ramón María Narváez y Campos
Dades biogràfiques
Naixement 1820
Sevilla
Mort 22 de febrer de 1871(1871-02-22) (als 51 anys)
Madrid
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Altres dades
Partit polític Partit Moderat
Modifica dades a Wikidata

Luis José Sartorius y Tapia, comte de San Luis, (Sevilla, 1820 - Madrid, 22 de febrer de 1871) va ser un periodista i polític espanyol durant el regnat d'Isabel II.

Biografia[modifica]

De família d'origen polonès, era parent del marquès de Cela[1] també ostentava el títol de vescomte de Priego[2] segons relata en les seves memòries el comte de Benalúa duc de San Pedro de Galatino:[3]

« Sartorius va ser agraciat en 1848 per la Reina Isabel amb el Comtat de San Luis i al mateix temps amb el títol de Vescomte de Priego. La seva mare es deia Joaquina de Tapia i Sánchez de Oviedo, enllaçada per parentiu amb els Marquesos de Castelló. L'actual Comte de San Luis, el seu fill, company meu de la infantesa i cadet amb mi, ha estat també fa pocs anys Ministre de la Corona. »

Sartorius es va formar com a autodidacta en periodisme, fundant El Heraldo, periòdic que es va convertir en un dels puntals del Partit Moderat durant el regnat d'Isabel II. Des de les seves pàgines va combatre amb vehemència la regència d'Espartero, la qual cosa li va permetre en recompensa ser elegit Diputat en 1843. Va ser Ministre de Governació amb Ramón María Narváez i en l'exercici d'aquest càrrec, en 1849, va crear el segell de correus, per regularitzar i agilitar la correspondència arreu d'Espanya. Des d'aquest càrrec va controlar els processos electorals i se li atribueix haver falsificat molts dels resultats en diferents eleccions mentre va ocupar el càrrec, per la qual raó fou obligat a dimitir en 1851.

Va ser nomenat President del Consell de Ministres el 19 de setembre de 1853, en plena crisi dels governs moderats des de la caiguda de Juan Bravo Murillo. Després de perdre diverses votacions en el Congrés dels Diputats i el Senat, el 9 de desembre va decidir dissoldre les Cambres i governar mitjançant Decret, vulnerant la Constitució de 1845. En aquest període va iniciar la persecució dels moderats addictes a Leopoldo O'Donnell, així com als progressistes fins que es va produir La Vicalvarada i, amb ella, la fi de la Dècada Moderada i el pas al Bienni Progressista.

De la seva labor cal destacar, per la seva projecció ulterior, la reglamentació de la propietat literària i la seva regulació dels drets d'autor, la qual cosa li va valer l'aurèola de mecenes de les lletres espanyoles.[4] El doctor José Valenzuela y Márquez li dedicà en 1854 la seva obra De la naturaleza de la enajenación mental.[5]

Va morir a Madrid el 22 de febrer de 1871.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis José Sartorius y Tapia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. A. Parejo, Revolución liberal y élites locales. Dos ejemplos antequeranos de la segunda mitad del siglo XIX, en De Economía e Historia, Estudios en Homenaje de José Antonio Muñoz Rojas, Antonio Gómez Mendoza y Antonio Parejo (Eds.) Málaga 1998.
  2. Salamanca, Ávila y Segovia. (España). Castilla la Nueva, por J.M. Quadrado y V. de la Fuente. (España). 1886.
  3. Duque de San Pedro de Galatino. Prologo de mis memorias: La Revolución - La Emigración - Alfonso XII - La Restauración (1867-1875). Ed. Blass. Madrid.
  4. Base documental d'Història Contemporània de Catalunya.
  5. Valenzuela y Márquez, José. De la naturaleza de la enajenación mental. Imprenta de José María Ducazcal. Madrid, 1854. [1] en Google Books. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea
President del Govern Espanyol
Escudo de España 1874-1931.svg

1853-1854
Succeït per:
Fernando Fernández de Córdova Valcárcel
Precedit per:
Antonio Ros de Olano
Ministre de Comerç i Instrucció
Escudo de España 1874-1931.svg

(setembre) 1847
Succeït per:
Juan Bravo Murillo
Precedit per:
Patricio de la Escosura Morrogh
Trinidad Balboa
Pedro Egaña Díaz de Carpio
Ministre de Governació
Escudo de España 1874-1931.svg

1847-1849
1849-1851
1853-1854
Succeït per:
Trinidad Balboa
Fermín Arteta Sesma
Antonio de Ríos Rosas