Vés al contingut

Fermín Arteta Sesma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFermín Arteta Sesma

Retrat de Fermín Arteta per Antonio María Esquivel Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Fermín de Arteta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juliol 1796 Modifica el valor a Wikidata
Corella (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 desembre 1880 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques
5 abril 1851 – 20 octubre 1851
← Santiago Fernández NegreteMariano Miguel de Reynoso →
Ministre de la Governació
14 gener 1851 – 5 abril 1851
← Luis José Sartorius y TapiaManuel Bertrán de Lis y Ribes →
Governador civil de Barcelona
15 gener 1850 – 5 juliol 1850
← Miguel Tenorio de CastillaVentura Díaz Astillero de los Ríos →
Senador al Senat espanyol
6 octubre 1849 – octubre 1868
Circumscripció electoral: senador vitalici
Director de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya
14 juliol 1849 – 30 desembre 1849
Diputat al Congrés dels Diputats
4 gener 1847 – 7 octubre 1849
Circumscripció electoral: Tudela
Diputat al Congrés dels Diputats
19 desembre 1845 – 31 octubre 1846
← Joaquín José de Muro y Vidaurreta
Circumscripció electoral: Logronyo
Governador civil de la província de Madrid
23 maig 1845 – 7 març 1846
Ministre de la Governació
29 agost 1840 – 11 setembre 1840
← Francisco Cabello RubioFrancisco Cabello Rubio →
Diputat al Congrés dels Diputats
4 gener 1838 – 18 novembre 1839
Circumscripció electoral: Navarra
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Carlina Modifica el valor a Wikidata
Premis

Fermín Arteta Sesma (Corella, 8 de juliol de 1796 - Madrid, 15 de desembre de 1880) va ser un polític navarrès, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.[1]

Biografia

[modifica]

Ingressà a la milícia el 1814, quan s'allistà a la guàrdia valona i va formar part del Batalló Sagrat, dedicant-se durant un temps com a enginyer militar a estudiar la restauració dels castells de Burgos i Pancorbo. Amb l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís s'hagué de retirar a Cadis, però després tornà a l'exèrcit i participà en la repressió del pronunciament d'Espoz i Mina el 1830, que li comportà l'ascens a capità.

L'esclat de la primera guerra carlina (1831) l'agafà a Saragossa, i participà en el front del Nord. La seva actuació li va valer l'ascens a comandant de Batalló d'Infanteria i la Creu Llorejada de Sant Ferran. Va ser elegit diputat a Corts per Navarra els anys 1837, 1839 i 1844.[2]

Fou Ministre de la Governació en el govern interí de Modesto Cortázar Leal de Ibarra (agost-setembre de 1840), després fou nomenat governador civil de Madrid, i elegit diputat per Logronyo el 1846. A l'any 1849 va ser nomenat senador reial vitalici[3] i governador civil de Barcelona el 1850, càrrec des del que va combatre amb especial intensitat l'incipient moviment obrer barceloní.

Reclamat una altra vegada al ministeri de la Governació en 1851, aquest mateix any va ocupar la cartera de Foment amb el Partit Moderat, en el govern de Juan Bravo Murillo. Durant el seu mandat va prendre mesures per a la implantació del sistema mètric decimal.[4] Va ser membre del Consell Reial fins a 1854, data en què es retirà a Corella.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 31 gener 2016].
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Fitxa del Senat
  4. Fermín Arteta[Enllaç no actiu] a l'Enciclopedia de Navarra
  5. Biografia a l'Enciclopedia Vasca Auñamendi


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco Cabello Rubio
Luis José Sartorius y Tapia
Ministre de Governació
Escut d'Espanya

(agost-setembre) 1840
(gener-abril) 1851
Succeït per:
Francisco Cabello Rubio
Manuel Bertrán de Lis y Ribes
Precedit per:
Miguel Tenorio
Governador Civil de Barcelona

(gener-juliol) 1850
Succeït per:
Ventura Díaz
Precedit per:
Santiago Fernández Negrete
Ministre de Foment

(abril-octubre) 1851
Succeït per:
Mariano Miguel de Reynoso