Tórshavn

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaTórshavn
Tórshavn Insigna.svg
Tinganes 57.jpg

Localització
Torshavn on Faroe map.png
 62° 00′ 00″ N, 6° 47′ 00″ O / 62°N,6.7833333333333°O / 62; -6.7833333333333
EstatRegne de Dinamarca
País autònomilles Fèroe
MunicipisTórshavnar, Faroe Islands Tradueix
Capital de
Població
Total 13.326 (2019)
• Densitat 113,9 hab/km²
Geografia
Superfície 117 km²
Banyat per Sandá River Tradueix
Altitud 24 m
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Coord.: 62° 0′ N, 6° 47′ O / 62.000°N,6.783°O / 62.000; -6.783

Tórshavn (pronunciat /ˈtʰɔu̯ʂhan/) és la capital de les Illes Fèroe i, amb 18.420 habitants, la seva ciutat més gran. Està situada al sud-est de l'illa de Streymoy tot mirant cap a Nólsoy.

La seu del govern feroès, està situada a l'antic barri de Tinganes, a la península de Skansapakkhusið. En aquest indret s'hi va reunir el Løgting, el parlament tradicional de les Illes, fins a mitjans del segle XIX, quan es va traslladar a una altra zona de la ciutat.

Hi ha el Tórsvøllur, l'estadi on juga la Selecció de futbol de les Illes Fèroe, amb una capacitat d'uns 6000 espectadors.

Etimologia[modifica]

El nom de la ciutat prové del nòrdic antic Þórshöfn, que significa "port de Thor", en honor al déu del tro de la mitologia nòrdica. Aquest nom pagà indica que Tórshavn va ser fundada abans de l'any 1000, data aproximada de la introducció del cristianisme a les Fèroe. La majoria dels feroesos anomenen la ciutat simplement amb el nom de Havn (port) i vàries empreses és la nomenclatura que utilitzen.

Geografia[modifica]

Tórshavn està situada al centre geogràfic de l'arxipèlag de les Fèroe, a la costa sud-est de illa de Streymoy. A l'est de la ciutat hi ha l'illa Nólsoy, que protegeix de manera efectiva el port natural de la ciutat; sense Nólsoy el desenvolupament de Tórshavn com a ciutat portuària possiblement mai s'hagués produït. La península de Tinganes divideix el port en dues parts: l'Eystaravág, a l'est, i el Vesteravág, a l'oest. El petit riu Sanda desemboca a la platja de Sandagerði i serveix de límit entre Tórshavn i la localitat de Argir.[1]

Amb el temps, l'àrea urbana de Tórshavn ha desbordat els seus límits originals, de manera que les localitats veïnes d'Argir i Hoyvík són com barris de la ciutat.

A més de delimitar amb l'Oceà Atlàntic, la ciutat es troba flanquejada per la muntanya Húsareyn (374 metres), al nord-oest, i la muntanya Kirkjubøreyn (350 metres), al sud-oest, on s'ubica el poble de Kirkjubøur i el límit sud de Streymoy, anomenat Kirkjubønes. Tórshavn està assentada en una de les zones més planes de totes les Fèroe.

Demografia[modifica]

El municipi de Tórshavn comprèn 18 localitats i té una població estimada de 21.592 habitants per al 2019, el que representa el 41% de la població total de les Illes Fèroe. És el municipi més gran de l'arxipèlag i el més poblat. La densitat de població és de 113,9 hab/km². Cal considerar tanmateix que la major part del terme municipal està despoblat.[2]

Evolució de la població a la ciutat de Tórshavn
Any Població Any Població Evolució de la població (període 1985–2007)
1801 554 1998 11 954 Tórshavn Demography (1985-2007).png
1854 900 1999 12 117
1900 1 656 2000 12 278
1925 2 896 2001 12 334
1950 5 607 2002 12 445
1975 11 329 2003 12 569
1985 12 330 2005 12 605
1990 13 124 2009 12.384
1995 11 568 2013 12 245
1997 11 771 2017 12 981

La ciutat de Tórshavn té una població aproximada de 13.000 habitants. Malgrat avui en dia l'àrea de la ciutat esta completament urbanitzada, es divideix en tres localitats històriques i estadísticament separades: Tórshavn pròpiament dita, amb 13.326 habitants, i els suburbis de Hoyvík (4.122) i Argir (2.187).[3]

A part del nucli urbà, hi ha 15 localitats més que depenen de l'ajuntament de Tórshavn. En general, són nuclis costaners escassament poblats; 5 d'ells superen els 100 habitants i el més gran és Kollafjørður, amb 818 habitants.[4] La base danesa de Mjørkadalur no compta amb població fixa.[5] Finalment, Úti á Bø, al sud de l'illa Streymoy, està deshabitada.

La península de Skansapakkhusið, on hi ha l'espai anomenat Tinganes, seu tradicional del parlament feroès
parcial del port de Tórshavn.
Nuclis de població Població
(2019)
Argir 2.187
Hestur 20
Hoyvík 4.122
Hvítanes 109
Kaldbak 239
Kaldbaksbotnur 11
Kirkjubøur 74
Kollafjørður 818
Koltur 1
Mjørkadalur 0
Nólsoy 224
Norðradalur 9
Oyrareingir 44
Signabøur 147
Sund 2
Syðradalur 10
Tórshavn 13.326
Velbastaður 249
TOTAL 21.592

Història[modifica]

Reconstruir la història de la ciutat és complicat perquè no existeixen fonts escrites dels seus primers 600 anys. Segons la Saga dels feroèesos, les Fèroe es van poblar mitjançant colons noruegs que fugien de la tirania del rei Harald I al llarg del segle IX.[6] Aquests colons víkings van crear el seu propi parlament, el thing, que el va establir a la península de Tinganes, a Tórshavn, el 825. Durant l’època víking, era costum fer les reunions del thing en un lloc neutral i deshabitat. El Tinganes en aquell moment complia amb aquestes característiques, i se li afegia l'avantatge de trobar-se en un espai central de l’arxipèlag. Aquells víkings es reunien sobre les roques planes del Tinganes cada estiu. Quan l'era víking va finalitzar el 1035, es va instal·lar un mercat en aquest antic lloc de trobada.

Al llarg de l’edat mitjana, l’estreta península que forma el Tinganes va conformar el nucli central de la primigènia Tórshavn. El 1271 es va establir un monopoli comercial a Tórshavn per a la corona noruega i s'hi van anar a establir funcionaris reials.[7] Tot el comerç entre Noruega i les Illes Fèroe havia de passar primer per Bergen.[8] Segons un document de l'any 1271, dos vaixells cobrien regularment la ruta entre Tórshavn i Bergen amb càrregues de sal, fusta i cereals.

Esports[modifica]

Tórshavn, com a capital, és el punt central de l'esport feroès. Gundadalur és la zona esportiva més gran, on hi ha a més l'estadi de futbol de Tórsvøllur, el més gran de l'arxipèlag amb una capacitat per a 6.040 espectadors.[9] Aquest estadi és l'oficial de l'equip nacional de futbol de les Illes Fèroe. Al voltant de la ciutat encara hi ha dos camps de futbol més, pistes de tennis cobertes, pistes de bàdminton i una piscina.

La ciutat té diversos clubs de futbol, inclosos tres equips de la primera divisió feroesa: el HB Tórshavn, el B36 Tórshavn i l'Argja Bóltfelag. Altres clubs de futbol de la ciutat són el FF Giza (Nólsoy), el FC Hoyvík o el Undrið FF. L'handbol és el segon esport més popular a Tórshavn. Els equips d'handbol de la ciutat són el Kyndil, el Neistin i l'Ítróttafelagið H71. L'equip nacional d'handbol de les illes entrena també a la ciutat. La ciutat de Tórshavn té diversos clubs de rem, incloent el Havnar Róðrarfelag i el Róðrarfelagið Knørrur.[10]

Cada any, al juliol, se celebra la volta ciclista de les Illes Fèroe. Aquesta cursa, que comença a Klaksvík i acaba a Tórshavn, porta per nom Kring Føroyar (volta a les Fèroe).[11]

Personatges il·lustres[modifica]

Agermanaments[modifica]

Referències[modifica]

  1. «The River Sandá which separates Tórshavn from Argir, Havnadalur, Faroe Islands, Nólsoy in the Back Ground» (en anglès). geoview.onfo. [Consulta: 16 gener 2019].
  2. «Statistical Database» (en anglès). [Consulta: 4 agost 2019]. «Base de dades estadística de les Illes Fèroe»
  3. «Statistical Database» (en anglès). [Consulta: 4 agost 2019]. «Base de dades estadística de les Illes Fèroe»
  4. «Statistical Database» (en anglès). [Consulta: 4 agost 2019]. «Base de dades estadística de les Illes Fèroe»
  5. «Soldaterforeningen Mjørkadalur (Associació de soldats)» (en danès). Mjøerkadalur.. [Consulta: 12 octubre 2019].
  6. «Bygdir, sum megu roknast at vera eldri enn frá um ár 1200» (en feroès). Heimabeiti. [Consulta: 10 novembre 2019].
  7. Trolle, 2003, p. 34-35.
  8. Trolle, 2003, p. 6-9.
  9. «Faroe Islands» (en anglès). We Care about Football. UEFA, 2011, pàg. 35-36.
  10. «Ítróttasanband Føroya» (en feroès). ISF.fo Confederació d'esports i comitè olímpic feroès. [Consulta: 16 gener 2019].
  11. «Effo Kring Føroyar(Tour de Faroe)» (en anglès). Tórshavnar súkklufelag. [Consulta: 16 gener 2019].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Trolle, Annette Lerche. Færøerne. Et land i Norden (en danès). Forlaget Klematis, 2003. ISBN 87-7905-728-4. 

Enllaços externs[modifica]