Markus Fierz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarkus Fierz
MarkusFierz 1937.jpg
Biografia
Naixement 20 juny 1912
Basilea
Mort 20 juny 2006 (94 anys)
Küsnacht
Formació Universitat de Basilea
Activitat
Director de tesi Gregor Wentzel
Camp de treball Físic
Ocupació Físic, professor d'universitat i físic teòric
Ocupador Universitat de Basilea
Professors Wolfgang Pauli
Obra
Estudiant doctoral Peter Minkowski
Família
Mare Linda Fierz-David
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Markus Eduard Fierz (20 juny 1912 – 20 juny 2006) fou un físic teòric suís, particularment conegut per la seva formulació del teorema d'estadística de l'espín, i per les seves contribucions al desenvolupament de la teoria quàntica, física de partícules, i mecànica estadística. Va rebre la Medalla Max Planck el 1979 i la Medalla Albert Einstein el 1989 per tota la seva feina.

El pare de Fierz era un químic a Geigy i més tard professor a l'Eidgenössische Technische Hochschule Zürich (ETH Zurich). Fierz va començar els seus estudis a Göttingen, on va seguir les conferències de Hermann Weyl. El 1933 va retornar a Zurich per estudiar física sota Wolfgang Pauli i Gregor Wentzel. El 1936 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre la catàstrofe infraroja en electrodinàmica quàntica.[1] Va treballar amb Werner Heisenberg a Leipzig i el 1936 esdevenia ajudant de Wolfgang Pauli a Zurich. Per la seva tesi d'habilitació el 1939 va tractar els camps relativistes amb espíns arbitraris (amb massa i sense) i va demostrar el teorema d'estadística de l'espín per a camps lliures.[2][3] Els seus treballs en electrodinàmica quàntica foren estesos.[4] La seva feina sobre camps relativistes amb espíns arbitraris fou emprada més tard en supergravetat. El 1940 esdevingué Privatdozent a Basilea i professor ajudant el 1943. De 1944 a 1959 fou professor de física teòrica a Basilea. El 1950 el passà a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, on va conèixer Res Jost. El 1959 va dirigir el departament de física teòrica al CERN (Ginebra) i el 1960 esdevingué successor del seu mestre Pauli a l'ETH. El 1977 es va retirar com a professor emèrit

El 1940 es va casar amb Menga Biber; que coneixia a través de la música (violí) i amb qui va tenir dos fills.

Publicacions[modifica]

  • Fierz, M. «Über die relativistische theorie Kräftefreier teilchen mit beliebigem spin» (en alemany). Helv. Phys. Acta, 12, 1, 1939, p. 3–37. DOI: 10.5169/seals-110930. (Fierz, M. «Über die relativistische theorie Kräftefreier teilchen mit beliebigem spin» (en alemany). Helv. Phys. Acta, 12, 1, 1939, p. 3–37. DOI: 10.5169/seals-110930.)  
  • Fierz, M.; Pauli, W. «On relativistic wave equations for particles of arbitrary spin in an electromagnetic field». Proc.Roy. Soc. A, 173, 953, 1939, p. 211–232. DOI: 10.1098/rspa.1939.0140. 
  • M. Fierz, 'Zur Theorie der Multipolstrahlung', Helv. Phys. Acta 22 (1949) 489
  • M. Fierz, Helv. Phys. Acta 29 (1956) 128
  • M. Fierz, ’Spinors’, in Proceedings of the International Conference on Relativistic Theories of Gravitation, London, July 1965, H. Bondi ed., Kings College, University of London, 1965
  • M. Fierz, 'Warum gibt es keine magnetischen Ladungen?', Helv. Phys. Acta 37 (1964) 663
  • M. Fierz, ’Die unitären Darstellungen der homogenen Lorentzgruppe’, in ”Preludes in theoretical physics”, in honor of V. F. Weisskopf, A. de-Shalit, H. Feshbach and L. van Hove (eds.), North Holland, Amsterdam, 1966
  • M. Fierz, Vorlesungen zur Entwicklungsgeschichte der Mechanik. Salmer 1972

Notes[modifica]

  1. Bloch & Nordsieck 1937 Fierz could not convince Heisenberg of the existence of the divergences.
  2. Fierz 1939
  3. Pauli 1940 In 1940, Pauli gave a complete proof.
  4. Fierz & Pauli 1939

Referències[modifica]