Teresa Guasch i Toda
 Retrat de la fundadora  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Teresa Guasch i Toda 28 maig 1848 Riudecanyes (Baix Camp) |
| Mort | 15 desembre 1917 (69 anys) Barcelona |
| Sepultura | Casa mare de les Carmelites Tereses de S. Josep (Barcelona) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Es coneix per | Cofundadora de les Carmelites Tereses de Sant Josep; filla de Teresa Toda i Juncosa |
| Activitat | |
| Ocupació | monja |
| Orde religiós | Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep |
| religiosa, fundadora | |
| Beatificació | Proclamada serventa de Déu en 1993 i venerable el 19 d'abril de 2004; procés de beatificació obert |
| Iconografia | Com a germana de la congregació, amb nenes; sovint, amb la seva mare i nenes |
| Família | |
| Mare | Teresa Toda i Juncosa |
Teresa Guasch i Toda (Riudecanyes, Baix Camp, 28 de maig de 1848 - Barcelona, 15 de desembre de 1917) fou una religiosa que, juntament amb la seva mare Teresa Toda i Juncosa, fundà la congregació de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep. Ha estat declarada venerable per l'Església catòlica.
Biografia[modifica]
Teresa Guasch va néixer a Riudecanyes en 1848, filla d'Antoni Guasch i Doménec i de Teresa Toda i Juncosa. El seu pare maltractava la seva mare i va estar a punt de fer mal a la nena, amb pocs mesos, per la qual cosa Teresa Toda, en una decisió insòlita en el seu moment, va demanar la separació matrimonial al tribunal eclesiàstic i va deixar Riudecanyes amb la seva filla i va marxar a viure a Tarragona. En 1853, Teresa Guasch comença a anar al col·legi de la Companyia de Maria, on és educada cristianament i amplia la formació que la seva mare continuava donant-li.
Mentrestant, Teresa Toda havia trobat la seva vocació i volia dedicar-se a la vida religiosa, acollint i educant nenes sense recursos. Amb aquest objectiu volia crear una congregació religiosa i la filla, Teresa Guasch, va voler ajudar-la en el projecte, ja que ella també havia pensat de fer vida religiosa. En 1868, aconsellades per Josep Caixal, que havia estat canonge de Tarragona i era bisbe de la Seu d'Urgell, van peregrinar a Montserrat i a Manresa, a la cova de sant Ignasi de Loiola, on van fer exercicis espirituals i van consolidar la seva devoció, i a Barcelona on, amb Dolors Cotó i Caterina Pera, i no sense oposició inicial de les autoritats eclesiàstiques, van formar una primera comunitat, en una casa, el 22 de febrer de 1878, que en ser aprovada uns anys després, va prendre el nom de Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep, de carisma carmelità. Teresa Guasch havia obtingut el títol de mestra el 1877. La comunitat va obrir un col·legi-asil gratuït per a educar-hi nenes pobres o orfes, a la parròquia del Carme, on serien acollides i se'ls donaria les condicions de vida i formació cristiana que no podien tenir d'una altra manera. Volien fer especial incidència en què les nenes prenguessin consciència de la seva dignitat humana, sentint-se estimades i valorades. Teresa Guasch també impartia classe per diverses parròquies barcelonines.
El 16 de setembre de 1883 van aprovar-se les primeres constitucions i Teresa, amb la seva mare i tres joves més (Caterina Pera, Maria Vallès i Rosa Capdevila), professaren com a germanes, prenent ella el nom de Teresa del Sagrat Cor de Maria. Teresa Toda va ser elegida superiora, i Teresa Guasch, mestra de novícies. En 1885 van establir-se en una casa pròpia i de mica en mica la congregació es difongué per Barcelona, amb dues cases més, i per Tarragona, on es van obrir escoles a el Catllar, Reus, el Morell, Garidells, Vallmoll i la Masó. Les dues fundadores van arribar a Reus el 1894 i van fundar també allà una escola gratuïta per a nenes orfes des dels tres als deu anys.
Quan morí Teresa Toda, en 1898, Teresa Guasch va ésser elegida superiora general de la congregació, càrrec que tingué fins a la seva mort. El 1902 va obtenir l'aprovació diocesana definitiva i el 1911 el decretum laudis a càrrec del Papa Pius X. Va fundar noves cases: Roda de Berà (1902), Sabadell (1906) i Tarragona (1916). Des del 1912, però, estava malalta i de mica en mica va haver de deixar l'activitat.
Va morir el 15 de desembre de 1917, amb llaor de santedat i molt estimada per les seves companyes. Actualment, les comunitats i els edificis de la congregació es continuen dedicant a l'ensenyament i a tasques d'assistència social.[1]
Veneració[modifica]
A instància de la congregació, la diòcesi de Barcelona va obrir el 1993 el procés de beatificació. El 19 d'abril de 2004 fou proclamada venerable per les seves virtuts heroiques.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Puyol, Carme. Miralls de lluna: dones als espais urbans de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2008, p. 95-97. ISBN 9788489688421.