Wolfgang Pauli
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. Millorau-lo! |
 Wolfgang Pauli |
|
|---|---|
|
|
| Dades biogràfiques | |
| Naixement | 25 d'abril de 1900 Viena |
| Mort | 15 de desembre de 1958 (58 anys) Zuric |
| Causa de mort | Càncer de pàncrees |
| Ciutadania | Suïssa (1949–) Estats Units d'Amèrica (1946–) Àustria |
| Alma mater | Universitat de Munic |
| Activitat professional | |
| Camp de treball | mecànica quàntica |
| Ocupació | físic teòric, catedràtic d'universitat i físic |
| Ocupador | ETH Zürich (1928–) Universitat d'Hamburg (1923–1928) Universitat de Göttingen |
| Mestres | Max Born |
| Deixebles | Markus Fierz, Sigurd Zienau i Hans Frauenfelder |
| Obra | |
| Estudiants de doctorat | Felix Villars, Nicholas Kemmer i Robert Oppenheimer |
| Altres dades personals | |
| Pare | Wolfgang Joseph Pauli |
| Premis i reconeixements | |
| Premi Nobel de Física 1945 | |
 |
|
Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zuric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.
És un dels pares fundadors de la mecànica quàntica i autor del principi d'exclusió de Pauli (1925), fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1945.
Biografia[modifica | modifica el codi]
Fill de Wolfgang Joseph Pauli i de Berta Camilla Schütz, i fillol d'Ernst Mach, de qui va rebre el segon nom, va néixer el 25 d'abril a Viena.
Va estudiar al Döblinger Gymnasium de Viena, on es llicencià en física l'any 1918. Dos mesos després de llicenciar-se va publicar el seu primer article sobre la Teoria de la Relativitat General d'Albert Einstein. El juliol de 1921 aconseguí el doctorat en física, sota la tutela d'Arnold Sommerfeld, a la Universitat Ludovic-Maximilià de Mònaco.
Sommerfeld, el seu tutor de tesis doctoral, li havia suggerit escriure un article sobre la relativitat per a l'"Enciclopèdia de ciències matemàtiques", una obra alemanya. Dos mesos després de doctorar-se, Pauli va concloure l'article de 237 pàgines, el qual va rebre elogis d'Einstein, sent publicat en forma de monografia i que encara és avui una de les referències bàsiques sobre el tema.
Va ser nomenat professor de la Universitat d'Hamburg el 1923. Passà un any a la Universitat de Göttingen com a assistent de Max Born, i l'any següent es traslladà a l'Institut Niehls Bohr de Física Teòrica de Copenhaguen. La finalització de la Segona Guerra Mundial permeté Pauli retornà a Zuric, on morí el 15 de desembre de 1958.
Recerca científica[modifica | modifica el codi]
El 1924 proposà un quart nombre quàntic, necessari per poder especificar els estats energètics de l'electró, que pot adoptar els valors numèrics de ½ o -½. L'existència d'aquests nombres quàntics, anomenats d'espín, va ser verificada posteriorment, i són representatius de les dues direccions de gir possibles sobre l'eix de rotació dels fermions.
El 1928 és nomenat professor de Física Teòrica a l'Escola Politècnica Federal de Zuric, a Suïssa, aconseguint posteriorment aquesta nacionalitat. Sota la seva direcció, aquesta institució es va convertir en un important centre d'investigació en els anys precedents a la Segona Guerra Mundial. El 1931 realitzà una sèrie de conferències i seminaris als Estats Units, entre ells a la Universitat de Michigan i Princeton.
Aquell mateix any va proposar l'existència d'una partícula elèctricament neutra i de massa nul·la, denominada amb posterioritat neutrí pel físic italo-americà Enrico Fermi. L'annexió d'Àustria per Adolf Hitler l'any 1938 el converteix en ciutadà alemany. El 1940 abandona Alemanya i es trasllada als Estats Units, on es converteix en catedràtic de física de les Universitat Harvard i Princeton.
El 1945 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física per la formulació del Principi d'exclusió, obtenint la nacionalitat nord-americana l'any següent.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
|
||||||
