Ángel Calderón de la Barca y Belgrano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÁngel Calderón de la Barca y Belgrano
Biografia
Naixement 2 d'octubre de 1790
Buenos Aires
Mort 31 de maig de 1861(1861-05-31) (als 70 anys)
Sant Sebastià
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Estat
21 de juny de 1853 – 18 de juliol de 1854
President Francisco Lersundi
Luis José Sartorius y Tapia
Escudo de España 1874-1931.svg  Ambaixador d'Espanya als Estats Units Estats Units
5 d'agost de 1844 – 21 de juny de 1853
Escudo de España 1874-1931.svg  Ambaixador d'Espanya a Mèxic Mèxic
11 de març de 1839 – 1841
Activitat
Ocupació Diplomàtic i polític
Partit polític Partit Moderat
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Ángel Calderón de la Barca y Belgrano (Buenos Aires, Virregnat del Riu de la Plata, 2 d'octubre de 1790 - Sant Sebastià, 31 de maig de 1861) va ser un diplomàtic i polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II.

Biografia[modifica]

Era fill de l'administrador de duanes José Marí­a Calderón de la Barca y Vera i la criolla Josefa Belgrano[1] El 1808 marxà a Londres, d'on va tornar a Espanya per lluitar a la guerra del francès. Fou fet presoner i va passar un temps confinat a Dijon.[2]

Diplomàtic des de l'any 1819, es va casar poc després amb Isabel de Vera y Sotosánchez. Secretari en 1820 de la legació espanyola a Rússia, destinat després – des de 1825 - a Londres. A la ciutat britànica va conèixer l'escocesa Frances Erskine Inglis, amb qui es casaria en 1838.

De 1835 a 1839 seria intermitentment encarregat de negocis als Estats Units (fou destituït un temps per negar-se a jurar la Constitució Espanyola de 1812), i de 1839 a 1841 seria Ministre Plenipotenciari a Mèxic (ambaixador). En 1844 torna a Espanya, on fou nomenat subsecretari d'Estat, però dimití al cap de poc per ser nomenat novament ambaixador als Estats Units. Allí mantindria una activa correspondència amb l'hispanista americà William Hickling Prescott. En juny de 1853 deixa l'ambaixada quan és nomenat Ministre d'Estat en el gabinet de Francisco Lersundi, càrrec que mantindrà fins juliol de 1854. En 1853 fou nomenat senador vitalici.[3]

Després de la vicalvarada (1854) es va amagar a l'ambaixada de l'Imperi Austríac i després a la de Dinamarca. Després es va exiliar a França, d'on va tornar en 1856. En tornar es va retirar a les seves possessions de Zarautz i va publicar la traducció al castellà de Fabiola del cardenal Nicholas Patrick Stephen Wiseman.[2]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Luis López de la Torre Ayllón
Ministre d'Estat
Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg

1853-1854
Succeït per:
Luis Mayans y Enríquez de Navarra