Eduardo Gasset y Artime

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEduardo Gasset y Artime

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juny 1832 Modifica el valor a Wikidata
Pontecesures (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 maig 1884 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Isidro 40° 24′ 06″ N, 3° 43′ 36″ O / 40.401669°N,3.726567°O / 40.401669; -3.726567 Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Ultramar
13 de juny de 1872 – 21 de desembre de 1872
  Diputat al Congrés dels Diputats
16 de febrer de 1869 – 2 de gener de 1871
CircumscripcióSantiago de Compostel·la
  Diputat al Congrés dels Diputats
22 d'abril de 1871 – 24 de gener de 1872
CircumscripcióCambados

19 de setembre de 1872 – 22 de març de 1873
CircumscripcióPadrón
  Diputat al Congrés dels Diputats
2 de maig de 1879 – 31 de març de 1884
CircumscripcióPadrón
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Radical
Família
FillsRafael Gasset Chinchilla, Eduardo Gasset Chinchilla Modifica el valor a Wikidata

Eduardo Gasset y Artime (Pontecesures, 12 de juny de 1832 - Madrid, 20 de maig de 1884) va ser un polític i periodista gallec, diputat a les Corts Espanyoles durant el sexenni democràtic i durant la restauració borbònica.

Biografia[modifica]

Va treballar des de molt jove en el Banco de San Fernando i al Ministeri d'Hisenda. Com a polític es va iniciar en 1858 en la Unió Liberal. Va ser diputat per diverses circumscripcions, principalment per Padrón. En 1865 fou nomenat governador civil de Pontevedra.

Va donar suport a la revolució de 1868 i fou elegit diputat per Santiago a les eleccions generals espanyoles de 1869, per Cambados a les eleccions de 1871 i per Padrón a les d'abril de 1872.[1] Durant el sexenni democràtic fou regidor de l'Ajuntament de Madrid i ministre d'Ultramar en 1872, càrrec del qual dimitirà al no estar d'acord amb el Govern en l'abolició de l'esclavitud, per les conseqüències que podia tenir en la situació de Cuba i Puerto Rico.

Després de la restauració borbònica fou elegit diputat novament per Padrón a les eleccions generals espanyoles de 1879 i 1881.

Com a periodista començà col·laborant a Las Novedades i en 1855 al Semanario Pintoresco Español, del que n'arribaria a ser director i on hi publicà els poemes Duerme hijo mío, La paz del alma i Fábula. En 1862 fundà el diari El Eco del País, òrgan oficiós de la Unió Liberal i en 1867 va fundar el diari El Imparcial, de tendència liberal i va ser un dels diaris més influents a Espanya a la fi del segle xix i principis del Segle XX.[2] Va escriure poesia i es considera del grup literari pre-becquerià. També fou un dels fundadors i accionistes de la Institución Libre de Enseñanza, i membre inicial de l'Asociación de Escritores y Artistas.

Casat amb Rafaela Chinchilla, va tenir quatre fills, entre ells el polític Rafael Gasset Chinchilla i Dolores Gasset Chinchilla, mare del filòsof José Ortega y Gasset.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduardo Gasset y Artime


Càrrecs públics
Precedit per:
Adelardo López de Ayala
Ministre d'Ultramar

(juny-desembre) 1872
Succeït per:
Tomás María Mosquera García