15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs. Queden 16 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1412 - Casp: Ferran I és escollit rei d'Aragó.
• 1943 - Barcelona: Es reobre el Teatre Romea després de la guerra civil.

Resta del món

• 533 - A prop de Cartago: Batalla de Tricamarum, última batalla de la Guerra Vandàlica enfrontament entre les forces dels Vàndals, i les tropes de l'Imperi Romà d'Orient. Victòria romana d'Orient.
• 687 - Roma: és nomenat Papa de Roma Sergi I.
• 1462, Emirat de Gibraltar: Enric IV de Castella va incorporar l'Emirat de Gibraltar a la Corona de Castella.
• 1640 - Portugal: Joan IV de Portugal és coronat com a Rei de Portugal després d'iniciar una revolució l'1 de desembre de 1640 que va aconseguir expulsar els castellans.
• 1834 - Arquijas (Navarra): la batalla d'Arquijas de la primera guerra carlina va acabar amb la retirada dels dos bàndols.
• 1937 - Terol: comença la Batalla de Terol que acabarà el 22 de febrer de 1938 amb victòria franquista.
• 1946 - Tailàndia esdevé membre de l'ONU.
• 1961 - Israel: Adolf Eichmann és condemnat a morir a la forca per crims contra la humanitat, sentència que es compleix l'1 de juny de 1962.
• 1976 - Espanya: s'hi celebra el referèndum que plebiscitarà la Llei per a la Reforma Política.
• 1976 - Samoa esdevé membre de l'ONU.
• 1995 - El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees emet l'anomenada Llei Bosman.
• 1995 - Madrid: Els estats membres de la Unió Europea acorden la creació d'una moneda comuna europea, l'Euro.
• 1994 - Palau esdevé membre de l'ONU.
• 2000 - Txernòbil (Ucraïna): La central nuclear de Txernòbil tanca definitivament després del greu accident de l'any 1986.
• 2001 - Pisa (Itàlia): Es reobre el públic la Torre de Pisa, després d'una dècada d'obres per la reconstrucció i estabilització.

Naixements

Països Catalans

• 1846 - Barcelona: Eusebi Güell i Bacigalupi, industrial, polític i mecenes català
• 1894 - Santiago de Xile: Joaquim Zamacois i Soler, compositor i professor de música català.
• 1926 - Barcelona: Josep Maria Castellet, escriptor, crític literari i editor català
• 1972 - Barcelona: Manuel Gibernau Bultó, conegut com a Sete Gibernau, pilot de motociclisme català.
• 1976 - Sabadell: Roger Garcia, futbolista català.
• 1979 - Solsona: Raül Garrigasait i Colomés, filòleg clàssic, escriptor, traductor i editor català.
• 1982 -
  • Grau de Castelló: Marina Albiol Guzmán, política valenciana que ha estat eurodiputada al Parlament Europeu.
  • Caracas, Veneçuela: Irene Bou Linares, artista hispano-veneçolana que viu a Mataró.
• 1994 - Sabadell: Elisabet Casanovas, actriu catalana.

Resta del món

• 37, Antium, Latium: Neró, emperador romà.
• 130, Roma: Luci Aureli Ver, ascut amb el nom de Luci Ceioni Còmmode, emperador romà.
• 1533, Llangadwaladr, illa d'Anglesey, Regne Unit: Owen Lewis, bisbe gal·lès.
• 1488, Àndria, Pulla: Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, aristòcrata napolità de sang reial què arribà a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix
• 1610, Anvers: David Teniers el Jove, pintor barroc flamenc,
• 1832, Dijon, França: Gustave Eiffel, enginyer civil francès.
• 1840, Berlín: Louis-César Desormes, compositor francès del Romanticisme.
• 1843, Madrid: Francisco Silvela, polític i escriptor espanyol. Ppesident del govern entre el 1899 i el 1902.
• 1852, París, França): Antoine Henri Becquerel, físic francès, Premi Nobel de Física
• 1859, Białystok, Polònia: Ludwik Lejzer Zamenhof, oftalmòleg polonès, creador de l'idioma esperanto.
• 1860, Tórshavn, illes Fèroe: Niels Ryberg Finsen, metge danès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1903 per les seves investigacions dels efectes terapèutics de la llum.
• 1870, Brtnice (Moràvia, Imperi Austrohongarès, avui República Txeca): Josef Hoffmann, arquitecte i dissenyador industrial (m. 1956).
• 1907, Rio de Janeiro, Brasil): Óscar Niemeyer, arquitecte brasiler.
• 1912, Sacramento: Ray Eames, artista i dissenyadora estatunidenca esdevinguda clàssica del segle XX (m. 1988).
• 1915, Amsterdam: Carel Kneulman, escultor, il·lustrador i artista gràfic neerlandès.
• 1916, Pongaroa, Nova Zelanda: Maurice Wilkins, biofísic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 pel seu descobriment de l'estructura de l'ADN.
• 1945, Tunis: Selma Baccar, cineasta, productora i política tunisenca, primera dona a fer un llargmetratge a Tunísia.
• 1959, Vicente Noble, Barahona, República Dominicana): Lucrecia Pérez, immigrant dominicana a Madrid, víctima mortal de racisme i xenofòbia, el primer cas reconegut com a tal a Espanya (m. 1992).
• 1979: San Diego, Califòrnia, Estats Units: Adam Brody, actor estatunidenc

Necrològiques

Països Catalans

• 1227: Alemany d'Aiguaviva, bisbe de Girona.
• 1478 - Barcelona: Miquel Delgado, 33è president de la Generalitat de Catalunya.
• 1909 - Barcelona: Francesc Tàrrega, compositor i guitarrista valencià.
• 1917 - Barcelona: Teresa Guasch i Toda, fundadora, juntament amb Teresa Toda i Juncosa, de la congregació de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep.
• 1950 - Barcelona: Josep Maria Folch i Torres, escriptor català (n. 1880).
• 1990 - Barcelona: Miquel Coll i Alentorn, polític català, president del Parlament de Catalunya entre 1984 i 1988.

Resta del món

• 1673, Roma: Salvator Rosa, pintor, gravador i poeta del barroc italià.
• 1675, Delft, Comtat d'Holanda: Johannes Vermeer, pintor holandès (n. 1632).
• 1713, Roma: Carlo Maratta, pintor pontifici italià de l'alt barroc.
• 1785, Estocolm: Lars Lalin, poeta i compositor suec.
• 1885:
  • Lisboa: Ferran II de Portugal, conegut com «el Rei-Artista», rei de Portugal (1837-1853) i regent del Regne (1853-1855).
  • París, França: Jacques Charles François Sturm, matemàtic francès.
• 1889, San Francisco: Karl Formes, cantant d'òpera alemany
• 1890, Estats Units: Bou Assegut, cabdill sioux, vencedor de la batalla de Little Big Horn.
• 1917, Madrid: Gumersindo de Azcárate, jurista, pensador, historiador, catedràtic i polític lleonès (n. 1840).
• 1927, París, Elsa von Freytag-Loringhoven, primera artista dadaista (n. 1874).
• 1943, Kansas City: Fats Waller, pianista i organista de jazz, cantant i director d'orquestra nord-americà (n. 1904).
• 1951, Nova York: María Grever, compositora de música popular mexicana, autora de boleros molt coneguts (n. 1885).
• 1958, Zuric, Suïssa: Wolfgang Pauli, un dels pares fundadors de la mecànica quàntica i autor del principi d'exclusió de Pauli. Premi Nobel de Física l'any 1945.
• 1962, Hollywood, Califòrnia, EUA: Charles Laughton, actor i director de cinema i teatre, nascut al Regne Unit.
• 1991, Kíev, RSS d'Ucraïna: Vasili Zàitsev, franctirador de l'exèrcit roig soviètic.
• 1966, Chicago, EUA: Walt Disney, director, animador i productor de cinema estatunidenc.
• 1979, Newbury Park, Califòrnia: Ethel Lackie, nedadora nord-americana, guanyadora de dues medalles olímpiques (n. 1907).
• 2008, Guayaquil, Equador: León Febres-Cordero, polític equatorià, President de l'Equador.
• 2010, Santa Monica, EUA: Blake Edwards, director de cinema, guionista i productor estatunidenc.
• 2012, Sanà: Jamala al-Baidhani, activista iemenita que donà suport als drets civils de les dones amb diversitat funcional.
• 2021, Berea, Kentucky: bell hooks, intel·lectual, feminista, i militant estatunidenca (n. 1952).

Festes i commemoracions

• Santoral: sant Urbici de Nocito, monjo; beata Maria Vittoria de Fornari Strata, fundadora de l'Orde de la Santíssima Anunciació; venerable Teresa Guasch i Toda, fundadora de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 15 de desembre

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:15 de desembre.