Margaret Cavendish

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMargaret Cavendish
Margaret Cavendish, Duchess of Newcastle, by Peter Lely.jpg
Biografia
Naixement 1623
Colchester (Anglaterra)
Mort 15 desembre 1673 (49/50 anys)
Regne d'Anglaterra
Lloc d'enterrament abadia de Westminster
Activitat
Camp de treball Poesia i assaig
Ocupació Filòsofa, física, poeta, escriptora, assagista, escriptora de ciència-ficció, feminista i dama de companyia
Altres
Títol Duquessa
Cònjuge William Cavendish, Duke of Newcastle
Germans John Lucas, Charles Lucas i Thomas Lucas
Modifica les dades a Wikidata

Margaret (Lucas) Cavendish, Duquessa de Newcastle (16231674), va ser una notable científica, filòsofa i escriptora anglesa.[1]

La seva vida va transcorre en el context de la Revolució anglesa que inclou el regnat de Carlos I d'Anglaterra (1625-1649), la guerra civil (1642-1649), la proclamació de la República (1649-1660) i la restauració dels Estuard en 1660.

Infantesa i adolescència[modifica]

Nascuda en 1623 en una família noble com Margaret Lucas, va residir a la campinya anglesa fins als 20 anys, on va rebre formació per part de tutors privats. Llavors arriben anys molt complicats durant els quals la família de l'autora, monàrquica i anglicana buscarà protecció a la cort reial.

Al 1642 es va a viure amb la seva germana a Oxford, lloc on residia la cort reial i es va convertir en dama d'honor de la reina Enriqueta María de França (1609-1669), d'origen francès i religió catòlica. Dos anys després, la va acompanyar a l'exili a París, on va viure cert temps a la cort de LLuis XIV.

Edat adulta[modifica]

A París va conèixer a William Cavendish,[2] general de l'exèrcit anglès i futur duc de Newcastle (1592-1676) amb qui es va cassar al 1645,[3] tots dos viuran a França, Holanda, i Bèlgica.

A França, Margaret aprofitarà per assistir als grups de debat i tertúlies científiques de l'època, com el Circulo de Cavendish-Newcastle o el de Welbeck, on participen pensadors de l'altura de Thomas Hobbes, Pierre Gassendi, René Descartes, Christiaan Huygens, Marin Mersenne, Pierre Gassendi o Kenelm Digby.

Cavendish va participar en discussions sobre la matèria i el moviment, l'existència del buit, la percepció i el coneixement i també a la formulació de les primeres teories moleculars. N'aquest ambient intel·lectual es desenvolupa la seva complexa filosofia científica inclinada al racionalisme i el materialisme vitalista.

Interessada en tota mena de Ciències, va ser la primera dona a ser admesa en la Royal Society de Londres, després de molts anys de desvergonyiments i menyspreus cap a la seva persona. Les seves col·leccions particulars, diverses però principalment formades de telescopis, estaven molt millor proveïdes que les de la mateixa institució.

La duquessa va ser terriblement criticada per la societat anglesa del moment, quan va publicar sense pseudònim la seva primera novel·la The Blazing World al 1666, al considerar que una dona de la seva classe no hauria de dedicar-se al mateix que els homes.

La seva utopia descriu un regne fantàstic a un altre món al que es pot arribar a través del Polo Nord. Aquesta obra presenta magistralment tots els interessos de Cavendish; la literatura i la ciència, entrellaça fantasia i raó, imaginació i especulació científica.

Es considera la primera novel·la de ciència-ficció[4] de l'època i la primera obra signada per una dona a tota Europa, per això ha estat considerada per molts una obra precursora de la ciència-ficció que inventaria anys més tard Mary Shelley.

En 1652 va començar a escriure els seus propis treballs sobre filosofia natural i cosmologia, i va publicar els llibres de poemes Poems and Fancies[5]; el primer llibre de poesia anglesa publicat per una dona i Philosophical Fancies.

Després d'una obstinada insistència, la ja duquessa, va aconseguir assistir a una sessió d'experiments de Robert Boyle i Robert Hooke a la British Royal Philosophical Society al 1667. Després d'aquest fet la societat va prohibir l'entrada a les dones i la va mantenir fins a 1945.

Lady Margaret va desafiar els rols de gènere i va criticar la nova ciència i els costums de la societat de la seva època. Les seves creacions més notables inclouen; poemes, obres de teatre, crítiques literàries, cartes i assajos sobre ciència. Cavendish va arribar a escriure deu obres de Filosofia Natural, matèria que avui anomenem Física[6]. Ella es referia als seus manuscrits com a "cossos de paper".

Darrers anys i llegat intel·lectual[modifica]

Ja retirada a Welbeck Abbey (Nottinghamshire) a les possessions del seu marit William,[7] va morir sobtadament el 15 de desembre de 1673 amb només 50 anys.[8]

Margaret Cavendish, Mad Madge, malgrat l'escàndol que va causar la seva vida d'escriptora,[9] va publicar finalment vint-i-tres obres. La seva producció abasta no només poemes i relats també obres de teatre, assajos científics i novel·les; les seves protagonistes són heroïnes que desafiam el lideratge masculí i fins i tot fa picades d'ullet al lesbianisme[10] i al transvestisme.[11]

En paraules de la mateixa autora a la seva obra, un paràgraf que parla molt de la seva personalitat:

...L'ànima de la duquessa va contestar que confessava que era força extremada i més del que era usual i ordinari, però que la seva ambició era tal que, si era possible, no es mostrava semblant als altres en cosa alguna. "Intent", va dir, "ser tan singular com puc, doncs revela una naturalesa mediocre l'imitar als altres i, encara que no m'agrada ser imitada si puc evitar-ho, abans que imitar, preferiria ser imitada, doncs la meva naturalesa és tal que prefereixo semblar pitjor en la meva singularitat que millor però a la moda".[12]

Des de la seva posició real, va utilitzar els seus escrits per discutir l'estat de la dona al segle XVII i per qüestionar tot, des del matrimoni fins a la filosofia natural. Ella va explicar que la raó dels seus treballs es trobava que “totes les accions heroiques” i “ocupacions públiques” eren denegades a les dones de la seva època.

El seu marit, després de la seva mort, va publicar un tribut on es trobaven cartes d'agraïment de les Universitats de Leiden, Cambridge i Oxford, de la biblioteca Bodleian, del Trinity College i de molts homes importants al món de l'ensenyament. Carles II va disposar que fos sepultada amb honors a l'abadia de Westminster (Londres), privilegi que es concedia únicament als personatges més rellevants del país.

"Llavors qui ets tu per construir tot un món / una porció sense cap caos haver-hi oposat? / La teva imaginació creadora ha aconseguit / del no-res, amb el teu mer intel·lecte, crear tot un món / El teu Món Resplendent, per sobre de l'estel·lar / amb un foc celestial tot aconsegueix il·luminar"[13].

Obres més destacades[modifica]

Margaret Newcastle 1664 Philosophical letters RGNb10347550.01.tp.tif

  • Farem honor a la seva memòria, citant una conversa entre la pròpia duquessa de Newcastle amb l'Emperadriu del Món Lluent a la seva obra més famosa: Prefereixo morir en una aventura de nobles assoliments que viure en la fosca i tediosa seguretat, ja que de la primera manera podré viure amb gloriosa fama, i de l'altra forma estic enterrada a l'oblit.[14]
  • The World's Olio (1655)
  • The Philosophical and Physical Opinions (1655)[15]
  • Natures Pictures (1656)
  • A True Relation of the birth, breeding and life of Margaret Cavendish (1656),[16] autobiografia.
  • Orations of Divers Sorts (1662).
  • Philosophical Letters (1664),[17] escrits on rebat tot el Leviatan de Hobbes.
  • New Blazing World (1666),[11] 1ª utopia signada a Europa per una dona amb el seu nom real.
  • The Life of William Cavendish, Duke of Newcastle (1667),[18] biografia del seu marit.
  • Observations upon Experimental Philosophy (1668)[19]
  • Grounds of Natural Philosophy (1668)

Referències[modifica]

  1. «Margaret Lucas Cavendish biography» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy (online), 2012. [Consulta: 30 octubre 2018].
  2. «Biography of William Cavendish, 1st Duke of Newcastle upon Tyne (1593-1676)» (en anglès). Manuscripts and Special Collections. University of Nottingham, online. [Consulta: 30 octubre 2018].
  3. «Biography of Margaret Cavendish, Duchess of Newcastle upon Tyne (c. 1623-1673)». Manuscripts and Special Collections. University of Nottingham. [Consulta: 25 setembre 2017].
  4. Cavendish, Margaret. The Description of a New World, Called the Blazing-World (en anglès). ebook. Londres, 1666: Project Gutemberg, [darrera consulta 30/10/2018]. 
  5. 5,0 5,1 Cavendish, Margaret. Poems and fancies (en anglès). ebook. Londres, 1653: Project Gutemberg, [darrera consulta 30/10/2018]. 
  6. Ruiz Garzón, Ricard «Margaret Cavendish, la duquesa deslumbrante». El Periódico, 20-06-2017 [Consulta: 25 setembre 2017].
  7. Jenkins, Edwuard. The cavalier and his lady: selections from the works of the first Duke and Duchess of Newcastle; edited with an introductory essay. (en anglès). 1872. Londres, 1872: Project Gutemberg, ebook [darrera consulta 30/10/2018]. 
  8. «Biography & Bibliography of Margaret Cavendish, Duchess of Newcastle upon Tyne (c. 1623-1673)» (en anglès). Manuscripts and Special Collections. University of Nottingham, online. [Consulta: 30 octubre 2018].
  9. Whitaker, Katie. Mad Madge: the extraordinary life of Margaret Cavendish, Duchess of Newcastle, the first woman to live by her pen (en anglès). Nova York: Basic Books, 2002. OCLC 606992878. 
  10. A The Convent of Pleasure publicat a Plays, Never before Printed (London: A. Maxwell, 1668). M. Cavendish, parla sobre el plaer i l'amor lèsbic.
  11. 11,0 11,1 Cavendish, Margaret. El mundo resplandeciente (en castellà). Edició i traducció; Mª Antonia Martí Escayol. Madrid: Siruela, 2017, p. 11. ISBN 9788417041366. 
  12. Cavendish, Margaret. El Mundo resplandeciente (en castellà). edició i traducció de Martí Escayol, Maria Antònia. Madrid: Siruela, cop., 2017, p. 179. ISBN 9788417041366. 
  13. William Cavendish, 1er Duc de Newcastle al pròleg de l'obra.
  14. Cavendish, Margaret. El Mundo resplandeciente (en castellà). edició i traducció de Martí Escayol, Maria Antònia. Madrid: Siruela, cop., 2017, p. 138. ISBN 9788417041366. 
  15. Cavendish, Margaret. The philosophical and physical opinions (en anglès). (ed.). Londres, 1665: Project Gutemberg, ebook [darrera consulta 30/10/2018]. 
  16. Cavendish, Margaret. The cavalier in exile; being the lives of the first Duke & Dutchess of Newcastle. (en anglès). (ed.) 1903. Londres, 1656: Project Gutemberg, ebook, [darrera consulta 30/10/2018], p. 49. 
  17. Cavendish, Margaret. Philosophical Letters: or, modest Reflections upon some Opinions in Natural (en anglès). ebook. Londres,1664: Project Gutemberg, [darrera consulta 30/10/2018]. 
  18. Cavendish, Margaret. The Life of William Cavendish, Duke of Newcastle (en anglès). ebook. Londres, 1667: Project Gutemberg, [darrera consulta 30/10/2018]. 
  19. Newcastle, Margaret Cavendish of. Observations upon experimental philosophy (en anglès). Londres: Maxwell, 1668. 

Articles relacionats[modifica]

The cavalier in exile.png

Bibliografia complementària[modifica]

  • Battigelli, A. Margaret Cavendish and the Exiles of the Mind. Lexington, 1988.
  • Clucas, S. (ed.) A princely brave woman: essays on Margaret Cavendish, Duchess of Newcastle. Aldershot, 2003.
  • Grant, Douglas. Margaret the First: A biography of Margaret Cavendish, Duchess of Newcastle (1957)
  • Gregoriou, Z. "Pedagogy and Passages: The Performativity Of Margaret Cavendish's Utopian Fiction". Journal of Philosophy of education, 2013, 47 (3). (pp. 457-174).
  • Jones, Kathleen. A Glorious Fame: The Life of Margaret Cavendish, Duchess of Newcastle 1623-1673. Londres, 1988.
  • Leslie, M., "Gender, Genre and The Utopian Body in Margaret Cavendish's Blazing World", Utopian Studies, 1996, 7 (1), (pp.6-24)
  • O'Neill, E., "Disappering Ink: Early Modern Women Philosophers and Their Fate in History" a Kourany, J. A., Philosophy in a Feminist Voice: Critiques and reconstutions, Princeton, 1998 (pp.17-62)
  • Rees, Emma L.E. Margaret Cavendish: Gender, Genre, Exile. Manchester, 2003.
  • Sarasohn, Lisa T. The Natural Philosophy of Margaret Cavendish: Reason and Fancy During the Scientific Revolution, Baltimore, 2010.
  • Walters, L., "Gender Subversion in the Science of Margaret Cavendish", Early Modern Literary Studies, 2004, p.14.
  • Whitaker, Katie. Mad Madge: Margaret Cavendish, Duchess of Newcastle, royalist, writer and romantic. Londres, 2003.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margaret Cavendish Modifica l'enllaç a Wikidata