Wolfgang Pauli

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre un físic austríac. Vegeu-ne altres significats a «Wolfgang Paul».
Infotaula de personaWolfgang Pauli
Pauli.jpg

Nom original Wolfgang Ernst Pauli
Dades biogràfiques
Naixement 25 d'abril de 1900
Viena
Mort 15 de desembre de 1958 (58 anys)
Zuric
Causa de mort Càncer de pàncrees
Alma mater Universitat de Munic
Activitat professional
Camp de treball Mecànica quàntica i física de partícules
Ocupació Físic teòric i catedràtic d'universitat
Ocupador ETH Zürich (1928–)
Universitat d'Hamburg (1923–1928)
Universitat de Göttingen
Mestres Max Born
Deixebles Markus Fierz, Sigurd Zienau i Hans Frauenfelder
Obra
Estudiants de doctorat Felix Villars, Nicholas Kemmer i Robert Oppenheimer
Dades familiars
Pare Wolfgang Joseph Pauli
Premis i reconeixements
Premi Nobel de Física 1945
Modifica dades a Wikidata

Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zuric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.

És un dels pares fundadors de la mecànica quàntica i autor del principi d'exclusió de Pauli (1925), fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1945.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de Wolfgang Joseph Pauli i de Berta Camilla Schütz, i fillol d'Ernst Mach, de qui va rebre el segon nom, va néixer el 25 d'abril a Viena.

Va estudiar al Döblinger Gymnasium de Viena, on es llicencià en física l'any 1918. Dos mesos després de llicenciar-se va publicar el seu primer article sobre la Teoria de la Relativitat General d'Albert Einstein. El juliol de 1921 aconseguí el doctorat en física, sota la tutela d'Arnold Sommerfeld, a la Universitat Ludovic-Maximilià de Mònaco.

Sommerfeld, el seu tutor de tesis doctoral, li havia suggerit escriure un article sobre la relativitat per a l'"Enciclopèdia de ciències matemàtiques", una obra alemanya. Dos mesos després de doctorar-se, Pauli va concloure l'article de 237 pàgines, el qual va rebre elogis d'Einstein, sent publicat en forma de monografia i que encara és avui una de les referències bàsiques sobre el tema.

Va ser nomenat professor de la Universitat d'Hamburg el 1923. Passà un any a la Universitat de Göttingen com a assistent de Max Born, i l'any següent es traslladà a l'Institut Niehls Bohr de Física Teòrica de Copenhaguen. La finalització de la Segona Guerra Mundial permeté Pauli retornà a Zuric, on morí el 15 de desembre de 1958.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Retrat de jove

El 1924 proposà un quart nombre quàntic, necessari per poder especificar els estats energètics de l'electró, que pot adoptar els valors numèrics de ½ o -½. L'existència d'aquests nombres quàntics, anomenats d'espín, va ser verificada posteriorment, i són representatius de les dues direccions de gir possibles sobre l'eix de rotació dels fermions.

El 1928 és nomenat professor de Física Teòrica a l'Escola Politècnica Federal de Zuric, a Suïssa, aconseguint posteriorment aquesta nacionalitat. Sota la seva direcció, aquesta institució es va convertir en un important centre d'investigació en els anys precedents a la Segona Guerra Mundial. El 1931 realitzà una sèrie de conferències i seminaris als Estats Units, entre ells a la Universitat de Michigan i Princeton.

Aquell mateix any va proposar l'existència d'una partícula elèctricament neutra i de massa nul·la, denominada amb posterioritat neutrí pel físic italo-americà Enrico Fermi. L'annexió d'Àustria per Adolf Hitler l'any 1938 el converteix en ciutadà alemany. El 1940 abandona Alemanya i es trasllada als Estats Units, on es converteix en catedràtic de física de les Universitat Harvard i Princeton.

El 1945 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física per la formulació del Principi d'exclusió, obtenint la nacionalitat nord-americana l'any següent.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]