María Grever

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaría Grever
Maria-Grever-composing-music.jpg
Biografia
Naixement (es) María Joaquina de la Portilla Torres
14 setembre 1885
León
Mort 15 desembre 1951 (66 anys)
Nova York
Lloc d'enterrament Panteón Español
Altres noms María Grever
Activitat
Ocupació Compositora, compositora de cançons i cantant
Professors Claude Debussy i Franz Lehár
Instrument Veu
Obra
Obres destacables

IMDB: nm0340472 Musicbrainz: fbd20a33-1e13-4685-a91a-2f02aacdd92b
Modifica les dades a Wikidata
Perfil Maria Grever

María Grever (León, 14 de setembre de 1885 Nova York, 15 de desembre de 1951) va ser compositora de música popular mexicana durant el segle XX, a més de ser la primera dona d'aquesta nacionalitat a convertir-se en un artista internacional.

Encara que algunes de les seves cançons es reconeixen internacionalment, la veritat és que Grever no ha aparegut en els llibres d'història de la música, i ni tan sols s'esmenta en la majoria de llistes i enciclopèdies de compositors. Tot i això, va deixar un llegat de música popular que no passa desapercebut per a artistes com Plácido Domingo i Aretha Franklin.

Biografia i vida personal[modifica]

Grever va néixer del sevillà Francisco de la Portilla i la seva dona mexicana Julia Torres el 14 de setembre de 1894, a la ciutat de Mèxic, Mèxic. El seu nom de família era María de la Portilla. Va estudiar en el Col·legi del Sagrat Cor.[1] Des de nena va rebre educació musical. Amb només 4 anys va fer la seva primera composició, una nadala amb el seu propi text. Aquesta composició va ser esmentada pel prestigiós diari The New York Times.

Als 6 anys d'edat va viatjar a Sevilla (Espanya), ciutat natal del seu pare, i va començar una etapa de molts viatges al voltant d'Europa amb la seva família. En un dels viatges va anar a París, i va conèixer Claude Debussy i Franz Lenhardt, que li va suggerir que no se subjectés a la tècnica musical i conservés la seva espontaneïtat.

Grever va estudiar piano, violí i veu, encara que un recompte de la seva vida suggereix que va aprendre a llegir música només en els seus últims anys. De fet, la majoria de les seves cançons estan escrites en la mateixa clau. Un article de 1919 sobre un dels seus primers concerts de Nova York el New York Times esmenta que Grever, una soprano, cantava òpera a Madrid a principis de la seva carrera.

El 1916 es va establir a Nova York. Es va casar amb Leo A. Grever, un important empresari petrolier nord-americà, el casament es va fer quatre dies després de fer-ho la seva germana.

A partir de 1926 va començar a escriure les seves obres més famoses que la van portar a l'èxit, la primera de totes fou "Júrame", interpretada per José Mojica quan ella encara no era massa coneguda. En aquell moment, el bolero començava a convertir-se en la música popular del moment.

Altres composicions importants que la van portar a la fama van ser "Cuando vuelva a tu lado", "Muñequita bonica", "Alma mía", "Amor, amor", entre d'altres.

Al New York Times no paraven d'escriure articles sobre ella: el 1939 va escriure una crítica sobre un concert al Theater Guild,[2] en què Grever va presentar cançons populars i una òpera en miniatura, titulada El cantarito. En aquesta actuació protagonitzava el paper de solista, però va ser acompanyada per altres cantants, músics, un gran cor, grups de ball i fins i tot orquestra. Lloaven Grever afirmant que tenia un "do innat de melodia espontània".

La carrera de Maria Grever no es va limitar a la cançó popular, ja que va musicalitzar diverses pel·lícules per a la Paramount Pictures, així com, posteriorment, per a la 20th Century Fox, va compondre operetes i fins i tot va arribar a dirigir orquestres.

Maria Grever afirmava: "vaig haver de deixar el meu país i ara, a Nova York, estic interessada en el jazz, en la música moderna, però, sobretot, en la música mexicana que desitjo presentar als nord-americans. No crec que en sàpiguen massa. Valdria la pena donar-la a conèixer. Hi ha una riquesa en la cultura de la cançó a Mèxic (el seu origen hispà i indígena i la barreja d'ambdós). Melodia i ritme convergeixen aquí. És el meu desig i ambició presentar les melodies i ritmes nadius en perspectiva real, però amb la flexibilitat necessària per fer una crida a cau d'orella universal".

La investigadora Nayeli Nesme sosté que María Grever era un centre d'atenció artística. Va conrear l'amistat d'Agustín Lara i Pedro Vargas, i també de Julián Carrillo i Enrico Caruso, perquè qui anava a interpretar Grever amb un gust belcantista sense ells? Va ser realment la primera dona mexicana que va transcendir a escala internacional.

Després de la seva estada a Nova York, el 1949 va tornar al seu país natal, on li van ser atorgades les Claus de la Ciutat de Mèxic (distinció honorífica), la Medalla al Mèrit Cívic i la Medalla del Cor de Mèxic. Després, va treballar com a presentadora en la cadena de televisió XEW,[3] va explicar la seva vida en la ràdio i va escriure un llibre autobiogràfic.

Segons el mestre Núñez Palau (compositor orquestral): "María Grever no sols va capturar l'ànima de la gent, sinó que va aconseguir acoblar perfectament entre si lletres i músiques. Avui dia molts compositors criden a un altre autor perquè li escrigui les lletres. Ella era una persona formada musicalment i culta que mai va oblidar la música de Mèxic ".

El 15 desembre 1951 María Grever mor a la ciutat de Nova York; però, encara segueix present en tota la música llatinoamericana, així com en la vida dels que avui cantem les seves cançons.

El 1953, Tito Davison va realitzar la pel·lícula Quan me'n vagi, melodrama sobre la vida i obra de María Grever, protagonitzada per la gran Libertad Lamarque.

Obra[modifica]

Música per a pel·lícules[modifica]

Des del 1920 va treballar per a la Paramount i per a la 20th Century Fox, component les bandes sonores de diverses pel·lícules.[4]

Cançons populars[modifica]

El seu primer gran èxit va arribar quan José Mojica va interpretar la seva cèlebre cançó Júrame.[5]

Entre les seves cançons més populars hi ha:

  • Así
  • Cuando vuelva a tu lado
  • Te quiero, dijiste
  • Júrame
  • Ya no me quieres
  • Por si no te vuelvo a ver
  • Volveré
  • Despedida
  • Una alma como la mía
  • La casita
  • Lamento gitano
  • Cuando me vaya
  • Alma mía

Referències[modifica]