Germana de Foix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Germana de Foix

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 1538) fou virreina de València.[1] També fou reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1538).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Úrsula Germana de Foix va néixer a Foix (França) en 1488 i va morir a Llíria (València) en 1538. Filla de Joan de Foix, comte de Étampes i vescomte de Narbona, i de Maria d'Orleans, germana de Lluís XII de França. Pertanyia a la noble casa francesa de Foix, que havia regnat a Navarra. Va ser educada en la cultura francoborgonyona a la cort del seu oncle matern Luís XII de França, on va aprendre a llegir, ballar, a tocar el llaüt, i es va preparar per a contreure un matrimoni que preservés els interessos del seu llinatge.[1]

Es va casar als divuit anys amb Ferran II d'Aragó, vidu d'Isabel I de Castella. Arribada a València, els seus costums i la seua cultura francoborgonyona, distintes de l'ascetisme i de la rigidesa de la reina Isabel, van desconcertar la cort castellana. Germana de Foix coneixia les habilitats socials per a desembolicar-se amb soltura a la cort, i mostrà un model femení que xocava amb el referent d’ideal d’educació femenina basat en la sobrietat i els textos religiosos, que havia impulsat Isabel la Catòlica. Per aquest motiu, Germana de Foix va ser criticada per la seva frivolitat.[1]

Encara que era probablement una relació romàntica la que tingueren ambdós, una raó important de la unió era establir una treva entre el Regne de França i el Regne de Castella. Així, pel Tractat de Blois es dictaminà que Germana rebia els drets dinàstics del Regne de Nàpols i li concedí el títol de reina de Jerusalem. Enric VIII d'Anglaterra, gendre de Ferran pel seu matrimoni amb Caterina d'Aragó, va veure's traït. Així, enfadat i en un acte de venjança, Enric VIII va casar la seva pròpia filla, Maria Tudor, amb el rei Lluís XII de França, un rei envellit, però enriquit però tot va desaparèixer per culpa del seu defelliment.

Del seu matrimoni amb Ferran II el Catòlic va néixer un fill, Miguel, que va morir poc després de néixer. D’haver sobreviscut hagués heretat els estats de la corona d'Aragó, patrimoni patern, i hagués impedit la unitat que es va aconseguir en la persona de Carles I.[1]

Vídua en 1516, va rebre un generós dot per a mantenir el seu estatus reial, i així refermà les crítiques que l’acusaven de supèrbia i de luxúria. Vídua en un país estranger, tenia prohibit abandonar la Península. Tot i el seu estatus regi es va haver de sotmetre al nou rei Carles I. Fins i tot li va cedir els seus drets dinàstics sobre la corona de Navarra. És un fet constatat que Carles I va controlar i gestionar els assumptes de l’última reina d'Aragó, entre ells els seus dos criticats nous matrimonis.[1]

Germana de Foix s'establí a València el 1523, acompanyada del segon marit el virrei de València, marquès de Brandemburg, Joan de Brandenburg. Aquest segon matrimoni i la sagnant repressió de les Germanies durant el seu virregnat van empitjorar encara més la seva imatge.[1] A València fou nomenada lloctinent i virreina, i on va encetar un dur procés de repressió contra els agermanats. Personalment, reconegué haver ordenat l'execució de més d'un centenar de persones, tot i que les cròniques coetànies eleven a 800 el nombre d'execucions. A més, imposà unes fortes multes als gremis, ciutats i viles agermanades (al voltant de dos milions i mig de ducats en el conjunt del regne que trigarien molts anys a pagar-se). Germana de Foix és considerada pels historiadors de la llengua un punt d'inflexió en el procés castellanitzant del regne de València.

Amb el tercer marit, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, duc de Calàbria, va compartir el segon virregnat valencià. En aquests anys junts van desenvolupar el cerimonial que va alimentar la fama del Palau Reial valencià, adaptant-lo als gustos renaixentistes amb col·leccions de nous tapissos, ceràmiques, biblioteca, capella musical i un magnífic jardí per a estimular la creativitat i l'intel·lecte.[1]

Germana de Foix va ser també la fundadora del Monestir de Sant Miquel dels Reis a la ciutat de València.[1]

Galeria d'escuts[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Germana, de Foix». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • De la Fuente, Mercedes (2009). Valencianas célebres y no tanto. (S. XIII-XXI). Valencia: Generalitat Valenciana-Conselleria de Benestar Social, pp. 59- 64.
  • Segura Graíño, Cristina (2009). Diccionario de Mujeres en la Historia. Madrid: Editorial Espasa Calpe.


Precedit per:
Diego Hurtado de Mendoza
Virreina de València
(des de 1526 amb el seu espòs Ferran d'Aragó)

1523-1537
Succeït per:
Ferran d'Aragó
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germana de Foix Modifica l'enllaç a Wikidata