Lluís Maria Pastor i Rodríguez
  | |
| Nom original | (es) Luis María Pastor Coxo |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 26 abril 1804 Barcelona |
| Mort | 29 setembre 1872 (68 anys) Madrid |
 Ministre d'Hisenda | |
| 21 de juny de 1853 – 19 de setembre de 1853 | |
 Senador vitalici | |
| 1863 – 1868 | |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista |
| Membre de | |
Lluís Maria Pastor i Rodríguez (Barcelona, 26 d'abril de 1804 - Madrid, 29 de setembre de 1872)[1] fou un polític i economista barceloní.
Biografia[modifica]
Pertanyia a una família modesta d'origen castellà. Va estudiar Dret i exercí d'advocat a Buitrago, Sòria i Brihuega, d'on era originària la seva família. Després de la mort del seu pare hi va viure uns anys i s'hi va casar. Posteriorment s'establí a Madrid, on va estudiar economia i va ser col·laborador dels periòdics La Voz del Siglo i El Corresponsal, que era dirigit pel seu amic Bonaventura Carles Aribau. El banquer català Gaspar Remisa i Miarons el va introduir en l'alta societat madrilenya i en la direcció del Banc d'Isabel II. Fou també director de la Compañía concesionaria del monopolio de la sal, 1841 a 1846.
Va formar part del Partit Moderat i va ser Director General de Deute Públic entre 1847 i 1856, diputat per la província de Ciudad Real a les eleccions a Corts Espanyoles de 1846 i per la de Guadalajara a les de 1846, 1850, 1851, 1853 i 1857, i Ministre d'Hisenda d'Espanya entre abril i setembre de 1853.[2] En el ministeri va treballar eficaçment per la fixació del deute flotant, va organitzar la Comissió Especial d'Aranzels, va reformar l'impost hipotecari, va reglamentar el Tribunal de Comptes i va fer encunyar les peces de quartillo (25 cèntims). Com a economista, va ser partidari del lliurecanvisme, identificat amb l'escola bancària de Thomas Tooke i divulgador de l'obra de Fréderic Bastiat, de manera que els seus plantejaments van assentar un important precedent per al pensament econòmic liberal a Espanya.
El 1859 va presidir l'Associació per la Reforma d'Aranzels de Duanes. El 1863 fou nomenat senador, conseller reial i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[3] Després de la revolució de 1868 formà part de la junta encarregada de redactar el Codi de Comerç i en les seves darreres obres advocà per la reforma de les presons, alhora que es mostrava contrari als monopolis i als estancs.[4] D'ideologia liberal, fou defensor de l'abolició de l'esclavatge i el 1865 seria vocal de la Junta fundacional de la Sociedad Abolicionista Española.[5]
Obres principals[modifica]
- Filosofía del crédito (1850)
- La ciencia de la contribución (1856)
- Historia de la Deuda pública de España y proyecto de su arreglo y unificación (1863)
- Libertad de bancos y cola del de España (1865)
- Estudio sobre las crisis económicas (1866)
- Lecciones de economía política (1868)
- La hacienda en España en 1872 (1872)
- Vindicación del siglo XIX' (1873)
Referències[modifica]
- ↑ «Lluís Maria Pastor i Rodríguez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats hi figura com a Luis María Pastor Copo
- ↑ Luis María Pastor, exponente del liberalismo económico en el siglo XIX Arxivat 2012-04-15 a Wayback Machine. per Enrique Collazo Pérez, a ilustracionliberal.com
- ↑ Luis María Pastor, un economista en la España de Isabel II per José Luis García Ruiz
- ↑ Biografías de abolicionistas
Bibliografia[modifica]
- Enciclopedia Salvat, volum 13; Barcelona; ISBN 84-345-9720-9
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Bermúdez de Castro y Díez |
Ministre d'Hisenda (juny-setembre) 1853 |
Succeït per: Jacint Feliu Domènech i Sastre |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Juan Bravo Murillo |
 Medalla 28 1863-1872 |
Succeït per: José García Barzanallana |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
