Arnold Sommerfeld

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaArnold Sommerfeld
Sommerfeld1897.gif
Biografia
Naixement 5 desembre 1868
Königsberg
Mort 26 abril 1951 (82 anys)
Munic
Causa de mort Traumatisme físic
Lloc d'enterrament Nordfriedhof Tradueix
Educat a Universitat de Königsberg
Es coneix per Model de Drude–Sommerfeld
Constant d'estructura fina
Identitat de Sommerfeld
Desplaçament de Sommerfeld–Kossel
Quantització de Sommerfeld–Wilson
Teoria de Sommerfeld–Bohr
Activitat
Director de tesi Ferdinand von Lindemann i Felix Klein
Camp de treball Espectroscòpia
Ocupació Físic teòric, matemàtic, físic i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Munic
Universitat de Göttingen
Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà
Universitat Tecnològica de Clausthal
Estudiant Alfred Landé, Linus Carl Pauling, Wojciech Rubinowicz i Albrecht Unsöld
Influències de
Obra
Estudiant doctoral Paul Peter Ewald, Wolfgang Pauli, Gregor Wentzel, Wojciech Rubinowicz, Otto Laporte Tradueix, Peter Debye, Hans Bethe i Werner Heisenberg
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

Arnold Sommerfeld (5 de desembre del 1868 - 26 d'abril del 1951) va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica. Va ser nominat 81 vegades al premi Nobel i va exercir com a director de tesi doctoral per a guanyadors del Nobel que qualsevol altre director anterior o posterior. Entre algunes contribucions en particular destaquen la introducció del segon nombre quàntic (nombre quàntic azimutal) i el quart (nombre quàntic d'espín). També va introduir la constant d'estructura fina el 1919 i és pioner de la teoria d'ones de rajos X.

Königsberg[modifica]

Sommerfeld va estudiar matemàtiques i ciències físiques a la universitat de Königsberg, ciutat natal situada a la Prússia Oriental. El seu director de tesi doctoral era el matemàtic Ferdinand von Lindemann encara que també es va beneficiar de classes amb els matemàtics Adolph Hurwitz i David Hilbert, i amb el físic Emil Wiechert. Després de rebre el doctorat el 1891, Sommerfeld es va quedar a Königsberg per tal d'aconseguir el diploma que l'acredités com a professor. Va aprovar l'examen nacional el 1892 i, tot seguit, va complir un any de servei militar obligatori fins al setembre de 1893.

Göttingen[modifica]

A l'octubre del 1893 es va canviar a la universitat de Göttingen la qual era el centre neuràlgic de les matemàtiques a Alemanya. Allà es va convertir en assistent de Theodor Liebisch a l'Institut de Mineralogia a través d'un contacte personal - Liebisch havia estat professor a la universitat de Königsberg i amic de la familia Sommerfeld. Al setembre de 1894, Sommerfeld va passar a ser assistent de Felix Klein, etapa que li va permetre aconseguir plaça de professor adjunt (sense salari). Entre les seves conferències destaquen les referides a equacions diferencials parcials, continguts que van passar a formar part del llibre "Lectures on Theoretical Physics" que posteriorment editaria. La col·laboració Klein-Sommerfeld va infuenciar aquest últim cap a les matemàtiques aplicades, col·laboració recollida en els primers quatre volums de "Theorie des Kreisels".

Durant la seva estada a Göttingen Sommerfeld va rebre la càtedra el 1896 i va conèixer a Johanna Höpfner, filla de Ernst Höpfner (representant del govern a la universitat). A l'octubre de 1897, Sommerfeld comença a exercir com professor de la universitat Clausthal-Zellerfeld com a successor de Wilhelm Wien. Aquesta plaça li proporciona ingressos suficients per casar-se amb Johanna Höpfner. A petició de Klein, Sommerfeld es va fer càrrec de l'edició d'un cinquè volum de "Encyklopädie der mathematischen Wissenschaften" que el va mantenir ocupat del 1898 fins al 1926.

Aachen[modifica]

El 1900 va obtenir plaça de professor d'enginyeria tècnica sota la càtedra de mecànica aplicada a la universitat tècnica reial de Aachen on va desenvolupar la teoria hidrodinàmica. Més tard, a la universitat de Munic, els estudiants de Sommerfeld Ludwig Hopf i Werner Heisenberg escriuran les seves tesis doctorals sobre aquest tema.

Munic[modifica]

El 1906 va esdevenir professor de física de la universitat de Munic. Allà entrà en contacte amb la teoria de la relativitat d'Albert Einstein, que encara no estava acceptada per la comunitat. Les seves contribucions matemàtiques a la teoria van ajudar que els científics més escèptics l'acceptessin. Posteriorment es va convertir en un dels fundadors de la mecànica quàntica, i molts dels seus deixebles es van fer famosos - els més importants Werner Heisenberg i Wolfgang Pauli.

L'any 1922, Sommerfeld va visitar Barcelona, convidat del científic català Esteban Terradas i Illa, en el marc dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis d'Intercanvi, promoguts per la Mancomunitat de Catalunya.

El 1927 Sommerfeld va aplicar les estadístiques de Fermi-Dirac al model de Drude dels electrons en els metalls. La nova teoria resolia molts dels problemes predint les propietats tèrmiques del model emprat.

Sommerfeld va morir el 1951 a Munic a causa de les ferides d'un accident de trànsit.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnold Sommerfeld Modifica l'enllaç a Wikidata