Wolfgang Paul

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre un físic alemany. Vegeu-ne altres significats a «Wolfgang Ernst Pauli».
Infotaula de personaWolfgang Paul
Wolfgang Paul Hörsaal (Bonn) jm02212.jpg
Biografia
Naixement 10 agost 1913
Lorenzkirch Tradueix
Mort 7 desembre 1993 (80 anys)
Bonn (Alemanya)
Lloc d'enterrament Cementiri de Poppelsdorf (Bonn)
Formació Universitat Tècnica de Berlín
Universitat Tècnica de Munic
Activitat
Director de tesi Hans Kopfermann
Camp de treball Física
Ocupació Físic i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Bonn (1952–1993)
Universitat de Göttingen
Universitat Tècnica de Berlín
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoral Peter Toschek

Find a Grave: 188543705
Modifica les dades a Wikidata

Wolfgang Paul (Lorenzkirch, Alemanya, 1913 - Bonn, 1993) fou un físic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1989.

Biografia[modifica]

Va néixer el 10 d'agost de 1913 a la ciutat alemanya de Lorenzkirch, situada a l'estat alemany de Saxònia. De ben petit es traslladà a Munic, on el seu pare ensenyava química farmacèutica a la universitat d'aquesta ciutat. El 1932, inicià els seus estudis de física a l'Escola Tècnica Superior de Munic, i es traslladà el 1934 a la seu de Berlín, on es doctorà el 1939.

El 1944, inicià la seva tasca docent a la Universitat de Göttingen, i el 1952 es va incorporar a la de Bonn com a director del seu Institut de Física Experimental, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort.

Wolfang Paul es morí el 7 de desembre de 1993 a la seva residència de Bonn.

Recerca científica[modifica]

Durant la Segona Guerra mundial va investigar la separació d'isòtops, la qual cosa és necessària per a produir material propens a la fissió per al seu ús en armes nuclears.

Inicià la seva recerca al voltant dels enllaços iònics, desenvolupant l'anomenada trampa de l'ió. Aquesta era un enginy que, mitjançant camps magnètics multipolars, governa feixos iònics i separa les seves partícules segons la seva massa.

Per aquest descobriment, el 1989, fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Física, que compartí amb Hans G. Dehmelt, recaient l'altra meitat del premi en el físic nord-americà Norman Foster Ramsey.

Entre 1965 i 1967, fou nomenat director de la divisió de Física Nuclear del CERN.

Enllaços externs[modifica]