El Heraldo (1842-1854)
 Primera pàgina del número 2 d'El Heraldo | |
| Tipus | Periòdic |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | Castellà |
| Data d'inici | 15 de juny de 1842 |
| Data de finalització | 16 de juliol de 1854 |
| Fundador | Luis José Sartorius y Tapia |
| Adreça | Madrid |
| Lloc de publicació | Madrid  |
| Estat | Espanya |
| Identificadors | |
| ISSN | 1889-8963 |
| OCLC | 733273067 |
El Heraldo va ser un periòdic publicat a Madrid entre 1842 i 1854 fundat per Luis José Sartorius y Tapia.[1][2][3] Considerat successor d'El Correo Nacional, fou finançat originalment des de París pel matrimoni format per Agustín Fernando Muñoz y Sánchez i Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies.[3] Descrit per María Cruz Seoane com a «el més representatiu dels periòdics moderats, fidel portaveu de la política de Narváez»,[4] El Heraldo formà part de l'oposició antiesparterista, durant la regència d'Espartero,[5] que donaria pas en 1844 a la Dècada moderada.
Foren directors de la publicació Luis José Sartorius y Tapia,[1] Vicente Díez Canseco,[6] i José María de Mora;[7] hi col·laborarien igualment autors com Fernando Cos-Gayón y Pons,[8] Manuel Bertrán de Lis,[9] Manuel Cañete,[10] Tomás García Luna,[11] Ignacio José Escobar,[12] Ramón Navarrete,[13] Nicomedes Pastor Díaz,[14] Tomás Pérez Anguita,[15] Antonio de los Ríos Rosas,[16] Gabriel García Tassara,[17] Manuel García Barzanallana[18] o Donoso Cortés,[19] entre altres.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Ossorio y Bernard, 1903, p. 424.
- ↑ «El Heraldo (Madrid. 1842)». Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional d'Espanya.
- ↑ 3,0 3,1 Castro Alfín, 1998, p. 52.
- ↑ Cruz Seoane i Saíz, 2007, p. 106.
- ↑ Castro Alfín, 1998, p. 53.
- ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 108.
- ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 288.
- ↑ Martorell Linares, 2006, p. 407.
- ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 46.
- ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 69-70.
- ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 159-160.
- ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 116.
- ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 300.
- ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 333.
- ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 340.
- ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 379.
- ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 164.
- ↑ García García, 2006, p. 265.
- ↑ Suárez Verdeguer, 1983, p. 12-16.
Bibliografia[modifica]
- Bibliografia citada
- Castro Alfín, Demetrio. Los males de la imprenta: política y libertad de prensa en una sociedad dual. CIS, 1998. ISBN 9788474762662.
- Cruz Seoane, María; Saíz, María Dolores. Cuatro siglos de periodismo en España: de los avisos a los periódicos digitales. Alianza, 2007. ISBN 9788420648842.
- García García, Carmen. «Manuel García Barzanallana: un conservador en la época del conservadurismo». A: Francisco Comín Comín, Pablo Martín Aceña, Rafael Vallejo Pousada. La Hacienda por sus ministros: la etapa liberal de 1845 a 1899. Universidad de Zaragoza, 2006, p. 263-298. ISBN 9788477337799.
- Martorell Linares, Miguel. «Fernando Cos-Gayón: el hacendista conservador». A: Francisco Comín Comín, Pablo Martín Aceña, Rafael Vallejo Pousada. La Hacienda por sus ministros: la etapa liberal de 1845 a 1899. Universidad de Zaragoza, 2006, p. 405-436. ISBN 9788477337799.
- Ossorio y Bernard, Manuel. Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903.
- Suárez Verdeguer, Federico «Nuevos datos sobre algunos escritos de Donoso Cortés». Revista de historia contemporánea, 2, 1983, pàg. 7-24. ISSN: 0212-4416.
- Bibliografia addicional
- Suárez Verdeguer, Federico. Donoso Cortés y la fundación de El Heraldo y El Sol, con una correspondencia inédita entre Donoso Cortés, Ríos Rosas y Sartorius. Universidad de Navarra, 1986. ISBN 84-313-0918-0.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Heraldo |
- Números digitalitzats d'El Heraldo a l'Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d'Espanya