1000
|
Per a altres significats, vegeu «mil (desambiguació)». |
 | |
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1000 (m) |
| Islàmic | 390 – 391 |
| Xinès | 3696 – 3697 |
| Hebreu | 4760 – 4761 |
| Calendaris hindús | 1055 – 1056 (Vikram Samvat) 922 – 923 (Shaka Samvat) 4101 – 4102 (Kali Yuga) |
| Persa | 378 – 379 |
| Armeni | 449 |
| Rúnic | 1250 |
| Ab urbe condita | 1753 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ix - segle x - segle xi | |
| Dècades | |
| 970 980 990 - 1000 - 1010 1020 1030 | |
| Anys | |
| 997 998 999 - 1000 - 1001 1002 1003 | |
L'any 1000 és un any secular que comença en dilluns. És l'últim any del segle X i del primer mil·lenni.
A Europa, l'any 1000 és considerat com el final de l'Alta edat mitjana i l'inici de la Plena edat mitjana. En el Món islàmic és considerat com a part de l'Edat d'or de l'islam; a la Xina hi domina la Dinastia Song, al Japó és part del Període Heian, a Corea hi ha la Dinastia Goryeo. A l'Àfrica subsahariana és el període d'apogeo de l'Imperi de Ghana i els regnes de Kanem-Bornu i Shoa es converteixen a l'islam.
Esdeveniments.
[modifica]- La població mundial arriba a 300 milions de persones. La població mundial s'estima en una forquilla entre 254 i 345 milions de persones.[1] Les ciutats més poblades de la Terra eren:[2]
- Constantinoble (Imperi Romà d'Orient) 500.000
- Còrdova (Califat de Còrdova) 450.000
- Kaifeng (Xina) 400.000
- Angkor (Cambodja) 200.000
- Kyoto (Japó) 175.000
- El Caire (Califat d'Egipte) 135.000
- Bagdad (Califat de Bagdad) 125.000
- Nixapur (Pèrsia) 125.000
- Al-hasa (Aràbia) 110.000
- Patan (Índia) 100.000
- Els hutus arriben a Ruanda.
- Leif Eriksson arriba a les costes de Nord-amèrica i les anomena Vinland.
- Es funda la ciutat de Dhaka, Bangladesh.
Països catalans
[modifica]Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent
[modifica]Al comtat de Cerdanya, Conflent i Berga:
- El comte Guifré II de Cerdanya, Berga i Conflent acudeix juntament amb els seus germans, l'Abat Oliba i Berenguer d'Elna a una donació que Bernat Tallaferro de Besalú atorga al Monestir de Cuixà.[3]
Península ibèrica
[modifica]- Inici del Regnat de Sanç III el Gran de Pamplona.[4]
Europa
[modifica]- Es creia que arribaria l'apocalipsi.
- Extensió del cristianisme per Europa central i la península Escandinava.
- L'església cristiana formalitza el procés de canonització.
Naixements
[modifica]Península ibèrica
[modifica]- Domènec de Silos (Cañas, la Rioja), monjo benedictí abat de Monestir de Santo Domingo de Silos, considerat sant per l'església catòlica.[5]
- Juda ibn Balaam, rabí andalusí, gramàtic i biblista nat a Toledo.[6]
Europa
[modifica]- Constantí IX, emperador romà d'Orient. (Mort el 1054)[7]
- Gilbert de Brionne, Comte d'Eu i Brionne.[8]
- Guigó I d'Albon, Comte de Oesen, Gresivaudan i Briançonès.[9]
- Renald I de Nevers, Comte de Nevers, Borgonya i Mâcon.[10]
- Adalbert de Lorena, duc de Lorena i comte de Metz. (mort l'any 1048 a la batalla de Thiun.).[11]
- Bertold I de Caríntia, comte d'Ortenau i Brisgau i cuc de Caríntia i margravi de Verona, ancestre de la casa de Baden.[12][13]
Pintura de Miquel Cerulari - Miquel Cerulari, Patriarca de Constantinoble que va consumar el Cisma d'Orient.[15]
- Ute de Ballenstedt, princesa germànica de la Casa d'Ascània que es va casar amb Ekkehard II de Misnie, marquès de Misnie (o Meisen).[16]
- Joan d'Eucaita, religiós grec, arquebisbe d'Eucaita, venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.[17]
- Astrid Olofsdotter, esposa del rei Olaf II de Noruega, filla del rei de Suècia, Olaf Skötkonung.[18]
Pintura de Sant Domènec de Silos de Bartolomé Bermejo - Otto Bolesławowic, príncep polonès de la Dinastia Piast, ercer fill de Boleslau I de Polònia.[20]
Fora d'Europa
[modifica]- Kawan al-Dawla, governador de Kerman. (Mort el 1028)[21]
- Yi Yuanji (Changsha, Hunan), pintor xinès.[22]
- Sasaki no Yoshitsune, kugyo (oble) japonès del Període Heian.[23]
- Lý Thái Tông, segon emperador de la Dinastia Lý del Vietnam.[24]
Necrològiques
[modifica]
- 5 de juny - Atos - Atanasi d'Atos, monjo basilià fundador de la República Monàstica del Mont Atos, venerat com a sant a l'església ortodoxa.[25]
- 4 de juliol - Japó - Minamoto no Shigeyuki, , poeta.[26]
- 5 de juliol - Armènia - Uctanès de Sebaste, historiador, escritor de Història en tres parts.[27]
- 9 de setembre - Olaf I de Noruega en la batalla de Svolder. (Neix el 969)[28]
- 21 de novembre, Caprie - Giovanni Vicenzo, sant catòlic i arquebisbe i eremita italià.[29]
Dia desconegut
[modifica]Península Ibèrica
[modifica]- Jacob ibn Jau - manufacturer de seda jueu de Còrdova, membre de la cort d'Hixam al-Muàyyad bi-L·lah.[30]
- Judà ben David Hayyuj, Gramàtic jueu andalusí nat a Fes i mort a Còrdova. És considerat pare de l'estudi científic de la llengua hebrea.[31]
- Flaín Muñoz (o Flaín Núñez), comte del Regne de Lleó, avi patern del Cid, governant de pobles de la comarcar de l'alt Esla.[32]
- Pelagi de Lugo, clergue i bisbe de Lugo.[33]
Europa
[modifica]- Elfrida, segona o tercera esposa d'Edgard el Pacífic. (Neix el 945)[34]
- Malfrida, noble bohèmia, muller de Vladimir I de Kiev.[35]
- David III d'Ibèria, princep Bagràtida del Regne d'Ibèria, rei de Taik entre els anys 699 i 1000. Anomenat David III el Gran.[36]
- Gosse Ludigman, governador de la Província de Frísia llegendari.[37]
- Ivar de Waterford, Rei Víking de Waterford entre els anys 969 i l'any 1000. També monarca del Regne de Dublin.[38]
- Fantinus - sant italià de Calàbria per les esglésies catòlica i ortodoxa, mort a Grècia.[39]
- Ulric Manfred I, senyor de la marca de Torí.[40]
- Ramwod (Ratisbona), monjo alemany, abat de l'abadia de Sant Emmera de Ratisbona.[41]
- Hug I de Ponthieu, abat de Sant Riquier i Comte de Ponthieu.[42]
Altres.
[modifica]- Al-Khujandi, astrònom persa.[43]
- Al-Muqaddasi, geògraf i viatger àrab, mort a el Caire.[44]
- Huyan Zan, general xinès.[45]
- Abu-Sahl al-Quhí, matemàtic i astrònom persa.[46]
- Egyō, mojo budista i poeta japonès.[47]
- Barjawan, eunuc d'origen sicilià que dominà Egipte durant l'època del califa Fatimita Al-Hàkim.[48]
- Huyan Zan, general xinès de la dinastia Song del nord.
- Ibn Sahl, matemàtic i físic persa associat a la cort de la dinastia buwàhida de Bagdad. Formulà la llei de Snell (òptica) segles abans que es redescobrís a Europa.[49]
- Jayavarman V, sobirà de l'Imperi Khmer entre els anys 968 i 1000.[50]
- Xahriyar III, setzè sobirà de la dinastia dels Bawàndides de Mazandaran, Iran.[51]
- Princesa Masako (Reizei), princesa i emperadriu consort del Japó. Filla de l'emperador Suzaku i dona de l'emperador Reizei.
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1000
- ↑ US Census Bureau, Historical Estimates of World Population (anglès)
- ↑ Chandler, Tertius. Four Thousand Years of Urban Growth: An Historical Census. St. David's University Press, 1987.
- ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 158. ISBN 978-84-17116-89-7.
- ↑ de Riquer (dir), Borja. Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ «.: Vida de Santo Domingo de Silos :.» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-04-29. [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ Revue par Aharon Maman du Perush R. Yehuhdah ibn Balaam le-Sefer Yeshayahu [archive], in The Jewish Quarterly Review, LXXXVI, N° 3-4 (Jan. - Apr. 1996), pp. 468-476
- ↑ Každan, Aleksandr Petrovič. The Oxford dictionary of Byzantium. New York Oxford: Oxford university press, 1991, p. 1398. ISBN 978-0-19-504652-6.
- ↑ Davy, André. Les barons du Cotentin. Marigny: Éd. Eurocibles, 2009, p. 62. ISBN 978-2-914541-96-1.
- ↑ Dauphiné France (XIIe-XVIIIe siècles), V. Chomel, C. Mazard, H. Falque Vert, R. Verdier, A. Belmont, R. Favier, R. Chagny, Presses universitaires de Grenoble, (Collection La Pierre et l'Ecrit), 2000.
- ↑ «BURGUNDY DUCHY NOBILITY - MÂCON & BEAUJEU». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ Szabolcs de Vajay, « Parlons encore d'Étiennette », dans , Oxford, Linacre College, Unit for Prosopographical Research, coll. « Prosopographica et Genealogica / 3 », 2000, 310 p. (ISBN 1-900934-01-9), p. 2-6.
- ↑ «Genealogia medieval».
- ↑ Anthony Stokvis, Manuel d'histoire, de généalogie et de chronologie de tous les États du globe, depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours, préf. H. F. Wijnman, Israël, 1966, chapitre VIII et tableau généalogique n° 105 « Généalogie de la Maison de Bade, I. ».
- ↑ (la) Acta Sanctorum... Novembris, II/1 - Bruxelles, 1894. - Le dossier complet de saint Emeric, publié par les soins du père Poncelet, occupe les pages 477 à 491.
- ↑ «Miquel Cerulari | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ (de) Michael Imhof et Holger Kunde, , Petersberg, Michael Imhof Verlag, 2011. P. 62-63
- ↑ Anastasi R., "Su Giovanni d'Euchaita'", Siculorum Gymnasium 29 (1976) 19-49.
- ↑ Krag, Claus «Astrid Olavsdatter» (en noruec). Store Norske Leksikon, 25-08-2025.
- ↑ «Berengar Of Tours | French Theologian & Heresy Debater | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-12-10.
- ↑ G. Labuda, Pierwsze państwo polskie, Krajowa Agencja Wydawnicza, Kraków, 1989, p. 54.
- ↑ Frye, R. N.. The Cambridge History of Iran, Volume Four: From the Arab Invasion to the Saljuqs (en anglès), 1975. ISBN 0-521-20093-8.
- ↑ Zhou Mi's Record of Clouds and Mist Passing Before One's Eyes: An Annotated Translation d'Ankeney Witz, Pàg. 100,118,119....
- ↑ Papinot, Edmond. Historical and Geographical Dictionary of Japan (en anglès). C.E. Tuttle Company, 1972.
- ↑ Georges Maspero, 2002, The Champa Kingdom, Bangkok: White Lotus Co., Ltd., (première édition 1928 : Le Royaume de Champa) (ISBN 9747534991)
- ↑ Masoliver, Alejandro María. Història del monaquisme cristià ...: Els segles XIX i XX, el monaquisme oriental, el monaquisme femení. L'Abadia de Montserrat, 1978, p. 98-99. ISBN 978-84-7202-398-7.
- ↑ «源重之 千人万首». [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ The heritage of Armenian literature. 2: From the sixth to the eighteenth century. Detroit: Wayne State Univ. Pr, 2002, p. 250. ISBN 978-0-8143-3023-4.
- ↑ «Olaf Tryggvason | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ Padre Fedele Savio, Vita di San Giovanni Vincenzo, Leone Verde Editore, 2009
- ↑ «IBN JAU, JACOB - JewishEncyclopedia.com». [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ De Lange, N. R. M.. Hebrew scholarship and the medieval world. Cambridge: Cambridge university press, 2001, p. 47. ISBN 978-0-521-78116-9.
- ↑ Anales de la Real Academia Matritense de Heraldica y Genealogia IV (1996-1997) (en castellà). Ediciones Hidalguia, p. 143-182.
- ↑ Consello da Cultura Galega (ed.), Documentos da Catedral de Lugo, (Santiago de Compostela, 1998)
- ↑ Arnold-Baker, Charles. The companion to British history (en anglès). Routledge, 2001, p.13. ISBN 0415185831.
- ↑ Cross, Samuel Hazzard; Sherbowitz-Wetzor, Olgerd P. (1953). The Russian Primary Chronicle, Laurentian Text. Translated and edited by Samuel Hazzard Cross and Olgerd P. Sherbowitz-Wetzor (PDF). Cambridge, Massachusetts: The Mediaeval Academy of America. p. 325.
- ↑ Alexandre Manvelichvili, , Paris, Nouvelles Éditions de la Toison d'Or, 1951, 476 p., p. 145-147.
- ↑ L. Schierberek (1840) Friesche volks-almanak, Vol. 5
- ↑ Stokvis, Manuel d'Historie de Genealogies et de Chronologie, vol. 2, p. 284.
- ↑ «San Fantino il Giovane» (en italià). [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ Luigi Cibrario, Storia di Torino, capítol VI
- ↑ «Ramuold». [Consulta: 25 desembre 2024].
- ↑ Bauduin, Pierre. La première Normandie, Xe-XIe siècles: sur les frontières de la Haute-Normandie, identité et construction d'une principauté (tesi). Caen] Caen [Mont-Saint-Aignan: Pôle universitaire normand Presses universitaires de Caen Publications des universités de Rouen et du Havre, 2004, p. 474. ISBN 2841331458.
- ↑ Asimov, M.S.; Bosworth, Clifford Edmund. History of Civilizations of Central Asia (en anglès). Motilal Banarsidass Publ., 2003, p.202. ISBN 8120815963.
- ↑ Collins, Basil Anthony. Al-Muqaddasi; the Man and his Work (en anglès). Michigan Geographical Publication, 1974.
- ↑ von Minden, Stephan. Chinese biographical index. K.G. Saur, 2000.
- ↑ Holme, Audun. Geometry: Our Cultural Heritage (en anglès). Springer, 2010, p.190. ISBN 3642144403.
- ↑ One hundred poets, one poem each: a translation of the Ogura hyakunin isshu. New York, NY: Columbia Univ. Press, 2008. ISBN 978-0-231-14398-1.
- ↑ Ibn-Ḫallikān, Aḥmad Ibn-Muḥammad. Ibn Khallikan's Biographical Dictionary, 1 (en anglès). Oriental Translation Fund of Great Britain and Ireland, 1843, p. 1041.
- ↑ «Light ideas and technology – timeline» (en anglès). [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ Dagens, Bruno. Les Khmers. Paris: Les Belles Lettres, 2003, p. 335. ISBN 978-2-251-41020-3.
- ↑ The Cambridge history of Iran. 4: The period from the Arab invasion to the Saljuqs / ed. by R. N. Frye. 6. print. Cambridge: Cambridge Univ. Pr, 1975, p. 198-249. ISBN 978-0-521-20093-6.