Santiago Diego Madrazo Arroyo
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Santiago Diego-Madrazo Arroyo  16 juny 1816 Salamanca (Espanya) | ||
| Mort | 11 març 1890 (73 anys) Salamanca (Espanya) | ||
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} Ministre de Foment d'Espanya | |||
| 24 juliol 1871 – 5 octubre 1871 ← Manuel Ruiz Zorrilla – Telesforo Montejo Robledo → | |||
 Senador del Regne | |||
| 23 març 1871 – 11 febrer 1873 Circumscripció electoral: Salamanca | |||
 Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |||
| 17 febrer 1869 – 2 gener 1871 Circumscripció electoral: Salamanca | |||
 Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques | |||
| 18 desembre 1864 – 11 abril 1890 ← Antonio Cavanilles y Centi – Vicente Romero Girón → | |||
 Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |||
| 11 novembre 1863 – 11 desembre 1863 Circumscripció electoral: Salamanca | |||
| Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |||
| 20 febrer 1862 – 12 agost 1863 ← José de Abecía Circumscripció electoral: Salamanca | |||
| Catedràtic d'universitat | |||
| 28 setembre 1845 – | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, jurista, professor titular | ||
| Ocupador | Universitat de Salamanca | ||
| Partit | Partit Radical | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
Santiago Diego Madrazo Arroyo (Salamanca, 16 de juny de 1816 - Salamanca, 11 de març de 1890) fou un polític espanyol.[1]
Biografia
[modifica]Era fill d'Antonio Diego Madrazo Gutiérrez i d'Ángela Arroyo Zorrilla.[2] Va ser Catedràtic d'Economia a la Universitat de Salamanca i, en 1862, es trasllada a Madrid per ensenyar Economia a la Universitat Central de Madrid. Va pertànyer al grup dels liberals de l'Escola Economicista entre els quals van destacar Manuel Colmeiro y Penido, Lluís Maria Pastor i Rodríguez, Laureà Figuerola, Segismundo Moret, Mariano Carreras, Benigno Carballo Wangüemert, Gabriel Rodríguez i José Echegaray.[3] Fou elegit diputat en 1858 i 1863.[4]
A les eleccions generals espanyoles de 1869 fou elegit diputat a les Corts Constituents de 1869, és nomenat, en 1871, ministre de Foment al primer govern de Manuel Ruiz Zorrilla, durant el regnat d'Amadeu I d'Espanya. Aquest mateix any és nomenat Senador (1871-1873) i vicepresident del Senat.[5] El 14 de juliol de 1872 fou nomenat cavaller Gran Creu de l'Orde Civil de Maria Victòria.[6]
A partir de 1872 es retira de la política. Ja durant la restauració borbònica, va fou membre de l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[7]
Obres
[modifica]- Lecciones de economía política (1874)
- Principios de gramática general
- Prolegómenos del Derecho
Referències
[modifica]- ↑ Necrològica
- ↑ Instituto Figuerola[Enllaç no actiu]
- ↑ «Lecciones de Economía». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 24 octubre 2015].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ República de Motril
- ↑ Medalla 15 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. de la RACMYP
